Esta moció es converteix en Declaració Institucional perquè és acceptada per tots els grups, per tant, no arriba a votar-se al Ple.

Els valencians i valencianes hem sigut exemple de solidaritat amb la resta de pobles i lleials amb la idea de progrés compartit. En les nostres etapes de prosperitat econòmica hem sigut motor de creixement i desenvolupament per a la resta de Comunitats Autònomes.

Les divises aportades pels nostres exportadors de productes agraris i industrials i per les nostres empreses turístiques han ajudat a l’economia espanyola en moments difícils.

Ara, encara que seguim sent igual de lleials i solidaris, la prosperitat valenciana no existeix. L’estereotip de riquesa s’ha trencat. Ens hem empobrit però continuem pagant com a rics.

Altres territoris de l’Estat disposen ara de millors salaris i pensions, de millors serveis públics, de millors i gratuïtes infraestructures, de majors recursos per a donar suport el desenvolupament de pimes i autònoms, per a preservar el medi ambient i oferir una major qualitat de vida als seus ciutadans.

Com demostren les xifres del propi Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, fins i tot sent més pobres continuem aportant a l’administració de l’Estat una contribució de diners que es troba per damunt de la qual ens correspon pel nostre nivell de renda.

De fet, som l’únic territori amb una renda per càpita inferior a la mitjana que rep dels poders públics menys del que aporta, la qual cosa suposa una fallida dels principis d’equitat i solidaritat.

Si el territori valencià haguera rebut un finançament per habitant equivalent a la mitjana d’Espanya al llarg del període 2002-2013, la nostra Administració autonòmica hauria ingressat 12.433 milions d’euros addicionals.

Estos recursos equivalen a més del 50% del creixement del deute públic autonòmic al llarg del període. Altres comunitats, incloses algunes amb una renda per càpita superior a la mitjana, han obtingut recursos per habitant per damunt de la mitjana.

Amb un finançament com el d’estes comunitats, comptaríem amb un deute públic autonòmic molt inferior a l’actual, havent invertit més en serveis públics fonamentals.

El sistema de finançament autonòmic és el principal, però no l’únic motiu, pel qual el territori valencià és l’únic territori amb renda per càpita inferior a la mitjana que registra un saldo fiscal negatiu. Es a dir, que aporta al funcionament de les Administracions Públiques més recursos dels quals rep a través de les polítiques de despesa.

Les inversions de l’Estat són un altre dels factors fonamentals. Tot i aglutinar quasi l’11% de la població de l’Estat espanyol, els valencians i valencianes mai hem rebut més del 10% de les inversions de l’Estat. De fet, el més freqüent ha sigut que es situaren entre el 6 i el 7 per cent.

Els valencians i les valencianes portem massa temps maltractats. No hi ha cap explicació raonable, més que la prolongació de velles inèrcies històriques, a les quals s’ha sumat una falta de pressió reivindicativa per la nostra banda.

Sense oblidar les nostres pròpies responsabilitats i disposats a posar el millor de nosaltres mateixos en l’obstinació d’espentar amb energia i constància el territori valencià, ens considerem amb una immensa força moral per a exigir al Govern d’Espanya un tracte just.

Afortunadament, ara tot pot canviar, perquè existeix una total coincidència entre totes les forces polítiques i socials per a acabar amb esta situació.

Per açò, enfront del victimisme insubstancial i l’autosatisfacció irresponsable, ara cal dir: PROU. Cal posar fi a la indiferència amb que ens ha tractat, des de fa anys, el govern central.

Exigim, com a valencians i valencianes, no ser tractats com a ciutadans de segona. Exigim un finançament que permeta que els nostres malalts, escolars, universitaris, dependents, aturats i xicotets i mitjans empresaris, siguen considerats igual que els de la resta de territoris.

Ambicionem una comunitat autonoma forta i potent en una Espanya plural que atenga a les singularitats de cada territori i garantisca la igualtat entre els seus ciutadans.

És per tot açò que es proposa al Ple de l’Ajuntament d’Alcoi l’adopció dels següents.

ACORDS

1r. El Ple de l’Ajuntament d’Alcoi exigeix al Govern Central:

1.1. Una reforma immediata del sistema de finançament autonòmic amb efectes a 1 de gener de 2014 que possibilite als valencians i valencianes disposar d’uns serveis públics fonamentals (sanitat, educació i protecció social) de qualitat, i permeta de igual manera, l’exercici de les competències pròpies (ocupació, habitatge, medi ambient, infraestructures, cultura, promoció econòmica) assolint almenys la mitjana de finançament per habitant del conjunt de comunitats autònomes.

1.2. El reconeixement dels dèficit de finançament acumulats des que es van dur a terme les transferències de competències al territori valencià xifrada en almenys 12.433 milions d’euros des de 2002 a 2013, així com la definició i l’establiment d’un mecanisme de compensació d’estos dèficits.

1.3. L’execució per part de l’Estat d’unes inversions en infraestructures equiparables, com a mínim, al pes poblacional de la comunitat autònoma valenciana compensant en tot cas la insuficiència inversora dels últims anys.

2.- Traslladar aquest acord al Govern Central, al Parlament de l’Estat, a les Corts Valencianes i a tots els grups parlamentaris amb representació en aquestes dues Càmeres legislatives.