A la vista de les diverses informacions aparegudes aquests últims dies als mitjans de comunicació sobre l’adjudicació de la redacció del PGOU a una UTE, i havent consultat l’expedient al Departament de Contractació, el Bloc-Compromís ha presentat diverses preguntes a la Comissió de Governança pròxima.
Cal insistir-hi que en la roda de premsa convocada pel Bloc-Compromís la setmana passada es demanaven aclariments sobre alguns dubtes en l’adjudicació; sobretot tenint en compte les declaracions del regidor d’Urbanisme en què manifestava literalment: “el concurs l’ha guanyat la UTE formada per Proyectos y Actuaciones Urbanísticas (PAU), Gómez-Acebo & Pombo Abogados i EVREN”.
Declaració en àudio-mp3 punxeu ací
S’adjunten les preguntes/precs sobre l’ajdudicació de la redacció del PGOU
El regidor del Bloc-Compromís, David Abad, insisteix que: “en la documentació que figura en l’expedient de Contractació no apareix l’empresa Evren com a integrant de l’equip de les empreses Proyectos y Actuaciones Urbanísticas (PAU), Gómez-Acebo & Pombo Abogados —ni en les actes de la Mesa de Contractació ni en l’informe tècnic corresponent, ni tan sols en l’acord d’adjudicació de la Junta de Govern Local”.
Conclou Abad afirmant que: “Vistes les declaracions del regidor d’Urbanisme, que justifica que Evren figura en la proposta des de l’inici de l’expedient perquè el seu nom figura en la caràtula del dossier, açò no és cap garantia de res. Si realment Evren forma part de l’equip que concorre al concurs, és obvi que ha d’haver-hi un compromís previ a l’adjudicació perquè es puguen valorar els mèrits d’aquesta empresa. I la documentació que ho demostra no l’hem vista en cap moment”.
David Abad, regidor del BLOC-Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi.
REGUNTES/PRECS
SOBRE L’ADJUDICACIÓ DE LA REDACCIÓ DEL PGOU
Davant l’aparició d’informacions relatives a l’adjudicació de la redacció del PGOU a una UTE, juntament amb alguna més que ens ha arribat, formulem al govern municipal les següentsPREGUNTES:
1. S’ha insinuat en mitjans de comunicació que hi ha hagut, prèviament al concurs, “presuntos contactos municipales con un gabinete urbanístico de València”. Preguntem: és veritat?
Si la resposta és afirmativa: amb quin gabinet s’ha fet el contacte? Per quins motius? S’ha presentat al concurs? Ha influït en el resultat final de l’adjudicació?
2. La informació oficial que el govern donà a la premsa sobre la UTE adjudicatària era que la formaven tres empreses: PAU, Gómez-Acebo & Pombo i la consultora mediambiental EVREN. Consultat l’expedient de Contractació, l’empresa EVREN no apareix en la documentació: ni el acta de puntuacions ni en la Junta de Govern Local on es s’aprova l’adjudicació.
Preguntem: Quina explicació dóna el govern a aquesta contradicció? S’ha considerat que forma part de l’equip? Per què? S’ha inclòs en la puntuació alguna valoració que tinga a veure amb aquesta empresa? Hi ha algun document o contracte en la documentació inicial que presenta la UTE adjudicatària pel qual Evren es vincula a la redacció del PGOU d’Alcoi? Si és així en demanem una còpia.
3. Sobre el procés de valoració, amb relació a l’oferta econòmica, el regidor d’Urbanisme va declarar a la premsa literalment el següent: “El gobierno municipal optó por calcular una media entre todas las ofertas presentadas y adjudicar la redacción a aquella empresa que en su conjunto se acercara más a dicha media”.
Preguntem: és habitual aquest tipus de puntuació? Per què no es va preveure excloure les “baixes temeràries” com es fa en altres contractes? Demanem una explicació senzilla del procediment seguit.
4. És evident que no és la mateixa tasca, ni exigeix el mateix, ser redactor d’un Pla General o d’un Pla Parcial que consultor o assessor extern en matèria d’urbanisme. De fet en el Plec de condicions s’indica clarament la puntuació a obtenir de la redacció de Plans Generals o Parcials, però res es diu de la puntuació a obtenir en el cas de consultoria o assessoria externa.
Preguntem: Com s’ha valorat l’experiència aportada pels concurrents, sobretot pel que fa a allò que no són Plans sinó solament tasques d’assessoria o consultoria? S’ha fet algun tipus de ponderació? Quin? Demanem el detall de la puntuació obtinguda per cada empresa.
5. Un dels certificats d’activitats de planejament de la UTE adjudicatària no l’emet l’Ajuntament de Torrent sinó una empresa pública: Nous Espais. Té la mateixa validesa legal o administrativa?
6. El regidor d’Urbanisme va informar en els mitjans de comunicació que la UTE que havia guanyat el concurs tenia com a mèrits la redacció dels PGOU de Dénia, Castelló i Madrid. És evident que caldrà matisar molt aquestes afirmacions pel que fa al seu abast, especialment al de Madrid, sobre el qual no s’ha presentat cap certificació. Preguntem: Han estat puntuats aquests mèrits? Com?
7. En les puntuacions finals alguna de les empreses que s’han quedat fora del concurs tenen més activitats i experiència de planejament (PGOU inclosos) que l’adjudicatària. S’ha tingut en compte aquesta circumstància?
8. El requisit de l’experiència en planejament en ciutats superiors a 20.000 habitants sembla raonable, en principi, tot i que en el requisit és suficient haver fet consultoria o assistència. A la vista de les puntuacions finals, si el criteri haguera estat l’experiència en ciutats semblants a Alcoi, amb un nombre superior d’habitants (50 o 60.000), la puntuació final hagués resultat diferent, i per tant l’empresa adjudicatària no haguera estat la mateixa. Algun columnista insinua que podria tractar-se d’un “tratge a mida”.
Preguntem: És així? Com es justifica que el criteri foren 20.000 habitants i no un nombre d’habitants semblant a Alcoi?
9. S’ha tingut en compte en les valoracions de l’experiència en planejament el resultat final de les seues intervencions? Per exemple, el PGOU de Castelló, al qual va prestar assistència tècnica la UTE adjudicatària, ha estat objecte de diverses sentències contràries per part dels tribunals.
Preguntem: S’ha considerat aquesta circumstància negativa a l’hora de valorar la seua experiència tècnica i professional?
10. En l’experiència en planejament es valora cada Pla General aprovat definitivament, i per a justificar-ne l’aprovació calia aportar una còpia de la publicació en el Diari Oficial corresponent. La UTE adjudicatària aporta com a mèrit la publicació en el DOCV del dia 14-04-2008 del PGOU d’Alaquàs, però és solament l’acte administratiu de l’aprovació inicial i exposició pública, no la definitiva; l’aprovació provisional és del Ple del 30-04-2009, segons certificació del secretari municipal.
Per altra banda, en aquest mateix certificat presentat per l’empresa, el secretari adverteix que s’està a l’espera de l’aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme. Pel que sabem, després de contestades diverses al·legacions, el PGOU d’Alaquàs s’ha aprovat PROVISIONALMENT el 27 de setembre de 2012. Més encara, en l’ordre del dia del Ple d’Alaquàs del passat 31 de gener del 2013 figura aquest punt (literal):
“1.3. Nou Pla General d’Ordenació Urbana del municipi d’Alaquàs. Adaptació del contingut del mateix a la memòria ambiental emesa per la comissió d’avaluació ambiental de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, i introducció de distintes modificacions. Resolució d’al·legacions i proposta d’aprovació provisional del document resultant”.
La conclusió sembla clara: el PGOU d’Alaquàs no ha esta aprovat DEFINITIVAMENT encara. Preguntem: s’ha puntuat com si fóra un PGOU definitivament aprovat? Si és així, caldria rectificar-ne la puntuació?
11. També, entre els mèrits puntuables, la UTE adjudicatària presenta el Pla General d’Almeria, publicat en el BOJA núm. 47 de 11-05-1984. En el Plec de Condicions (base 7a.) diu clarament que han de ser Plans (generals, parcials o de reforma interior) “aprobado definitivamente en los últimos quince años”. Segons aquesta clàusula, el Pla General d’Almeria no podria ser qualificat.
Preguntem: S’ha tingut en compte aquesta data? S’ha puntuat com si estiguera dins del termini?
12. Per la informació publicada en els mitjans, les dues actuacions més destacades que la UTE adjudicatària ha desenvolupat pel que fa al planejament urbanístic han sigut les d’Alaquàs i Borriana. En tots dos casos es plantejaven objectius “desarrollistes” injustificats, amb una previsió de creixement demogràfic i de construcció d’habitatges excessius, justament un dels defectes que hem trobat en la proposta vigent del Concert Previ tramitada per l’anterior govern del PP i redactada per una empresa que ara ha resultat adjudicatària.
Preguntem: S’ha tingut en compte aquesta previsió injustificada de creixement demogràfic i de construcció d’habitatges, en la qual semblen coincidir alguna de les empreses que formen part de la UTE adjudicatària (una proposta rebutjada des de l’oposició de l’Ajuntament d’Alcoi d’aleshores, de la qual també formaven part el PSOE i EU)?
13. Segons els mitjans de comunicació l’empresa PAU ha estat la redactora del projecte de camp de golf a Borriana, on hi havia prevista la construcció de quasi 6.000 habitatges, així com la proposta a l’Ajuntament de Sant Joan de construir 8.000 habitatges. Ni un ni l’altre, segons les nostres informacions, s’ha dut a terme, i tant aquests projectes com els anteriors entren en contradicció amb el manifest “Per una cultura del territori”, del qual és promotor un dels tècnics de l’empresa PAU.
Preguntem: S’ha tingut en compte aquesta circumstància a l’hora de valorar la seua proposta? Recordem que els dos partits (PSOE-EU) en el govern han rebutjat fins ara el projecte de camp de golf de Xirillent, juntament amb el BLOC-Compromís.
14. Preguntem per un tema força important per al futur de la ciutat: Quines directrius donaran als nous redactors en el tema de la Canal, clarament rebutjat pels tres grups en l’oposició d’aleshores (PSOE, BLOC i EU), però defensat i justificat –tot i que amb restriccions– per alguna de les empreses redactores del Concert Previ i ara membres de la UTE adjudicatària? Què pensa fer el govern actual PSOE-EU amb la ubicació d’un espai industrial a la zona de la Canal? La defensa o la rebutja clarament?
15. Quines directrius donaran a l’empresa redactora sobre les anteriors propostes de nous sòls en Xirillent, Serelles, la Canal… plantejats per una de les empreses de la UTE adjudicatària i rebutjats pels tres partits en l’oposició d’aleshores: PSOE, BLOC i EU?