ALCOI CAPITAL: UNA CIUTAT INTEGRADORA I COHESIONADA

                                                                                                                                                                       Francesc-X. Blay

Regidor del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi

La ciutat és el lloc on es produeixen la major part dels contactes i dels intercanvis econòmics i mercantils. Però no només això. La ciutat és també, i actualment més encara, un lloc de trobada, de contactes i d’intercanvis de les identitats i de les diversitats culturals, socials i religioses… De la forma com es gestione i conduïsca aquesta situació, tant des del punt de vista social i cultural com urbanístic, depèn el benestar de la majoria dels seus habitants.

La ciutat d’Alcoi ja ha rebut en diversos moments del passat contingents de forasters que mai no han plantejat cap problema; al contrari. Tres onades perfectament diferenciades hem tingut en els darrers cent anys. En la primera —finals del segle XIX i principis del XX— procedien bàsicament de la comarca. En la segona, a partir de la fi de la guerra civil, procedien bàsicament d’Andalusia, però també en vingueren de la resta de l’estat. La tercera, l’actual, és més complexa perquè procedeixen de tots els continents, amb una gran diversitat de situacions, ètnies, llengües i cultures.

Aquell passat i aquest present han generat unes situacions personals i urbanístiques que cal abordar i resoldre. Des del BLOC pensem, en aquest sentit, que Alcoi ha de cohesionar socialment els habitants de la ciutat, integrar culturalment les diversitats i unir urbanísticament tots els seus barris, minimitzant els desequilibris, corregint les desigualtats i resolent les fractures internes. Cohesió social, integració i equilibri urbà són, doncs, els objectius a aconseguir.

Pel que fa al dos primers, a més dels problemes econòmics i socials inevitables, afirma Ferran Mascarell que “la identitat cultural local juga un paper cohesionador comunitari bàsic”; almenys –afegim nosaltres– l’hauria de jugar per a l’anomenada “segona generació”. De moment, una política correcta seria –encara que no resulte senzill–, seguir la màxima de “igualtat per viure i diversitat per conviure”. És en l’escola on millor es pot aplicar i viure aquesta filosofia.

També per a la cohesió social és important la política de vivenda que es practique. Són dignes de tenir en compte, per a aquest problema, les assenyades observacions que feien el sociòleg Jordi Borja i l’arquitecta Zaida Muxí sobre la vivenda: “les operacions d’habitatge han d’evitar l’homogeneïtat social. Els projectes d’habitatge de vocació social únicament per a estaments baixos són antidemocràtics. La barreja social suposa més ocupació, més equipament, més integració en la ciutat i més visibilitat del lloc”.

Pel que fa a “l’equilibri urbà”, des del BLOC pensem que per a aconseguir-lo cal integrar, harmoniosament, tots els barris de la ciutat, de forma que queden, entre ells, ben integrats, comunicats i complementats. Per exemple, la “fractura” que hi ha entre els barris de Batoi i Santa Rosa és un bon repte urbanístic pendent, i la que hi ha entre algunes urbanitzacions perifèriques i el nucli urbà, també. I s’han d’abordar totes dues.

Així mateix, s’ha de procurar l’equilibri de funcions dels diferents espais urbans, segons la ubicació i les necessitats dels barris: per a vianants, per a automòbils, per a lleure… així com la creació, reutilització i/o revitalització —segons els casos— de més serveis i zones de relació i cohesió comunitàries, com ara places, zones verdes, mercats municipals, bulevards, parcs infantils, miniespais d’esport, centres socials i de majors, biblioteques… Del que es tracta, en definitiva, és que independentment d’on s’hi visca, tothom gaudisca de tots els serveis i espais públics bàsics.

El polèmic “bulevard” pot servir d’exemple del que estem dient. Aquesta via o espai urbà ha de contribuir a aquesta unió dels barris fent-lo més humanitzat, i equilibrant les seues funcions de “carrer” —no de “carretera”—, de lloc de pas per a vianants que van als centres escolars, de lloc de trobada veïnal i d’espai per als ciclistes… amb el de via pública per a cotxes. Però subordinar tot el projecte a aquesta única funció, en detriment de les altres, molt més “ciutadanes”, és un greu error.

Recordem, en fi, que els urbanistes progressistes parlen ja obertament de drets urbans —que van més enllà dels drets cívics i polítics— com a resposta política als nous reptes del territori.

Quasi res d’aquestes reflexions hem trobat en el nou PGOU.