ImageSEDANO I EL COBRADOR DEL FRAC

Un dia com hui, l’actual alcalde d’Alcoi, Jordi Sedano, estaria nerviós. Passejaria desorientat, amunt i avall del seu despatx. No faria cas de les telefonades que li entrarien. Els papers que, segurament, li haurien passat, es trobarien reballats damunt la taula, sense ni tan sols ser atesos… Li costaria força fer-ho, però, al final, miraria per la finestra…

Hauria fixat la seua mirada neguitosa en l’entrada de l’Ajuntament. Només veuria una dona amb un carret que, lentament, hi entraria amb dificultats. Sedano, per fi, hauria pogut respirat fons. “Hui tampoc no el veig” –li hauria dit als dos Rafaels (Peralta i Sanus, en aquest ordre, clar). “Per sort, hem guanyat un dia més” –afegiria, amb un posat de suficiència, com qui ha aconseguit una gran fita.

Com acabem de comprovar, un dia com hui, de moment, el Sr. Sedano encara no ha vist el famós cobrador del frac a les portes del nostre Ajuntament; no obstant això, en el seu interior, sap que tot és una qüestió de temps. Eixe peculiar personatge amb posat d’enterrador —em referisc al cobrador, eh?—, ha estat vist darrerament per Alcoi massa sovint; mai, però, al davant del consistori, un dels principals deutors vers els seus proveïdors. I ja és estrany.

Efectivament, si alguna cosa tenen clara aquelles empreses, aquells comerços i aquells professionals que han tingut la (mala) sort d’haver sigut contractats pel nostre Ajuntament per a subministrar-li materials o mamprendre determinats serveis, és que cobraran tard. Molt tard. Massa tard…

També, un dia com hui, podria ser que un tal Lluís Valls, que es dedica a la venda de material d’oficina, haguera rebut l’encàrrec de l’Ajuntament de subministrar-li 150 capses de paper, 200 de clips, 90 grapadores i 900 bolígrafs. Imaginem, d’entrada, que eixa comanda l’hauria d’assumir amb alegria. Quina sort, m’han donat faena!

Doncs, sembla que no ho té tan clar. A Lluís, com que ja sap que no cobraria fins passats uns quants mesos, no podria evitar que li ballara pel cap la temptadora idea d’inflar el preu final del material adquirit, per compensar les pèrdues derivades del pas del temps; ell hauria de pagar als seus respectius proveïdors puntualment. Poca broma, eh?

Si, un dia com hui, Lluís Valls acabara fent eixa “jugada”, mal fet; ja que estaria enganyant l’Ajuntament, això és, tots els alcoians i les alcoianes, respecte del cost del material. Si, per contra, però, fóra honrat i no aplicara cap “recàrrec suplementari”, estaria perdent diners, o fins i tot posaria en perill les seues pròpies finances internes. Les seues i les de més persones. En perill, una part del seu present, del seu futur, i el de tota la seua gent.

“Sr. Valls, disculpe la molèstia, però encara ens deu les hores extres del mes passat” –segurament li diria potser Pep Balaguer, un dels seus empleats. “Ja ho sé. Ben bé que ho sé, però fins que no em pague l’Ajuntament, haureu d’esperar” –li replicaria amargament. I, fart i ofegat per la seua desesperació, podria afegir: “Demaneu-les a Sedano. Fins que no em pague l’alcalde, no puc pagar-vos a vosaltres! Estic sense un duro…” –els abocaria amb cara de resignació.

Pep Balaguer, l’empleat de la nostra hipotètica comercial de material d’oficina, comptava amb els diners de les hores extres per a tantes coses… Resignació. “I encara gràcies que algun dia cobrarem la comanda” –pensaria.

Un dia com hui, el Sr. Jordi Sedano pot respirar tranquil: el cobrador del frac encara no ha arribat a les portes de l’Ajuntament. Però…, i demà? I, mentre, què en fem, de la gent treballadora i responsable, que no pot cobrar la seua faena ja feta… No és prou a respirar tranquil, tot esperant a veure quina excusa inventem demà!

rafel carbonell i armero

regidor del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi