Francesc-X. Blay, regidor de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi
Els premis i les distincions que concedeixen les institucions públiques a particulars o a entitats serveixen per a reconéixer i destacar una trajectòria (professional, artística, científica…), o una actuació puntual rellevant o un compromís persistent amb alguna causa noble. Serveixen, a més a més i de forma indirecta, perquè siguen exemple i referent per a la resta de la societat; és a dir, tenen també una finalitat pedagògica col·lectiva sobre els valors que una societat hauria de defensar.
Però si aquestes finalitats es desvirtuen i es converteixen en un instrument polític en mans del governant de torn, els premis perden la seua noble i primigènia finalitat i es buiden de contingut; solament serveixen per a finalitats partidistes. (Aclariment: els partits polítics –i qualsevol entitat privada— poden fer tots els reconeixement públics que els semble més adient; però és absolutament rebutjable fer-ho en nom de la Generalitat, que representa el conjunt de la societat).
Açò darrer és el que ha passat en un dels premis concedits a Lo Rat Penat –dels altres no tinc res a dir– i en un dels no concedits a Sor Elisa Verdú. Comencem per aquest últim.
Sor Elisa és una monja-metge d’Alcoi que s’ha passat gran part de la seua llarga vida a l’Àfrica, a Moçambic, en una zona difícil des del punt de vista social pel baix nivell de desenvolupament (malalties tropicals, desnutrició, sida, etc.). Després de molts anys lluitant, aconsegueix muntar un modest però digne hospital a Chokwe; però unes inundacions quasi l’arrasen i posen en perill la seua vida. Les autoritats li oferiren traure-la d’allí per seguretat, però Sor Elisa no va voler abandonar ni el seu hospital ni els seus malalts. Tot un exemple d’entrega, compromís i solidaritat amb els més dèbils i a milers de quilòmetres de sa casa (és de bona família, filla de metges, i tindria a Alcoi una vida molt més còmoda).
Lo Rat Penat és una entitat cultural centenària, que té una llarga trajectòria en defensa de la llengua i la cultura valencianes, però que en les darreres dècades –des que hi ha democràcia a Espanya– s’ha dedicat a defensar unes posicions sobre la identitat de la llengua dels valencians que contradiu tant el sistema oficial de la mateixa Generalitat com els dictàmens de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (proposada pel PP) i de la mateixa Real Academia Española de la Lengua; per tant, està de forma bel·ligerant en contra del que afirmen els departaments de romanística de totes les universitat del món.
Doncs bé, quin dels dos ha rebut la distinció? Ja ho han endevinat vostés. Als mèrits de Sor Elisa no els han fet ni cas, malgrat estar sol·licitada la distinció per unanimitat de l’Ajuntament d’Alcoi (en aquests temps, on tan difícil és aconseguir unanimitats). I a Lo Rat Penat l’han distingit amb els premis que la Generalitat concedeix amb motiu del 9 d’Octubre, entitat que a més rep una bona subvenció anual, mentre es rebaixa la promoció del valencià (l’oficial, no el secessionista). La interpretació que se sent al carrer és unànime: el PP es veu en minoria i recorre al vot “blau” i folklòric per a poder recuperar-se electoralment; és a dir, instrumentalitza de forma partidista uns premis que haurien de servir de pedagogia col·lectiva. Senzillament indigne. El desprestigi que la política ha assolit els darrers anys no és un fenomen inevitable i fatídic per les circumstàncies: té noms i cognoms.
P.D. Esperava més del PP d’Alcoi: que hagueren treballat entre “bastidors” perquè Sor Elisa servira d’exemple a les noves generacions. Però, o no han sabut o no han volgut o no han pogut. Ells sabran.