EL SÒL INDUSTRIAL EN EL PGOU O EL MITE DE SÍSIF
Estem quasi en les mateixes després de quasi set anys, però amb canvis notables: els únics metres de què disposem amb seguretat són els de la ”solució sud” i els de la Rambla Baixa
¿Què ha passat amb el sòl industrial en el model territorial? Hi hem vist canvis de criteri bastant importants en a penes un any. Pel setembre de 2005 les opcions de l’equip redactor sobre el particular eren les següents (parlem de memòria i per la premsa, perquè “papers” no ens en van donar): la Canal, per descomptat, i la Rambla Baixa com a polígon de l’aigua; la zona del Viaducte seria residencial; i es descartava l’anomenada “solució sud” (amb denominació de GEA21) per dues raons: estava molt prop del parc natural de la Font Roja i envoltaria la ciutat, en expressió del mateix Giménez, “com una corona d’espines”.
La darrera proposta, ara sí per escrit, és la següent: es manté la Canal, es redueix l’espai de la Rambla Baixa, s’amplia la zona residencial des de la Rambla Alta fins als Pagos, i s’incorpora la zona sud, rebutjada anteriorment. Repetim la pregunta: ¿què ha passat? Aventurem des del BLOC una explicació, i l’aprofitarem per a fer-hi observacions i reflexions.
La idea d’evitar envoltar la ciutat d’una corona d’espines és perfectament compartible, i de fet la compartim. Però si s’afirma que a la Canal no es poden instal·lar fàbriques que comporten perill de contaminació, per quins motius s’haurien de posar en la zona sud (al costat/darrere de Batoi i la Beniata)? Per què no es pot ser tan rigorós a la Beniata com a la Canal? Aquest és potser un dels motius que han fet canviar de criteri l’equip redactor.
Però pensem que n’hi ha un altre d’ocult i de més complex: la zona de la Canal té molts informes negatius, raó per la qual caldrà ser molt exigent pel que fa als problemes mediambientals, i sembla que, per aquests motius, des del punt de vista tècnic la Confederació Hidrogràfica del Xúquer té moltes reticències. Aleshores, no es pot confeccionar un model territorial amb solament 100.000-200.000 metres segurs de sòl industrial (la Rambla Baixa) després del clamor empresarial permanent sobre el tema. Per això no hi ha hagut més remei que buscar-hi una alternativa, per si de cas: i tornem a les propostes de GEA 21, que ja veia com a espais més possibles la sud (més de 500.000 metres), secundàriament els Pagos-la Rambla Baixa i un polígon comarcal del ram de l’aigua. Estem quasi en les mateixes després de quasi set anys, però amb canvis notables: els únics metres de què disposem amb seguretat són els de la ”solució sud” i els de la Rambla Baixa, solament que ara els Pagos-la Rambla Alta i una part de la Rambla Baixa seran residencials, el possible polígon de la Rambla Baixa ha desaparegut, i el comarcal del ram de l’aigua de GEA21 ha quedat reconvertit en un petit polígon per al ram de l’aigua en un extrem de la Rambla Baixa, sense possibilitat d’ampliació comarcal o de mancomunar. L’informe Gea21, tot i reconèixer que l’encàrrec era solament per a estudiar i delimitar espais industrials al terme municipal d’Alcoi, no podia fugir de reconsiderar la possibilitat comarcal.
És a dir, estem quasi en les mateixes, o pitjor i tot des del punt de vista del sòl industrial. Si llevem la Canal —problemàtic, insistim, i que en tot cas va per llarg—, amb el nou model no s’ha avançat gens. Més encara, ara disposem de menys metres de possible sòl industrial.
Una altra qüestió que deixem per a més endavant, i que ara solament indiquem, és la següent: en el model proposat es busquen metres per a traure de la ciutat quasi 500.000 metres d’indústria.
Hem d’advertir que aquest no és el problema. No tota la indústria ha d’eixir del nucli urbà; solament la que és molesta o contamina. Hi ha activitats productives que poden quedar-se en el nucli urbà (les que no contaminen, les que no necessiten grans camions,…); en el BLOC, segons la nostra opinió, no solament no cal que se’n vagen, sinó que és convenient que es queden perquè li donen vida a la ciutat, mostren activitat, acurten els desplaçament dels treballadors,… Previ a açò, per tant, caldria discutir quins és model de futur que volem. En el BLOC ja hem dit quin és el nostre: mantenir la manufactura —és la nostra millor tradició— però modernitzada i competitiva, però incorporant-se al món del coneixement i de la tecnologia, així com un poderós sector de serveis complementaris (financers, de disseny, d’investigació, de gestió). A penes res d’aquesta reflexió hem trobat en el model.
FRANCESC-X. BLAY
Regidor del BLOC de l’Ajuntament d’Alcoi