El portaveu i regidor del Bloc a l’Ajuntament d’Alcoi, Paco Blay, ha denunciat les deficiències que el Pla Zonal de residus ha elaborat la Conselleria de Territori i Habitatge perquè ha faltat diàleg i consens en el procés de creació dels consorcis que gestionaran els Plans Zonals de Residus del País Valencià.
El BLOC ja va demanar el passat mes d’abril al conseller de Territori i Habitatge, Rafael Blasco, a través del seu Secretari de Política Municipal i alcalde Potries, Damià Oliver, que “primara el diàleg i el consens en lloc de la falta d’informació i l’excessiva celeritat en la creació de Consorcis”. I afegia: “Desprès de 20 anys sense cap actuació per part de la Generalitat Valenciana i de les Diputacions per resoldre el problema de la gestió dels residus sòlids i urbans, ara es demana als ajuntaments que participen en la creació d’un consorcis, sense oferir cap informació als agents socials, i sense cap debat públic i polític previ sobre el tema”, ha recordat el dirigent valencianista.
Cal afegir a aquestes crítiques que en Alcoi, els Estatuts del Consorci, que tingueren a entrada a l’Ajuntament el passat mes de febrer, no ha arribat als partits de l’oposició fins el passat dilluns dia 27 per a ser aprovat en la Comissió Informativa del dia següent, dia 28, sense a penes temps per veure’l amb deteniment i opinar, encara que la impressió que es té és que els Estatuts del Consorci estan tancats perquè no ha hagut cap reunió ni contacte oficial entre els municipis afectats, i per tant se signaran o no se signaran, però no és possible opinar.
Per al dirigents del BLOC hi ha moltes raons per a rebutjar aquest Pla Zonal i els seus corresponents consorcis, a més de les presses -sempre males conselleres- i la falta de diàleg:
 

1.- Per un costat, amb aquestes mesures de la Conselleria,  “els ajuntaments es veuen obligats a aprovar la creació i la seua participació en uns consorcis que seran els responsables de la creació i ubicació de les instal·lacions i plantes, en definitiva de les decisions que la Conselleria de Territori i Habitatge no s’atreveix a prendre per la impopularitat que comporta, ja que podrien passar-li factura al 2007, en unes eleccions que comencen a veure perilloses. I aboca als ajuntaments a prendre aquestes decisions sota l’amenaça de que sinó aproven la creació dels consorcis hauran de resoldre’s el problema ells sols”.

2.- Per l’altre, el problema de residus és un tema que té molt preocupats les administracions locals valencianes, siguen del color polític que siguen, especialment des del tancament de la planta de tractament d’Ador (La Safor), que gestionava els residus d’una gran part de les Comarques Centrals Valencians. Però ara resulta que “el conseller Blasco pretén que siguen els ajuntaments qui assumesquen la responsabilitat del fet que la Generalitat no haja invertit res en medi ambient durant molts anys i les Diputacions demostren, també en el tema de la gestió de residus, la seua inoperància en no aportar solucions dirigides a la coordinació municipal i territorial que haurien de ser la seua raó d’existir”. De fet, el procés encetat per la Conselleria deixa sense resposta inicial a problemes tan important s i delicats com  la ubicació de les plantes i dels abocadors. Especialment en allò que fa als abocadors finals, que comporten una sensibilització social important, hauria de pactar-se amb anterioritat: Ubicació, dimensionalment, temporalitat, mecanismes de control i seguiment i compensacions. La Conselleria és lleva el problema de damunt i deixa la decisió als futurs consorcis.

3.- Per tant, des del BLOC consideren que la Conselleria de Blasco ha d’assumir les seues responsabilitats. En definitiva, el BLOC lamenta que la conselleria de Territori i Habitatge “pretén eludir les seues responsabilitats i traslladar el problema als Ajuntaments, ja que ha enviat als plenaris municipals per a la seua aprovació uns Estatuts de Consorcis tancats, sense cap negociació prèvia i sense un consens polític previ, ni possibilitat de negociació, que és indispensable per afavorir una solució consensuada com la de residus”. A Alcoi el govern municipal del PP ni tan sols ha dissimulat donant temps a l’oposició que se’l mirara amb el deteniment que mereix una decisió tan important, i l’ha passat a Comissió d’un dia per a l’altre .

4.- Al mateix temps, Oliver i Blay han explicat que “este acord únicament ens compromet a la creació dels consorcis, mentre que la Generalitat no aporta compromisos d’inversió, cosa que tampoc s’evidencia en el mateixos Pressupostos de la Generalitat del 2005” i, a més, “és evident que la conselleria no té diners per fer front a la gestió del residus i pretén crear uns organismes artificials que s’endeuten per finançar les inversions i així no incrementar més el deute de la Generalitat”. Segons els Estatuts del Consorci el 60 % de les inversions necessàries procedirà dels municipis, el 25 % de la Generalitat i el 15 % de la Diputació, però sense cap compromís real.

5.- Per altre costat, Blay recorda la contradicció en què està incorrent el PP en matèria d’organització territorial. Totes les iniciatives que s’han presentat a l’Ajuntament d’Alcoi, en Plenaris o Comissions, relacionats amb la comarcalització o serveis mancomunats han estat sistemàticament rebutjats pel govern municipal del PP (fires comercials comarcals, creació de la mancomunitat, revitalitzar les Comarques Centrals, polígons industrials mancomunats, etc.). I ara proposen -i han votat afirmativament- la creació d’una entitat que és de fet i de dret una Mancomunitat “de la brossa”, amb una redistribució de pobles arbitrària, ja que inclouen uns pobles de l’Alacantí -Sant Joan, Mutxamel i Sant Vicent- però altres com Campello no s’inclouen; també divideixen en dos els pobles de la Foia de Castalla: Ibi i Tibi estan en el Consorci, però no Onil ni Castalla.

6.- Finalment cal dir que el Pla Zonal només se’n preocupa de la qüestió del tractament i no de la prevenció. Considerem que qualsevol organisme que haja de gestionar Residus ha de posar gran atenció i especificar clarament la necessitat de redacció d’un Pla de Minimització dels Residus en origen, donat que en la mesura que es minimitzen els rebutjos del procés, també és minimitza el principal problema del tractament, que és el final de la cadena: l’abocador. Pensem que la preocupació exclusiva pel tractament pot amagar un interés clar per regular el negoci de les empreses gestores i no una voluntat real de resoldre una problemàtica important per al municipis valencians.

Paco Blay. Portaveu del Bloc a l’Ajuntament d’Alcoi.