¿L’AIGUA D’ALCOI EN PERILL?
Alcoi, tradicionalment, sempre ha tingut fama de posseir una de les millors aigües de consum de tota la Península. Efectivament, els alcoians, pel fet d’estar rodejats de muntanyes, amb els corresponents aqüífers cristal·lins, sempre hem disposat d’una aigua pura i neta i, a més, d’una relativa abundància. El cas és que, hui en dia, eixes premisses de qualitat i quantitat corren el risc de deixar de ser vàlides. I l’aigua no és un tema menor; és fonamental per a una ciutat perquè pot determinar el seu present i el seu futur.
¿Quins problemes té actualment l’aigua d’Alcoi? Bàsicament tres. El primer, el més urgent, és la seua possible insalubritat. El fet d’estar patint Alcoi des de fa un bon grapat d’anys –massa i tot– la malaltia de la legionel·losi, ha fet que les autoritats responsables estiguen aplicant des de fa alguns anys uns nivells elevats de clor a l’aigua de la xarxa (almenys prou per damunt del que es considera normal i habitual). Però el problema està en el fet que la llarga i continuada hipercloració té “efectes secundaris” o “col·laterals”. Per un costat, comporta una demostrada corrosió de les canonades, juntes, soletes, etc. de forma que, en alguns casos, l’aigua de consum arriba a ser no potable a causa de la gran quantitat de partícules en suspensió que conté –trossos de goma, primordialment–. I per l’altre, la ingesta d’aigua hiperclorada pot constituir un perill potencial per a la salut dels consumidors. La literatura científica que hi ha sobre el tema és bastant abundant, però no sembla que es tinga en compte a Alcoi. No hi ha informes que neguen categòricament els efectes nocius del consum d’aigua hiperclorada. I, en canvi, sí que n’hi ha, d’estudis, que tenen en compte seriosament aquesta hipòtesi. Per tant, davant el dubte o la possibilitat raonable de les afeccions sobre la salut, s’hauria d’aplicar el principi de cautela i de prudència, informar la població i oferir-li alternatives, tal com indiquen les directives europees. Però res de tot açò s’ha fet (suggerim que es podria aprofitar l’ocasió per a dur a terme una senzilla –o complexa– investigació sobre això entre la pròpia població alcoiana. Potser, donaria més d’una sorpresa).
El segon problema que té l’aigua d’Alcoi és la possible sobreexplotació dels aqüífers. Projectes com un hotel a la Font Roja, camps de golf i més urbanitzacions, tots ells emblemàtics per al Govern local del PP, representen un perill d’extracció major del que –presumiblement– les nostres reserves d’aigua poden suportar. Ací, l’aigua no sobra. La seqüència històrica dels nostres aqüífers mostra nivells piezomètrics descendents al llarg dels darrers 20 o 25 anys. ¿Aleshores? ¿No és una temeritat proposar projectes que estan basats, primordialment, en un consum excessiu d’aigua? ¿On està la sensatesa i la circumspecció? El nostre desenvolupament econòmic ha d’estar basat en una altra consideració que no siga el consum excessiu i descontrolat de l’aigua. El resultat de la sobreexplotació no el desitja ningú: es poden acabar les reserves d’aigua! I no és ser “alarmista”; n’hi ha exemples alliçonadors que ens haurien de fer reflexionar: els seculars “vivers” de Cocentaina, dels quals parlava Cavanilles, s’han eixugat, així de simple.
I, finalment, un tercer problema: els possibles problemes de contaminació. Si s’encaboten a construir un polígon industrial a la Canal, estaran posant les bases per a una més que probable contaminació de l’aqüífer del Molinar. El sentit comú ens dicta que eixe projecte-estrella del Govern municipal del PP presenta molts dubtes i punts foscos. Cap dels informes elaborats fins ara sobre el tema no nega la possibilitat de la contaminació. I si en un futur les aigües del Molinar quedaren contaminades, ¿com el netejaríem? Hauríem d’assistir, impotents, a la clausura, permanent, del proveïment d’aigua del Molinar, amb tot el que això comporta. Resultat: es pot acabar amb el principal aqüífer d’Alcoi! De nou cal recordar el principi europeu de cautela i prudència.
Des del BLOC demanem, sobretot, sentit comú. El progrés ha de ser compatible amb el medi ambient. Sense aigua no hi ha futur. I el futur de l’aigua d’Alcoi, el futur d’Alcoi, no pot estar penjant d’un fil, no pot dependre de la insensatesa o de la imprudència dels seus polítics.
Francesc X. Blay.
Portaveu del Bloc a l’Ajuntament d’Alcoi.
Portaveu del Bloc a l’Ajuntament d’Alcoi.