El 10 de juny del 2011, només signar el pacte de progrés d’Alcoi, ja hi van haver moltes alcoianes i molts alcoians que ens van deixar clar que “Si arribe a saber que feu alcalde al dels socialistes, no us haguera votat!”…

Des del mateix dia en què arrancava la legislatura, doncs, ja no ens ha deixat d’acompanyar la sensació molesta del “Cotxe nou acabat de comprar”… En el moment que ix del concessionari ja està perdent valor.

Al llarg d’aquest any i mig en el govern, evidentment, no ha estat aquesta l’única sensació que hem compartit les persones del BLOC-COMPROMÍS. Per desgràcia, la de “L’enemic el tens a casa” i la d’estar tot el dia “Apagant focs”, incomprensiblement provocats per uns aprenents de “piròmans” que, en teoria, havien estat elegits i cobraven un sou públic com a “bombers”… Han dibuixat el nostre dia a dia.

D’entre totes les sensacions, però, la que més ens ha sorprés i amb la que, òbviament, ens hem de quedar és que “molestem”, i molt, a determinats defensors de l’status quo local; no som gens còmodes per al “sistema” tradicional (tradicionalista? Tant de dreta com d’una suposada esquerra, conservadora i quasi reaccionària), format per sectors diversos i per veus diferents, abanderades d’una certa “alcoiania” artificial de cartó pedra.

I ben bé que s’ha demostrat en els moments de més tensió d’aquests primers mesos de legislatura. Demagògies, mentides, insults, manipulacions… Amb l’únic objectiu de desprestigiar-nos, i que el “valor comercial” d’eixe cotxe marca BLOC-COMPROMÍS, que esmentaven adés, ho acabara perdent tot…

L’abstenció en la moció del pagament de l’IBI, perquè defensàvem que TOTS PER IGUAL abonaren l’impost; la nostra postura, d’espera a allò que digueren tots els informes i de no tancar la porta als nassos a ningú, sobre la ubicació de La Española; i, per damunt de tot, les circumstàncies que han envoltat la decisió de trencar el pacte unilateralment per part del PSOE amb la connivència d’EU, en són alguns dels exemples més evidents.

Però no, els del BLOC-COMPROMÍS no solem ser d’aquells que es queden plorant i llepant-se les ferides, en la queixa avorrida i permanent.

Després de dedicar un període necessari de reflexió, d’anàlisi i d’autoavaluació interna, ja hem començat aquest 2013 treballant intensament.

Treballant, amb més força i amb més il·lusió que abans, en la consecució d’eixe objectiu bàsic i fonamental que ens ha fet dedicar-nos a la política: dur a terme la nostra vocació insubornable de servei a la nostra gent, a la nostra ciutat i a la nostra terra. Pese a qui pese.

Treballem assentant les bases d’allò que és a Alcoi eixe moviment ciutadà que fa política i que s’anomena Compromís. Una manera diferent de servir i de representar les dones i els homes d’aquesta societat, que lluita perquè les persones puguen viure dignament, per mitjà dels valors de la participació real, la proximitat, la transparència, la coresponsabilitat, la democràcia pura, el trellat, l’Economia del Bé Comú… A pesar de tot i d’uns quants.

Treballem, ara en l’oposició, sí. I la farem, que ningú no tinga cap dubte, de manera contundent, quan toque; però lleial, constructiva i en positiu, sempre. Tot plegat, amb el convenciment absolut i la voluntat ferma de continuar creixent políticament i de consolidar-nos definitivament com una força de govern. Els resultat electoral del maig del 2011 no va ser un èxit efímer i passatger. Aquest és el nostre repte.

Treballem, al remat, sense esperar ningú. No depenem de ningú més, que no siguen les nostres conviccions i els nostres valors, i sobretot, els nostres militants i els nostres votants.

De l’experiència de govern, n’hem aprés molt. Hem corregit errors que ens ajudaran a enfortir-nos, a saber servir millor els interessos d’Alcoi, i a ser més útils per a les alcoianes i els alcoians.

No som els mateixos que fa un any i mig. I n’hem pres bona nota. Un pacte de govern seriós, i que no enganye les expectatives de la gent, no es pot fonamentar exclusivament a partir de la suma d’interessos diferents… I és que un, més un, més un altre, en política normalment no sumen tres, sinó u i mig.

L’única coalició possible és aquella que prioritza la lleialtat entre socis, i una cosa sagrada: el respecte mutu. Aquella que substituïx el desgovern i anar cada u a la seua, per un lideratge intel·ligent, fort i generós. Aquella, al capdavall, que no cau en l’habitual temptació inútil, d’aprofitar-se de l’altre, de voler guanyar a costa de la pèrdua i la derrota del teu company; i, en canvi, té molt clar que l’única alternativa possible és complementar-se i anar creixent junts…

Igual que una parella no pot existir si una part necessita la infelicitat de l’altra per construir la seua pròpia felicitat, aquest pacte de govern no podia funcionar. I entenem perfectament la decepció de molts dels nostres votants, que primer volien que el BLOC-COMPROMÍS ostentara l’Alcaldia; i, si no, que almenys participaren en el govern de la ciutat. Ho sentim, ho sentim profundament. Però, una vegada PSOEU van aconseguir el nostre suport per fer alcalde el Sr. Francés i constituir el govern de progrés… Ja sembla que els sobràvem, destorbàvem… Ens poden ben creure: aquest pacte de govern no podia funcionar, per desgràcia.

Pel bé de la governabilitat de les institucions i, sobretot, en benefici de les persones, esperem que no siguem els únics que tenim molt clar que cal canviar la mentalitat i les formes d’actuar, a l’hora de pactar, d’aclarir-se, de consensuar… Ara que anem —si els partits del sistema no s’inventen abans alguna martingala per evitar-ho— a uns escenaris on el bipartidisme i les majories absolutes cotitzen a la baixa, i no seran les fórmules polítiques per les quals es decante majoritàriament la ciutadania.

Passem pàgina, doncs. Mirem el futur, amb la cara ben alta, més compromesos que mai amb el present!

La realitat d’Alcoi ha de començar a canviar, ja. És evident. No oblidem, però, que perquè un canvi es produïsca, primer cal que canvie un mateix. Nosaltres ja ho hem fet…

Rafa Carbonell i Armero

Portaveu del BLOC-Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi