A principis d’any, una pluja intensa va provocar una solsida de la vessant del carrer Calderón cap el riu. La via es va tallar al trànsit, per precaució i seguretat, i fins avui encara no està operativa.
Quan es produeix un cas així, sobrevingut i sense consignació pressupostària per a procedir a la seua reparació, els Ajuntaments tenen diverses possibilitats administratives per a resoldre un problema semblant (ja ho hem explicat alguna vegada):
1) Fer el “parte” de sinistre i sol·licitar la seua reparació a la companyia d’assegurances amb la qual té l’Ajuntament subscrita una pòlissa. És el primer que es va fer, i la resposta –que va tardar més del necessari– va ser que no entrava en les condicions i que, per tant, no se’n faria càrrec.
2) Subscriure un préstec amb qualsevol entitat financera per a crear la partida i actuar d’immediat. Aquesta solució no era possible ja que, legalment, l’Ajuntament no pot adquirir cap compromís financer pel deute que va quedar de l’anterior govern.
3) Declarar la situació com d’emergència i actuar d’immediat. En aquest cas la restricció administrativa anterior no s’aplicaria. Però cap tècnic municipal subscriuria la qualificació d’emergència perquè aquesta es produeix quan hi ha perill imminent –inevitable si no s’actua– per a béns o per a la vida de les persones.
4) Acudir a la Conselleria corresponent per sol·licitar la sua col·laboració donades les circumstàncies actuals. També es va intentar aquesta via i la resposta fou negativa.
5) Incloure la reparació en pressupostos ordinaris. Aleshores solament cal confeccionar el projecte de reparació i licitar-lo: en principi es va valorar en uns 230.000 euros. Aquesta opció es va descartar per unanimitat dels 14 membres del govern quan es va elaborar el pressupost per al 2012 –deixant-ho, de moment, per al del 2013– per dues raons bàsiques:
• Una, perquè tots els departaments hagueren de reduir (“retallar”) les seues expectatives, ja que les previsions d’ingressos no les cobrien. I, dins les limitades possibilitats del departament d’obres, hi havia per atendre –per exemple– problemes de clavegueram molt més urgents, per raons mediambientals i sanitàries, que en aquest exercici s’han abordat (no tots, però sí la majoria).
• Altra, perquè en inutilitzar-se el pont de l’accés al polígon Santiago Payá, tot l’esforç econòmic que poguera fer en aquest camp l’Ajuntament calia concentrar-lo en les necessitats immediates del polígon: tasques d’adaptació del camí de la Murtera, estudis geotècnics, etc.
La conclusió i opció que el govern local va adoptar –insistim, per unanimitat– era clara: el carrer Calderón era una incomoditat urbanística, i per la qual s’han demanat reiterades disculpes als seus usuaris, però no vital per a la ciutat. El polígon Santiago Payá, en canvi, és fonamental per al futur de la ciutat, i molt més en temps de crisi: hi treballen uns 600 operaris i 40 empreses, algunes d’elles realment capdavanteres.
Aquest regidor ha assumit estoicament i amb relativa tranquil·litat tant les reiterades preguntes que des de l’oposició s’han formulat fins ara sobre el particular, com alguna que altra impertinència innecessària, malgrat ser una decisió de “govern”, amb el seu alcalde al cap. Què hi farem! Paciència. Són coses del càrrec.
Però ara, mig resolt l’accés al Santiago Payá –segons les gestions i promeses de la Conselleria responsable–, cal esperar que la reparació del carrer Calderón s’incloga en el pressupost del 2013 (ara ja “toca”), redistribuint els escassos recursos per tal d’aconseguir fons suficients per a la partida necessària (recordem que el PP proposava traure’ls, de entre altres, de la partida de “publicitat” –on s’inclou confecció i edició de fullets informatius, campanyes diverses i anuncis en mitjans de comunicació, etc.–; fins i tot algun ciutadà més agosarat ha insinuat que la partida podria eixir de festes). En fi, hi estarem pendents i col·laborarem en el que calga.
Francesc-X. Blay.
Regidor del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi