David Abad, regidor de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi
En el darrer Ple de l’Ajuntament d’Alcoi es van debatre dos temes ben diferents sobre un mateix problema: el de la ubicació d’activitats industrials a la zona de la Canal, prèvia proposta del Grupo La Española per traslladar-hi les seues empreses: una moció de rebuig a la idoneïtat del lloc i la possibilitat de presentar un recurs contenciós.
Des de Compromís sempre hem guardat un prudent rebuig inicial al projecte per raons bàsicament mediambientals –que en la moció es resumien molt bé–, però sempre a l’espera de la resta d’informes que es va anunciar que estaven elaborant-se. Més d’un any després, i després de veure tota la documentació disponible al respecte, no hem variat de criteri. Seguim pensant que es tracta d’’una zona sensible i fràgil i cal buscar alternatives menys perilloses per l’aqüífer del Molinar.
Tanmateix, i al marge de procediments oberts, per a nosaltres el més important de tot és que no es produesca a la Canal una Rosaleda II o un Serelles-bis, o fins i tot el que ha passat amb la ZAL del port de València i amb un bon grapat de PAIs de l’època del boom immobiliari; a saber: que malgrat reclamacions, al·legacions, recursos i sol·licituds de suspensions cautelars, els projectes han anat endavant sense cap entrebanc, i quan els jutges han pronunciat sentència contrària al projecte o ha desautoritzat algun aspecte important del projecte, el mal ja estava fet. Amb un agreujant en el nostre cas: no estem davant de si hi haurà més o menys metres de zona verda en un espai de la ciutat, sinó si quedarà afectat l’aqüífer d’on beuen el 70% dels alcoians. I és important recordar ací que en tot el debat que existeix al nostre país sobre el Pla Hidrològic Nacional, sobre el Pla de Conca del Xúquer, els transvasaments de l’Ebre i del Tajo, etc. el criteri orientador i vertebrador bàsic és sempre el mateix: l’anomenat dret a “aigua de boca” està per damunt de qualsevol altre. I ara estem de ple en eixe cas. I això és el que bàsicament defensava la moció, en la qual hi vam estar totalment d’acord i per això la vam recolzar. Però el PSOE es va abstenir, impossibilitant que la moció s’aprovarà. Vol dir que han variat de criteri de quan estaven en l’oposició? Segurament, però no ho diuen. Es confirma així que tenia raó el nostre portaveu Rafa Carbonell quan en l’anterior Ple exigia al Sr. Alcalde que diguera clarament si estava o no favor de la instal·lació de la Española en la Canal.
Per a nosaltres, aquest aspecte és molt més important fins i tot que l’esmentat recurs contenciós que plantejava la plataforma “Salvem l’Aquïfer del Molinar”. El recurs, i així ho reconeix tothom, no paralitza en principi res, ni es pronuncia sobre el projecte sinó solament sobre un aspecte concret de la declaració de ATE, ben interessant no obstant des d’un punt de vista: el de les competències –municipals i de la Generalitat– en matèria d’urbanisme. El recurs de reposició de la plataforma considera que la declaració d’ATE envaeix la capacitat de planejament de l’Ajuntament, i els advocats de la Generalitat consideren que el recurs de l’Ajuntament pretén convertir-se en l’autoritat urbanística i substituir les competències autonòmiques. Tema interessant per a un jutge, certament, que haurà de navegar en eixa zona gris del dret on la “doctrina” serà la clau. Però, insistim, el contenciós no paralitza de moment el procediment, tot i que pot dificultar-lo, i per això arribàrem a un consens amb la Plataforma i li vam donar suport, sense variar l’escepticisme que teníem des del principi sobre la viabilitat i possibilitats d’èxit del recurs.
Però recordem que precisament una de les idees o acords de la moció era que l’Ajuntament presentaria al·legacions, demanaria suspensions cautelars, etc. mentre no estiguera resolt el contenciós. Però el PSOE, amb la seua abstenció deixa clar que no te intenció de prendre totes les mesures legals possibles… I això ens fa por; com ens feia por que el recurs es convertira en una qüestió dilatòria sense mes conseqüències al projecte…
En definitiva, cal deixar clar i insistir que –previ a tot, i eixa la posició de Compromís des del principi– no haurien d’entrar les màquines a la zona per tal d’iniciar les obres fins que tot el procediment administratiu i judicial tinga resolucions i sentències fermes. Que el PSOE haja impedit amb la seua abstenció aquest plantejament, i que el seu soci EU no li ho haja exigit, és molt significatiu. Que cadascú traga les conclusions que vulga.
La qual cosa no impedeix que mentre dura tot el procés, es puguen buscar entre tots solucions alternatives menys arriscades i que permeten que l’empresa “La Española” puga continuar desenvolupant les seus activitats a Alcoi, com és el desig de tots.