CARTA OBERTA A LA SRA. MINISTRA DE SANITAT, SRA. ELENA SALGADO
Pepa Montllor
De l’Executiva Local del BLOC d’Alcoi
Excma. Sra.:
He sentit per la ràdio que pensa regular els anuncis de productes alimentaris que es publiciten en els mitjans de comunicació. Un aplaudiment; una mica tard, però felicitats per les bones intencions. Supose que és sabedora de les grans pressions que haurà de suportar.
La indústria alimentària s’ha basat a fer propaganda de productes que facen bon gust, que tinguen bona presentació i que siguen còmodes de preparar; amb eixes coordenades s’han muntat uns negocis colossals.
Últimament s’estan promocionant productes amb el nom de saludable i, per si fóra poc, també productes que ens poden curar de certes malalties. La població se sent satisfeta. Quant que estem avançant! Mengem coses gustoses i còmodes, generadores de salut, i fins i tot algunes poden curar. Què més hi podem demanar? Doncs… tot. És a dir, hem de demanar la veritat de tot açò, i no deixar-se dur per la publicitat enganyosa que ens pot fer perdre la salut.
El Ministeri de Sanitat s’ha posat al capdavant d’aquesta lluita. Sanitat no és l’únic responsable del desgavell alimentari que s’està fent, però sí que és el ministeri el que ha d’acollir els malalts que generen altres departaments, que estan promocionant aquests productes.
Des d’un punt de vista de govern, si es vol aconseguir salut, han d’estar implicats tots els estaments de l’Estat. Vaques boges, dioxines, benzopirens, acrilamides, animals hormonats, agricultura intensiva, productes de fora de temporada, cotxes que corren molt, carreteres inadequades, i un llarg etcètera, són situacions contràries a la salut dels ciutadans. I en el BLOC ens preocupa.
El món del saber, és a dir, el món universitari, ha de tindre en totes les carreres el concepte de salut com l’eix vertebrador de tot saber; tot açò no és nou. Rudolph Windrow, en el segle XIX, va dir: “la política ha de ser la medicina portada a gran escala”. Fins ara hem vist com molts universitaris estan al dictat d’empreses, on el seu objectiu és guanyar diners. En el món universitari fins ara no és té molt en compte la salut. Espere que en el problema tan seriós que tenim amb el canvi climàtic, tots ens adonarem que el saber té molt poc valor si no es parteix d’un bon concepte social de la salut.
Avui he llegit en la premsa mèdica que es vol assolir un gran repte: informar directament els metges de l’autèntic valor terapèutic de certes medecines.
Qui farà l’estudi de la validesa dels medicaments? Els laboratoris públics? Tenim infraestructures per portar endavant aquestes bones intencions. El tema és complicat, molt complicat; però també necessari, ja que les despeses econòmiques que generen els fàrmacs és inassolible; pot fer trontollar el propi sistema sanitari. El més greu és que el sistema actual cura poc i cronifica molt, i si la definició de medicina és l’art de curar i previndre malalties, haurem de concloure que el sistema actual té poc de medicina.
Els malalts paguem, com tots, les despeses sanitàries i, a més a més, som els sofridors dels efectes secundaris que presenten molts dels medicaments.
Sra. ministra, necessitem medecines que curen. Quan un pensa que amb els nostres impostos paguem les universitats i el sistema sanitari, i, per un altre costat, moltes vegades hem d’anar a buscar de forma privada altres professionals de la medicina o altres medecines anomenades alternatives, és evident que les despeses sanitàries són més nombroses que les xifres oficials que ens donen els organismes corresponents.
En la carrera de Medicina s’estudia una assignatura anomenada Salut Pública i està considerada pels estudiants com una “maria”. Salut Pública ha de ser l’assignatura per excel·lència (ja que estudia els processos d’emmalaltir) de totes les branques de la carrera mèdica. Amb el temps veuríem com les llistes d’espera minvarien, i tindríem més salut. El món universitari ha de fer un gir de 180º si volem aconseguir la salut del planeta i, com no, la de les persones.
Sra. ministra, la considere una persona valenta per tocar el tema de l’alcohol. És com entrar dins de la casa de milions de persones. Regular l’alcohol també és un repte molt difícil d’assolir, com s’ha pogut comprovar (pot a afectar a un sector econòmic antiquíssim). Però la idea, ben duta, pot ser molt bona. La pregunta que m’inquieta és: per què necessitem drogues? Jo creia que a més cultura, menys alcohol. Però no és així. L’alcohol no es pot regular per lleis, forma part de la cultura ancestral de molts pobles.
Un aplaudiment del BLOC per intentar lluitar contra l’anorèxia nerviosa. Crec que ací es pot fer molt, s’ha de ser contundent, s’ha de reeducar la ciutadania; molt bé per haver començat per les models i per les talles.
Per acabar, no vull deixar-me la telefonia mòbil. Sra. ministra, necessitem saber-ne la veritat. ¿Per què uns científics ens diuen que tant els receptors com les antenes emissores tenen radiacions perilloses, i d’altres diuen que no?
En el congrés que s’ha celebrat a Barcelona han presentat uns mòbils que fan moltes coses. Fins i tot es podrà veure la televisió, però… és clar, augmentant la intensitat de les ones. Fa falta tanta cosa? Crear necessitats fictícies forma part de l’actual sistema econòmic. I hem de procurar parar-ho. Estem davant d’una societat on guanyar diners és la meta. Si pel camí es deixen uns quants cadàvers, no importa; el negoci és el negoci.