EL BLOC LAMENTA QUE EL PP I ELS PSOE NO VOTAREN A FAVOR D’ERIGIR UN MONUMENT A LA PAU EN RECORD DE TOTES LES VÍCTIMES DE LA VIOLÈNCIA
Paco Blay: "Vam proposar, per a formular el problema en posisitu i com a fòrmula de consens, afegir al carrer o plaça que proposaven el PP i el PSOE, un monument a la pau; però no van voler”
El regidor i portaveu del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi, Paco Blay, ha manifestat la seua decepció pel que considera un error per part dels dos partits majoritaris, el PP i el PSOE, de no acceptar la proposta del BLOC de fer memòria de les víctimes del terrorisme en positiu, incloent a TOTES les víctimes de la violència i la intolerància, i per a això va proposar un monument a la pau que no va ser acceptat pels dos partits proponents.
La intervenció del portaveu del BLOC va ser, literalment, la següent:
· “De nou es trobem amb la trivialització d’un tema important amb el qual no es pot estar en desacord… El Ple passat van ser les balances fiscals, ara li toca el torn al terrorisme, tema al qual recorre el PP quan no li queden arguments. En compte de preocupar-se el govern municipal pels problemes econòmics –el veiem parat– ens porta, de la mà del PSOE, un tema que sí és important –per descomptat que ho és!-. Però la forma de dur-lo al Ple fa olor a instrumentalització política.
· D’entrada, el plantejament no ens ha agradat: arriba al Ple com un acord dels dos partits majoritaris (PPSOE), i que no ens l’han volgut consensuar: dir-ho en el moment de la Junta de Portaveus, no és correcte. Si es vol consens, es diu amb temps i cada grup s’ho comenta. I més en un tema important. Però ni s’ha buscat, ni s’ha volgut el consens.
· Potser siga una estratègia del bipartidisme i els dos partits s’agafaran de la mà a partir d’ara en molts més temes. Potser inclús, com es diu al final de “Casablanca”, siga l’inici “d’una gran amistat”.
· Açò en quan a l’anàlisi extern de la moció. Anem a l’anàlisi intern. No és una bona moció, a pesar que es tracta d’una moció tipus a nivell estatal. Bàsicament perquè està redactada de forma negativa, quan el millor hagués estat redactar-la en positiu: per exemple, “per la pau”. Es nota, per això, molta precipitació en la seua redacció. Raons bàsiques:
– La forma en què comença sembla ser un homenatge o recordatori de les malifetes d’ETA: “Fa quaranta anys…” Estem fent-li el joc a la mateixa ETA;
– Al final estan posats, com un calçador, els demés grups terroristes, d’incidència desigual.
– La referència a la “yihad radical islàmica” és poc rigorosa. El terrorisme d’orige islàmic és molt complex, hi ha molts grups, i posar-ho tot en el mateix sac de “yihad” no reflecteix bé eixe món.
– La proposta de noms propis per a carrers, que en Alcoi s’ha llevat, sembla immadura. En els pobles on hi haja pocs, no serà problema posar un parell de noms, però … i en Madrid? ¿Posaran 200 noms de carrer a cadascuna de les víctimes de l’11 M? ¿I en Euzkadi: es farà el contrari del que ara es denuncia en la moció, que hi han noms de terroristes? ¿És així com es treballa la pau a Euzkadi, fent el mateix per a l’inrevés?
– En fi: ¿Algú voldrà viure en un carrer, plaça o avinguda que es diga “Víctimes del terrorisme”? ¿No seria millor posar-li “Carrer o Avinguda de la Pau”? Ja està malament la venda pisos, per a què li afegim una dificultat més! ¿No acabarà la gent, per comoditat de llenguatge, dient carrer o plaça de la ETA?
– ¿No hauria estat millor erigir un monument “per la pau” en memòria, record i homenatge a totes les víctimes, en el lloc que es consensuara entre tots els grups, i no com ara, que se’ns ha donat tot tancat?
· Sembla que la moció va per bon camí quan parla de que son víctimes de variada procedència, filiació, edat i sexe… Hi estem d’acord. Faltaria més! Però es posem en guàrdia quan el text atribueix tot aquest dolor i intolerància, quan considera que els únics culpables són els partits d’extrema esquerra. En aquest sentit lamentem no en figure cap d’extrema dreta, ni tan sols per al·lusions, que també han provocat víctimes i han sembrat el dolor arreu del país. ¿És que són víctimes de segona divisió? ¿No mereixen també calor, solidaritat, reconeixement…?
· A més a més no té en compte altre tipus de violència –de víctimes en definitiva– que la societat ha sofert, i està sofrint: els bombardejos de la guerra civil, els afusellats del franquisme (milers de famílies estan esperant una rehabilitació de la dignitat dels seus familiars, que han estat víctimes del terrorisme d’estat), les dones víctimes de la violència de gènere, o altres víctimes de partits d’extrema dreta com hem dit (el cas de Guillem Agulló, o persones rellevants com Sanchis Guarner i Joan Fuster, o indigents apallisats i morts), o inclús atacs a militants i seus de partits polítics que encara estan impunes…
· Si s’està contra la violència, s’ha d’estar contra tot tipus d’intolerància que impedeix i trastorna la convivència pacífica i democràtica, i no solament contra un tipus. El dret universal a la llibertat i a la vida, està en cada ciutadà, i conculcar aquest dret ha de ser condemnat, vinga d’on vinga, no solament si ve d’uns grups terroristes determinats.
· Però tanmateix, per no complicar el consens sinó per facilitar-lo, no proposem que es corregesca res de la moció. Respectem el text, malgrat els defectes que hem esmentat. Solament considerem que, si com diu la mateixa moció, “la sociedad española deben memoria, dignidad y justicia a todas las víctimas del terrorismo”, considerem que s’ha de fer una ampliació de les propostes d’acord a realment TOTES les víctimes del terrorisme, de qualsevol tipus, a totes les víctimes de la intolerància i la violència, i a més en positiu.
· Per això la nostra intenció és millorar la moció. Proposem una esmena en sintonia amb el que acabem d’explicar, que consisteix en respectar íntegrament el text que els dos grups PP-PSOE ens proposen, però –per allò de “sumar” i no “restar”– afegint un paràgraf a l’exposició de motius i una proposta d’acord més, que passe a llegir: [prèviament, al principi del Ple, s’havia repartit la proposta als grups polítics]
(AFEGIR, EN L’EXPOSICIÓ DE MOTIUS, EL SEGÜENT PARÀGRAF, abans de l’últim)
No podem oblidar, finalment, a totes aquelles persones o col·lectius que han sofert tot tipus de violència per raons polítiques, religioses, de gènere, ètniques o culturals per part de persones o agrupacions de caràcter clarament intolerant o inclús feixista. Estem referint-nos a les víctimes alcoianes -civils innocents- en els bombardejos de l’aviació italiana entre 1938 i 1939, als afusellats del franquisme, a les dones mortes per violència de gènere, als indigents víctimes de grups neonazis o inclús a casos com el de Guillem Agulló, assassinat per un grup d’extrema dreta, o els atemptats a militants i seus de partits polítics.
(I AFEGIR UNA NOVA PROPOSTA D’ACORD)
TERCERA.- Erigir un monument a la memòria de les víctimes de tot tipus de violència per raons polítiques, religioses, de gènere, ètniques o culturals, amb un text a consensuar que diga més o menys
“PER LA PAU,
EN MEMÒRIA DE TOTES LES VÍCTIMES
DEL TERRORISME, DE LA INTOLERÀNCIA I DE LA VIOLÈNCIA”.
Durant el debat, els proponents de la moció (el PP i el PSOE) acceptaren llevar la referència a les autories d’extrema esquerra per a què quedara solament com a víctimes del terrorisme. “Amb la qual cosa, i per facilitar el consens, des del nostre grup vam considerar que es podia suprimir de la nostra esmena o contraproposta el paràgraf de l’exposició de motius, però que seria una bona cosa recordar en positiu a totes les víctimes de la violència i de la intolerància amb un monument per la pau, que és en definitiva el problema fonamental. I vam mantenir la tercera proposta d’acord perquè era complementària –i no incompatible- a la que es proposava. Però no van voler el PP i el PSOE incorporar-la. Tanmateix, malgrat els defectes assenyalats en el text i el rebuig a la nostra esmena, per responsabilitat, vam votar a favor de la moció”.
Paco Blay. Portaveu del Bloc a l’Ajuntament d’Alcoi.