ImageLES CONTRADICCIONS DEL PP

El PP és un partit que no té ni projecte per a Espanya, ni per al País, ni per a Alcoi. Actua sempre segons actua l’adversari. I li falta memòria històrica. O li sobra cinisme.

Per un costat, defensa hipòcritament la Constitució com a norma bàsica de comportament, però ell anuncia signatures per forçar un referèndum sobre l’Estatut català que és clarament anticonstitucional (vegeu l’article 87.3 que prohibeix els referèndum sobre lleis orgàniques).

El PP vol una consulta a tot l’estat sobre l’estatut català, creant un sentiment negatiu contra Catalunya —irresponsablement electoralista—, però al País Valencià ni el va autoritzar quan la documentació per la via de l’article 151 estava presentada en temps i forma (recordem els tres responsables de la negativa: Attard, Abril Martorell i Broseta), ni està prevista la consulta sobre la reforma de l’actual.

El PP d’Alcoi va presentar una moció contra el projecte de reforma de l’Estatut català quan estava en la seua fase inicial parlamentària i venia avalat pel 90% del Parlament de Catalunya, però al mateix Plenari es va negar a debatre sobre la reforma de l’Estatut valencià a proposta del BLOC.

El PP afirma defensar la llengua que parlen els valencians per damunt de tot, diferenciant-la del català com a llengua distinta —en contra del dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’autoritat normativa creada pel mateix PP—, però en canvi segueixen una política totalment contrària a la seua normalització: no la utilitza quasi mai en públic i fa tot el possible perquè el valencià vaja ofegant-se i quede com a residual (cartellística, línies en valencià, aparicions en públic, publicacions, etc.).

Rajoy es queixa que no li consulten res sobre l’Estatut català, però ell va formar part d’un govern —amb Aznar al capdavant— que mai no va consultar a ningú per a prendre una decisió tan greu com la de declarar la guerra a un país que no ens havia fet res i que, a més, era il·legal.

El PP presumeix de ser molt “patriota” i autènticament “espanyol”, però utilitza el tema dels papers de Salamanca per a crear crispació i divisió entre els “espanyols”, com si els papers se n’anaren fora d’Espanya. O és que per al PP Catalunya no és Espanya?

El PP es posava “enfurit i cego” al mínim indici de corrupció del PSOE i exigia dimissions solament per indicis, però del PP ningú no dimiteix malgrat les evidències dels casos de Julio Iglesias, Terra Mítica, Fabra, becaris de l’IVEX, pis de Zaplana, deute insuportable, contractacions irregulars denunciades per la Sindicatura de Comptes, etc. Ara està “cego”, però per a les misèries pròpies. En el fons, la campanya/croada de Rajoy pot interpretar-se com una cortina de fum per als casos de corrupció del PP que estan en els tribunals.

El govern municipal d’Alcoi del PP acusa l’oposició de dir no a tots els seus projectes. Al marge que el govern ha dit NO més vegades a les propostes de l’oposició, és el PP el que s’ha instal·lat en el NO: no a la reforma educativa, no als matrimonis homosexuals, no a la reforma de la constitució, no a la reforma de l’estatut català, no a la visita de ZP a Ceuta i Melilla,… no a quasi tot.

POSTDATA.- El PSOE està convertint-se en el seu còmplice a nivell de País Valencià, en no exigir el 3% com a barrera electoral ni llevar tota referència a “idioma valencià”. Ha cedit i s’ha equivocat. I pot perdre els possibles futurs aliats. Que se’l confiten, l’estatut! Ja sabem per quins motius este país no funciona. Ni el PP ni el PSOE estan a l’altura!

Francesc X. Blay.
Portaveu del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi.