ImageCANVI DE MODEL? FUM, FUM, FUM

Tothom ho diu: davant una crisi tan brutal (més per a uns que per a altres), cal canviar de model. Sí, però quin? Fa unes setmanes, en un debat organitzat pel BLOC d’Albaida, un destacat representant empresarial tèxtil (Pepe Serna) contava amb amargura que, en l’època de “bonança”, si acudia un empresari a demanar un crèdit a un banc per la seua indústria, li posaven molt problemes; si a continuació entrava un promotor immobiliari a demanar el seu, tot eren facilitats. I concloïa: cal un canvi  de model productiu, administratiu i educatiu.  

 El monocultiu de la rajola (“el mal de l’holandés”, com va dir Rafa Beneito) ha fet molt de mal, sobretot a la indústria,  la menys culpable de la crisi, i cal revisar-lo (ho diuen empresaris, eh?). Però això mateix ja ho avisaren experts en 2006, i el govern valencià del PP no en va fer cas: açò era el paradís de les “oportunitats”, deia (de l’agiotisme, diríem nosaltres). Però la realitat és que el valencians som cada vegada més pobres: han faltat polítiques industrials  i agràries, fonamentals al País Valencià, i el PP ha endeutat de forma insostenible l’hisenda pública en projectes multimilionaris de dubtosa rendibilitat econòmica i social. “L’eix de la prosperitat” mai no ha existit.

I ara què fem? Com minimitzar les conseqüències negatives d’aquestes polítiques errònies? Com corregir les mancances del passat? En definitiva: què fareu ara, senyors del PP?

Alguna cosa sembla que està canviant. Però sols aparentment. Ho expliquem. El passat 13 de gener la Generalitat presentava el seu Pla Estratègic per la província d’Alacant, síntesi de vàries propostes prèvies, segons van advertir. En el fons va ser una confessió implícita del fracàs del seu model econòmic. Es reconeixia que la renda “per càpita” havia baixat en els darrers anys (si ja ho deia l’informe de FUNCAS!), que la productivitat de les nostres empreses era baixa (ara se n’adonen?), que hi havia deficiències en infraestructures (quantes vegades ho hem dit?), que la costa tenia un nivell d’ocupació excessiu (però si blasmaven dels ecologistes perquè deien això mateix…!), etc. El titular del diari “Información” sobre el fet és ben expressiu: “El Plan Estratégico del Consell propone cambios para evitar la excesiva dependencia del ladrillo”.

Què proposa la Generalitat per a combatre aquesta crisi del (seu) model? Tot un paquet de mesures, sensates per descomptat però ben poc originals: moltes ja les dèiem des de l’oposició fa temps –i no ens feien cas–, i altres –la majoria– són les que van repetint-se dia rere dia en la majoria dels foros, o en articles d’opinió, o en taules rodones sobre la crisi: innovació, formació, productivitat, competitivitat, infraestructures, formació, transferència de tecnologia, avals a les empreses, i un llarg etcètera.

Per a un servidor tot açò li recorda la tornada d’una coneguda nadaleta, fum, fum, fum, que és en definitiva l’estratègia mediàtica del PP, quasi cansina: anunciar grans projectes o idees per a contrarestar notícies negatives (l’atur del País Valencià és dels més alts d’Europa), però que al final resulten solament fum quan no simples mentides. (El conseller Blasco se la sap molt bé, aquesta). Si fins ara ni el govern del senyor Camps ni els alcaldes del PP han fet res del que ells mateixos proposen ara, res del que ara anuncien té la més mínima credibilitat que vaja a complir-se. És més que dubtós que el PP vaja a portar endavant un Pla que necessita moltes inversions, les quals no estan disponibles en les arques autonòmiques perquè s’han balafiat en Fórmules 1, i America’s Cup, i edificis caríssims…  Si en temps de “creixement” i de relativa abundància econòmica no les han fet, com les van a fer en temps de crisi i de baixada brusca de la recaptació? La culpa la tindrà, ja ho veuran vostés, Zapatero.

P.D.- Al marge que no es pot dividir l’economia per fronteres “provincials” (Gandia-Dènia i Ontinyent-Alcoi tenen problemes semblants), el Pla Estratègic esmentat és, per altre costat, una autèntica vergonya per a les comarques d’interior, sobretot les històricament molt dinàmiques i actives des del punt de vista industrial: l’Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla. No existeixen a penes per al Pla. Ni estaran en el corredor mediterrani, ni els faran ferrocarrils, ni participaran de l’economia “creativa”, ni hi hauran inversions estratègiques, ni es potenciaran els paisatges o l’agricultura dels pobles deprimits (amb indústries agroalimentàries, posem per cas), ni res de trellat. Solament turisme per als considerats “pobles tranquils d’interior”! La mare que els va…!  Massa gent calla, i el primer el govern local del PP d’Alcoi, que renuncia fins i tot a queixar-se!

                                                                                                                                                           Francesc-X. Blay

                                                                                                                                  Regidor del Bloc a l’Ajuntament del BLOC