General

ImageEL BLOC CONSIDERA QUE LA GESTIÓ DEL GOVERN DE SEDANO ESTÀ PORTANT A L’AJUNTAMENT A UN ENDEUTAMENT EXTREM

Paco Blay: "La dolenta gestió econòmica del PP ens ha portat a unes mancances greus, i a més a més el Pla de Sanejament és massa optimista en quan a ingressos i en quan a previsions de l’euribor. Seria millor dedicar el Pla Camps al bulevard, en comptes del pont del Viaducte, que necessita un altre traçat”

El regidor i portaveu del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi, Paco Blay, ha explicat de la posició del BLOC, desenvolupada en el darrer plenari, tant sobre el préstec de 1,7 milions d’euros que ha de subscriure l’Ajuntament per a fer front al romanent negatiu de tresoreria i les factures no pagades de l’exercici del 2008, com sobre el Pla de Sanejament per als propers sis anys que l’acompanya, així com la causa de totes aquestes xifres negatives, que no són altres, segons el regidor, “que la dolenta gestió del PP, que ha incrementat el deute públic un 33% en cinc anys (de 33 milions d’euros en 2004 a 44 en 2005), malgrat haver tingut anys de bonança i econòmica i recaptatòria. No els sobren tant diners com han presumit fins ara”.

Segons Blay, el govern del PP està pagant inversions que haurien de ser de la Generalitat i de l’estat, com els jutjats, el Calderón… que reduirien el deute públic de l’Ajuntament a nivells més tolerables, o almenys permetrien fer inversions en sectors estratègics i productius. “En tot cas, millor seria fer el bulevard amb els diners del ‘Pla Camps’ que no el pont de Viaducte, que té millor solució amb un passarel·la directa entre la redona de P. Poveda i el Passeig del Viaducte, molt més curtet, i amb menys costeres”.

El portaveu del BLOC va explicar aquests temes en el Ple seguint aquest guió:

“1.1. PLA DE SANEJAMENT

  • En principi no ens anem a oposar ni al Pla de Sanejament ni tampoc, lògicament, al préstec o pòlissa de crèdit que va en el punt següent: per a nosaltres, els comptes s’han de quadrar i l’Ajuntament ha de poder complir amb els seus compromisos, sobretot si tenim en compte que part del préstec serà per pagar a proveïdors, que no tenen la culpa de la gestió del govern municipal.
  • Però tampoc podem donar un vot positiu, que es podria interpretar com un recolzament a una gestió econòmica que nosaltres considerem dolenta, i tractarem de demostrar-ho en aquest Ple.
  • És un bon moment, a més a més, per a fer unes reflexions i observacions sobre els temes que avui ens ocupen. De moment, entrem en el primer punt, el Pla de Sanejament que el Decret del Govern obliga per a autoritzar a poder subscriure aquesta Pòlissa de crèdit.
  • Tot i que el Pla de Sanejament que se sotmet al Ple sembla tècnicament correcte, en principi, no podem defugir la sensació que és molt fràgil i que l’haurem de canviar aviat per tres tipus de raons:
  • a) una, per l’interès pactat amb l’entitat financera, que pot canviar i trastocar totes les previsions. Des del BLOC ho veiem de la següent manera:

S’ha optat per l’interès més baix (l’euríbor + 1’35%) –correcte, en principi–, i variable –potser en aquests moments és lo més fàcil, per baixet. Però hem d’advertir que l’euríbor està ara en els nivells més baixos: el dia 2 estava en l’1,486, el dia 15 en l’1’413… però a penes va sis mesos -en desembre del 2008- estava més del doble: en 3,452%, i fa exactament un any, en juliol del 2008, estava nogensmenys en el 5,393%. La qual cosa afegeix una certa debilitat a la nostra operació que s’ha centrat en unes previsions d’un interès total del 2’90% (suma de l’euríbor i de l’1’35 que el Banc ofereix), però invariable al llarg dels sis anys. I segons fonts consultades en ambients bancaris per aquest grup, la previsió és que l’euríbor puge. Amb la qual cosa haurem de refer tots els números: un increment de l’1% pot suposar uns 20.000 euros anuals més, aproximadament.

b) la segona raó de la fragilitat del Pla la veiem en el fet que les previsions d’ingrés procedents d’impostos són, per contra, excessivament optimistes, ja que les informacions dels diferents organismes internacionals que preveuen per a Espanya una més lenta recuperació econòmica. Potser hagués calgut en aquest tema haver estat més realistes, per si de cas, o treballar-ho en l’escenari més pessimista, per precaució. Sembla que en açò el govern municipal sí prefereix –li convé– fer-li cas a l’optimisme irredent, permanent –i de vegades superficial– del Sr. Zapatero. És segur que al llarg dels sis anys que durarà el Pla de Sanejament s’haurà de revisar vàries vegades a la baixa, sobretot per l’interès previst, constant, malgrat haver-se contractat com a variable.

c) La tercera raó de les nostres prevencions, té a veure amb el mateix decret del govern d’abril, que fixa les condicions per a poder subscriure préstecs les entittas locals. Concretament l’article 9.2.: diu així:

“La generación de remanente de tesoreraría negativo para gastos generales en el período de saneameinto, comportará la prohibición de realizar inversiones nuevas en el ejercicio siguiente financiadas con endeudamiento, sean éstas materiales, inmmateriales o financieras, directas, o indirectas a través de subvenciones concedidas a entidades dependientes”.

Segons aquest article caldrà anar molt en compte perquè potser tingam les manes lligades durant molt de temps per a demanar més préstecs per tal d’atendre necessitats i urgències, que sempre en sorgeixen. I més si tenim en compte que hi haurà per entremig dues eleccions municipals, que quasi segur donaran a l’Ajuntament un color polític diferent.

Per tant, i en aquestes circumstàncies, tirar endavant el sistema de finançament o Pla econòmic que el govern local ha posat en marxa per al Bulevard (que costarà entre 12 i 15 milions d’euros) és una temeritat i una irresponsabilitat, ja que deixarà les arques municipals compromeses de forma extrema durant els propers no sis anys, com l’actual pòlissa de crèdit, sinó 10 o 15. I possiblement amb aquest Decret caldrà fer encaix de boixets jurídics i financers per a justificar-ho, o potser inclús ho impossibilite, hi haurà que veure la doctrina que se’n pot desprendre’n del decret i de la situació financera de l’Ajuntament. Ja ho diran, en tot cas, els tractadistes i els serveis tècnics.

1.2. PRÉSTEC

  • Tampoc no ens oposem a què es concerte el préstec. Els proveïdors, han de cobrar, faltaria!, i els compromisos s’han de complir. L’Ajuntament d’Alcoi no hauria de tenir fama de mal pagador, com la Generalitat Valenciana, que tarda moltíssim en pagar i no crea el Fons de Cooperació Municipal que tant bé vindria a les arques municipals. Però porta el mateix camí. Però tampoc no podem beneir-lo perquè procedeix d’uns gestió deficient, com tractarem de demostrar.
  • Queda clar, amb el reconeixement de crèdits de més de 550.000 que arrosseguem del 2008, que als proveïdors no se’ls paga tan aviat com fins ara el govern presumia. Hi ha una morositat que no és bona per a l’economia de la ciutat perquè perjudica a les nombroses empreses que treballen per a l’Ajuntament. I en aquest cas, la morositat és voluntària: són factures retingudes que ara carregaran sobre el pressupost del 2009, que de moment ha d’assumir el romanent negatiu de quasi 1.200.000 i els més de 500.000 de factures no pagades, 1.744.000 euros, tots dos conceptes i despeses del 2008 que restarà efectius per a les despeses i inversions del 2009.
  • Tot açò ens obliga a reflexionar i a fer una valoració de la gestió econòmica del PP des que està a l’Ajuntament: han presumit de bons gestors, de què sobraven els diners, de què pagaven sempre puntualment, etc…. Però la veritat és que és la seua gestió la que ens ha portat a un deute creixent: si sumem el deute que tenim (43 milions), més el Calderón, mes el bulevard, esteu portant les finances municipals a un lloc de difícil retorn. I encara que es maquille amb figures jurídiques diferents (hipotecari, diàleg competitiu…) i no totes siguen considerades deute públic, són diners que es deuen i s’ha de pagar. Són al cap i a la fi “morrions”, com diuen els empresaris, i s’ha de retornar. Tot ha d’eixir de la mateixa caixa. I malgrat aquest maquillatge contable, ja hem rebassat ja el perillós 100% de coeficient o relació relació entre capital viu i recursos propis. Altres municipis de la nostra comarca no arriben ni al 50%, i alguns com Muro ni al 40%.

En xifres concretes: si mirem els darrers anys solament, per exemple des del 2004, ha augmentat el deute un 33% (33 milions en 2004, 44 en 2009). I això que hem tingut anys de bonança, en els quals no sols no s’ha reduït sinó que s’ha incrementat any rere any. Hem actuat com a nous rics, i no com a bons gestors, estalviant com les formiguetes i retallant el deute quan es podia. I ara estem en la crua realitat: no som rics, i estem endeutats fins les celles, com es diu vulgarment.

Si ho concretem en el que deu cada alcoià, la gestió confirma aquet balanç negatiu: 529 euros per habitant en 2005 (segons la Sindicatura de Comptes), uns 620 en 2007, i uns 715 en 2009; és a dir, cada any s’incrementa el deute de cada alcoià en uns 50 euros, o en 100 cada dos anys. Quan s’invertirà la tendència? Sembla, a tenor de la gestió que estem veient, que trigarem, no s’albira aviat.

  • Hem d’advertir que el romanent negatiu de tresoreria esmentat de l’exercici 2008, xifrat pel govern municipal en 1.195.000, tampoc no es un xifra real o exacta: són números resultants de sumes i restes, però encara es reconeixen pendents de cobrament 7.558.000, que es consideren de forma contable com a “ingressos” o drets de cobrament, però que potser no s’ingressen tots, raó per la qual els 1.195.000 puga ser superior. I el mateix hem de dir dels drets de “dudoso cobro”: 1.596.000, una xifra perillosa. En l’any 2008 els drets pendents de cobrament eren de 4.300.000, quasi la meitat, i els de dubtós cobrament de 665.000, menys de la meitat.
  • I aquesta impressió de gestió deficient és una tendència que ve de molt arrere i la confirma la Sindicatura de Comptes: el Síndic de Comptes considera –i aconsella– que el percentatge pendent de cobrament d’exercicis tancats no hauria de rebassar el 10%; doncs bé, l’informe de la sindicatura de l’any 2005, per exemple, xifra el d’Alcoi en 28%, un 18 % per damunt de l’aconsellable. I el mateix cal dir del finançament de les despeses corrents: hauria de ser inferior al 80%, i a Alcoi en 2005 era del 93%.
  • I vaig acabant. Recorde que vaig dir fa un any, en el debat de Pressuposts, que la gent del carrer em preguntava si l’Ajuntament estava quebrat, que eixe era el rumor que corria. Evidentment, per responsabilitat i per no crear preocupació innecessària en els ciutadans, li vaig dir que no, “quebrat no, però endeutat si; però que l’Ajuntament pot fer front als seus compromisos i pot pagar-ho tot”, vaig contestar. Potser ara me n’adone que vaig ser massa ingenu, ja que alguns membres del govern del PP haurien d’anar al programa de la cadena de TV Cuatro “Ajuste de cuentas”. De fet, si es gestionaren les empreses amb els mateixos criteris que ho fa el PP a Alcoi, aviat farien fallida. Per tant, si em tornen a preguntar si l’Ajuntament està quebrat, diré clarament: “quebrat, encara no, però falta poc. Com continuen estos del PP, segur que quebrarà”.

 

Paco Blay. Portaveu del Bloc a l’Ajuntament d’Alcoi.