LA DEFENSA DE CAMPS
El Sr. Camps està utilitzant una estratègia massa clara per a defensar-se de les acusacions pel cas Gürtel: identificar la seua persona amb el conjunt del País -“le Pays c’est moi”-; atacar-lo a ell, acusar-lo d’alguna cosa, és senzillament atacar a “Valencia y a los valencianos”. És una manera de voler immunitzar-se de qualsevol acte incorrecte comés i, al mateix temps, moure els valencians de bona fe –sobretot els votants seus– a considerar que el tema judicial és en el fons una ofensa i desconsideració cap el poble valencià, quan és ell –i el PP– qui està cometent una desconsideració indigna i temerària sobre els òrgan judicials.
Des del punt de vista de la praxis política que hi ha instal·lada al nostre país, sembla lògic que Camps vulga “parar el colp” que li pot generar la publicitat de la trama corrupta, i sofrir el menor dany electoral possible. Però l’estratègia utilitzada per a defensar-se és, al nostre criteri, deshonesta i perillosa. Expliquem-ho.
Deshonesta perquè és voler fugir de les responsabilitats personals de la seua gestió al front del partit i de l’administració valenciana, tot amagant-se darrere la institució que representa, l’alta magistratura del País Valencià, com si tot fóra la mateixa cosa, argumentant a més a més el suport que rep en les eleccions. Ell (i el PP) sap que són dues coses diferents, però les junta per tal de confondre els ciutadans. Es pot considerar una “apropiació indeguda” (de representativitat, clar). Tot açò al marge de la diferent vara de mesurar que utilitza el PP per a jutjar els altres: de coses molt inferiors posen el crit al cel, o “la corrupció és cosa dels socialistes, del PP mai”, quan es veu clarament que la bola (el “morrió”, com diuen els empresaris) és cada vegada més gran. Per molt menys han dimitit regidors, alcaldes, diputats i ministres. Però per a Camps val tot menys donar la cara i assumir responsabilitats. On està l’ètica de què tant presumeixen? És aquesta la seua moral (catòlica)?
I molt perillosa perquè pot arrastrar les mateixes institucions cap el desprestigi, el deteriorament de la seua imatge i la falta de credibilitat. Això li faltava a la jove democràcia espanyola! El suport electoral mai no és un xec en blanc, ni una patent de cors ni una segur d’immunitat personal. Al contrari. “Nobleza obliga”, afirma la dita castellana. I l’enrocament que ha fet Camps –i el PP– amb aquesta identificació amb les institucions que representa, recorden el règim que en poc de temps va organitza Hitler a Alemanya: el Fürher encarnava i representava l’Estat, i l’Estat estava per damunt de tots i de tot; era, per tant, intocable (com volia fer també Berlusconi). Anar contra Hitler, discrepar o criticar-lo, era senzillament anar contra l’Estat, era ser antipatriota…; i podies ser condemnat per alta traïció (és el “totalitarisme”). El mateix està passant ara -“mutatis mutandis”- amb Camps: ell es defensa argumentant que tot l’enrenou del cas Gürtel no és més que un atac contra València i els valencians, i enveja per les seues majories absolutes. Subtil, realment. Però indecent, a més de perillós.
Hem vist esportistes molt més fidels i sacrificats cap a al seu (ex)equip, en moments difícils, que Camps –i altres directius del PP– respecte les institucions del poble valencià, al qual representa. Tot un president de la Generalitat –i també el PP valencià–- no té inconvenient en arrastrar la institució, i el mateix sistema polític, cap al seu problema personal: la corrupció i les mentires expressades fins ara, sobre les quals no han donat cap explicació satisfactòria encara. “Jo o el caos”, sembla que volen mostrar, amb una arrogància intolerable i una evident falta de respecte els ciutadans. I açò és, al nostre parer, tan perillós per a la salut democràtica d’un país, com la mateixa corrupció, que es pot resoldre amb un investigació policial i una posterior sentència. “Lo” altre, té mal futur. Recordem l’Alemanya dels anys 30. És això el que vol el PP, en el fons? On està la “valenciania” i “el amor a Valencia” (pronunciat en castellà) de què tan gallegen? On està quedant el nom de València amb tot açò, per culpa d’ells? Han gastat tant diners volent donar una imatge gran i moderna de València, que ara se’ls tornat en contra: València apareix com a terra de “xoriços”, i els han agafat. Però per salvar el seu nom (i la presó en alguns casos), estan cometent una indignitat molt pitjor.
Des del BLOC ho tenim clar, i utilitzem una imatge bíblica: Camps i el PP passaran, però el poble valencià no passarà. Malgrat tot.
Francesc-X. Blay,
Portaveu del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi