Paco Blay: “Després d’estudiar tota la documentació, ens ratifiquem en la primera impresió: la zona de la Canal no pot requalificar-se com a sòl industrial. Hi ha alternatives, si l’empresa l’es accepta”.

Anna Climent: “Els informes geològics i tècnics no han demostrat res del que volien, i l’aqüífer segueix estant en perill”

El grup municipal de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi ha presentat el seu paquet d’al·legacions contra la ubicació del projecte Alcoinnova, promogut per la mercantil La Española, en la zona de La Canal, dins del procediment ordinari d’exposició pública de la documentació del projecte des del passat mes de d’octubre. “Hem estudiat tots els voluminosos informes que acompanyen i justifiquen el projecte i ens ratifiquem en la nostra idea inicial manifestada en el Ple de juliol: a la Canal no s’hi deu instal·lar cap activitat industrial. Cal buscar alternatives més adients”.

Segons han explicat els regidors Paco Blay i Anna Climent, “són molt els arguments que justifiquen la nostra posició, que hem explicat i desenvolupat en les al·legacions, però que ara podem resumir i concretar en sis punts”.

1.      Raons geològiques i geotècniques: per a indicar que l’aqüífer està protegit geològicament, hi ha un informe que pretén provar que a la zona hi ha unes capes de margues de entre 150 i 300 metres de gruix i que, per tant,  el terrenys on podria ubicar-se activitat industrial, és impermeable. Segons Climent, “cap de les dues hipòtesis –la impermeabilitat i el gruix- estan demostrades. Els sondejos que s’han fet no rebassen els 20 metres, i l’index d’impermebailitat a nosaltres ens ha eixit, aplicant la mateixa fòrmula que l’informe tècnic, molt més permeable”.

2.      Raons tècnico-mediambientals: L’esforç que ha fet l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) per demostrar el Vessament 0, l’altre argument juntament amb l’anterior per explicar que l’aqüífer del Molinar no corre perill, tampoc està demostrat. “A més que sempre cap l’accident -sísmic o no-, l’avaria, l’error humà o la negligència, no queda gens clar el sistema de depuració d’aigües i les basses que les controlaran. Per exemple, la basa prevista per a les aigües pluvials de dos dies, és massa menuda: 350 m3, quan solament una pluja de 20 litres per m2 en una o dos hores –cosa gens infreqüent en el clima mediterrani-, clarament desbordaria la bassa i aniria segur al Barranc de la Batalla i a l’aqüífer, d’estructura càrstica”, ha aclarat Blay.

3.      Raons de tipus legal: el tipus de sòl on es vol ubicar Alcoinnova està protegit per partida doble: forma part de la zona d’esmorteïment del Parc Natural de la Font Roja i està inclós en la Xarxa Natura 2000. “Cap de les dues proteccions es pot modificar sense raons científiques. Segons la legislació estatal i la jurisprudència europea, per raons econòmiques no es pot reduir o descatalogar una zona ZEPA; solament per raons naturals científicament demostrada, cosa que no és el cas”, adverteix Climent.

4.      Tipologia d’empreses que hi poden anar: tot i que els promotors han insistit que Alcoinnova és únic com a projecte, i que aplicaran un vertader “filtro tecnològic” per a limitar les empreses que s’hi puguen instal·lar, en la normativa urbanística proposada pel projecte, el conjunt d’empreses que podran accedir és molt més ampli i, per tant, en realitat cabran moltes activitats de les que considerem contaminants. Per exemple, malgrat que l’informe EVREN-CHX insisteix que no hi poden anar les agroalimentàries i de begudes, o de fabricació de perfums o de maquinària, en la normativa urbanística proposada s’autoritzen  totes aquestes activitats a més de quasi totes les de caràcter comercial. Segons Blay, mirant les fitxes de les activitat permeses i prohibides, “més que un filtro tecnològic, fa la impressió de ser un “colador” Sembla que hi ha més interès en la requalificació que en la singularitat del polígon.”

5.      Els terminis i la creació de llocs de treball: tot i que el projecte anuncia la creació de 700 llocs de treball entre directes i indirectes, el tema no està gens clar per dos tipus de raons: una, que depenen la meitat dels llocs de les empreses noves que hi puguen anar, cosa que no es diu –segurament perquè no se sap-; i l’altra, perquè el projecte empresarial posa uns terminis que deixen en l’aire tota l’operació: 18 anys, dels quals en la primera fase, de 8 anys,  solament es farà la urbanització del polígon i els trasllat de ’envasadora d’olives. “Posar en perill l’aqüífer del Molinar amb una perspectiva tan incerta, nkl deixa de ser una mica irresponsable”, segons Climent.

6.      Finalment, Compromís recorda que cal buscar alternatives, que les hi ha al municipi o a la comarca, sempre que l’empresa promotora estiga disposada. L’estudi d’alternatives que presenta, sembla un “vestit fet a mida” dels interessos de l’empresa, ja que de la majoria de les que presenta, existeixen bastants metres per a les necessitats que la mercantil manifesta (menys de 70.000 metres), especialment els 20.000 de l’envasadora d’olives. “Solament hi ha un problema: que no tots estan a peu d’autovia –per allò de l’accessibilitat i la imatge que es transmet– ni són propietat de la promotora, i caldria veure la forma d’accedir-hi de la millor manera. Pensem que aquest tema hauria de ser tractat en el Consell Social per què fora un problema ni solament municipal sinó de tota la societat”.

Paco Blay, regidor del BLOC-Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi.

Anna Climent, regidora del BLOC-Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi.