Els autors dels informes del projecte Alcoinnova han insistit molt que la seua proposta és singular, única, diferent, perquè solament podran instal·lar-se empreses d’alta qualificació tecnològica. No dubtem que les intencions dels promotors és intentar que vinguen a Alcoi empreses amb aquestes característiques. Però el problema real és que ni sabem quines seran perquè no es diuen, ni és això el que expliquen els papers que han estat exposats durant 45 dies. La percepció que tenim nosaltres, després d’analitzar tots els seus informes, és que no es busca tant enllestir un projecte de futur únic, singular i diferent, sinó que es tracta d’una simple requalificació de terrenys per a activitats diverses, tant del sector secundari com del terciari. Vegem-ho.
1) Si atenem solament les fitxes urbanístiques i d’activitats que acompanyen la normativa urbanística proposada —la que en definitiva regirà el polígon si al final s’autoritza— els aspectes tecnològics i d’I+D+i queden tan rebaixats i diluïts, que no solament no són imprescindibles sinó que hi haurà molta tolerància en aquest aspecte. Per exemple, es diu que “Se estimulará y favorecerá la instalación de industrias con algún componente tecnológico diferencial”, i també que “Se facilitará a las industrias-empresas que se implanten la obtención de alguna de las certificaciones en I+D”. És a dir, que en definitiva no serà condició o requisit. Aleshores?
2) Aquest aspecte es veu més clar quan s’analitzen les activitats que podran instal·lar-s’hi i les que no. Un bon grapat d’activitats que en l’informe de la consultora EVREN, assumit en gran part per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, estaven prohibides pel perill de contaminació de l’aqüífer del Molinar (com indústries agroalimentàries i de begudes, fabricació de mobles, de cables, de components electrònics, de sabons, de fibres artificials i sintètiques, d’aparells electrodomèstics, entre d’altres), en el projecte Alcoinnova estaran permeses, de manera que fins i tot es podrà fabricar vi, oli, vidre, i moltes més coses. La pregunta ix d’immediat: on està l’alta qualificació tecnològica exigida? On està la intenció “proteccionista” del projecte que tant es repeteix en els informes? Sembla més el projecte d’un polígon convencional, encara que amb alguna restricció, que una zona singular i única.
3) La mateixa sospita tenim quan veiem que, segons la normativa urbanística proposada, també tindran cabuda —a més de l’ús residencial en diferents tipologies— moltes activitats comercials i del sector terciari, fins a l’extrem que considera compatible el sòl d’Alcoinnova amb “aquellas actividades comerciales… bajo la tipología de gran centro comercial o hipermercado” o el “comercio mixto al por menor en grandes superficies”. És a dir, que estaran permeses activitats tan diverses com la venda a l’engròs i al detall de roba, begudes, electrodomèstics, articles esportius, informàtica… i també les de restauració i d’ús recreatiu i de lleure (teatre, discoteca, sala de festes i de jocs, esports, etc.), entre moltes altres. Més preguntes: què es busca realment en Alcoinnova? Quina és la intenció real de tot plegat? Com veiem, allò de projecte “únic” es dilueix.
4) Finalment, i per a mostrar la seua intenció proteccionista, la normativa proposa així mateix que s’excloguen aquelles activitats que tinguen el grau 4 o 5 —el màxim, que va de 0 a 5— del Nomenclàtor valencià (Decret 54/1990 d’Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses). Aparentment semblen correctes aquests restriccions, i no es pot no estar d’acord. Però d’immediat ens fem una altra pregunta: per què solament el nivell 4 o 5, i no 3, que el Nomenclàtor considera que és un nivell “intermedi” de molèstia, nocivitat, insalubritat i perillositat? Si es vol ser realment proteccionista, ja que es reconeix la “fragilitat” de l’entorn, per què no exigir el grau 0? Si es fa bandera del vessament 0, per què no es fa el mateix amb el “risc 0”? En fi…
I acabem. Que una empresa vulga invertir a Alcoi creant sòl industrial, en els temps que corren, és una bona notícia i cal donar suport en principi al projecte. Però aquesta iniciativa no hauria d’estar per damunt de determinacions mediambientals —com posar en perill l’aqüífer d’una ciutat—, ni tampoc quedar supeditada o circumscrita a la propietat del promotor sinó als interessos generals del municipi. Per això hem de buscar “entre tots” una alternativa vàlida al projecte, sempre que el promotor estiga disposat a acceptar la possibilitat de noves ubicacions.
Francesc-X. Blay
Regidor de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi