-ALCOI CAPITAL: CENTRE ECONÒMIC-
Màrius Ivorra. Secretari local del BLOC i candidat núm. 3
Des de fa temps (almenys des de les Jornades de 1985 Alcoy Horizonte 2000) són moltes les veus que estan insistint en la necessitat que Alcoi ha de diversificar el seu teixit productiu i obrir-se a altres sectors de futur o poc explotats, i també que ha de modernitzar els seus sectors tradicionals mitjançat les corresponents inversions en R+D+I. Els informes posteriors més rellevants (OCDE, Concercost, Cambra de Comerç) han fet molt d’èmfasi en els temes i ho han recordat a bastament, afegint ara una quarta pota a la “taula” de la renovació: la T de Tecnologia.
Algunes ciutats han optat ja clarament pel “trànsit d’un model industrial manufacturer a un model adaptat a l’economia del coneixement”. En el nostre projecte, “Alcoifutur”, som de l’opinió que, per un costat, Alcoi no pot renunciar al sector que tradicionalment l’ha definit: l’industrial; per això proposem una ajuda i suport decidit a la renovació dels sectors tradicionals i, al mateix temps, impulsar nous sectors relacionats amb el medi ambient, l’artesania, les noves energies, l’agroalimentació… Però, per l’altre, no pot tancar els ulls a eixa nova revolució del coneixement i de les noves tecnologies, que impliquen canvis profunds en la producció, la gestió i la comercialització; canvis que afectaran amb seguretat la societat i l’economia, inclosos els temes urbanístics. De l’equilibri i interacció entre tots dos, pot sortir un nou rellançament de les activitats econòmiques i socials d’Alcoi.
Per al BLOC, la necessària transferència de coneixements avançats podria tenir el seu millor vehicle amb la creació del Parc Tecnològic de l’Alcoià-Comtat al voltant de l’illa de l’antiga fàbrica de Rodes, que té possibilitats d’ampliació pel seus voltants, amb el concurs lògic i la participació primordial —però no única— de l’EPSA i d’altres institucions relacionades (AITEX, CEEI…). En el darrer Congrés sobre plàstics celebrat a Onil el passat 14 i 15 de desembre s’han constatat relacions incompletes i insuficients entre Universitat i Empresa, que obliga tots dos sectors a aproximar-se i a col•laborar. Un Parc Tecnològic a Alcoi (amb Instituts tecnològics, laboratoris, centres i equips d’investigació, empreses del coneixement, assessoria per a temes internacionals i financers, etc.), especialitzat en els sectors que la societat –i els diagnòstics– demane, és una condició necessària. Sempre amb la cooperació i concurs dels dos sectors: el privat i el públic.
No cal, doncs, que reiterem la importància cabdal d’aquesta línia estratègica per a reforçar la idea principal: la d’Alcoi capital. Amb aquestes iniciatives i actuacions, i aplicant sempre criteris de sostenibilitat, l’economia de la ciutat ha de servir de suport, servei i motor del teixit productiu del seu entorn territorial (comarcal, “regional”, d’interior), i potenciar les possibilitats de desenvolupament que la comarca permeta: diversificació productiva, innovació en els sectors tradicionals, noves tecnologies, indústria agroalimentària, suport científic, activitats artesanes, turisme (no tan sols el rural), etc. Pel que fa al turisme, per exemple, afirma molt assenyadament l’Informe de l’OCDE: “El desafío estriba en desarrollar un programa turístico que atraiga visitantes y refuerce el bienestar económico de la comunidad lugareña, a la vez que se vela por la protección mediambiental y el respeto del patrimonio y cultura locales”.
No podem deixar de costat en aquest sentit la importància que les oblidades activitats agràries poden desenvolupar en el futur per a l’economia rural, considerant-lo també una sector en el qual la innovació i la investigació científica poden tenir un paper important tant per a Alcoi, on l’agricultura és la gran absent malgrat disposar d’un extens terme municipal, com per a la comarca, on pot constituir la seua esperança de recuperació (oli de qualitat, vi, melmelades i conserves…).