ImageESPORT SENSE NORD

 

 L’any 2007 va finalitzar d’una forma convulsa amb una dissolució confusa de la institució participativa més antiga a la ciutat, des de l’inici de la transició política, i no podem dir que els inicis de l’any 2008 hagen estat molt convincents, amb una política esportiva mediocre i sense uns objectius clars.

L’any 2007 va finalitzar d’una forma convulsa amb una dissolució confusa de la institució participativa més antiga a la ciutat, des de l’inici de la transició política, i no podem dir que els inicis de l’any 2008 hagen estat molt convincents, amb una política esportiva mediocre i sense uns objectius clars.

La legislatura va començar amb la promesa de fomentar la participació en la gestió esportiva, tres mesos després ens trobem amb la desaparició del Centre d’Esports. Aquesta manera de fer política esportiva no pot portar sinó desànim i frustració en les i els esportistes alcoians. La recent cerimònia de lliurament dels Premis Centre d’Esports 2007 (quina contradicció, no?) i les declaracions posteriors del màxim responsable de l’esport a la ciutat n’han estat una mostra clara.

 En primer lloc, sembla un greu menyspreu que la Consellera de Cultura i Esport, alcoiana de naixement, dedique la major part de la seua intervenció durant l’acte a fer política, en lloc d’adreçar-se als esportistes i a les entitats alcoianes que, d’una o d’altra forma, havien destacat durant la temporada anterior. A més, la presència del senyor Estrada, pel qual s’haurà pagat una innecessària quantitat de diners, no va ajudar a injectar major vistositat a l’acte. Per què no li donem una oportunitat a qualsevol professional dels mitjans de comunicació de la ciutat? Segur que ho farien desinteressadament.

 El més important, però, va ocórrer durant el lliurament dels premis i les setmanes posteriors. El Club Gimnàstica “Alcoi” El Pastoret va rebre tres premis (millor entitat pels seus èxits esportius, millor esportista de promoció i millor esportista). Potser, era la seua oportunitat per denunciar les seues reivindicacions, no obstant van ser més respectuosos que la Consellera i mostraren una amable rialla que amagava la seua situació.

 Tots aquells que estan íntimament relacionats amb el món de l’esport coneixen les condicions de treball d’aquest grup d’esportistes. Disposen d’un local que no reuneix els mínims requisits per a la pràctica esportiva. A més a més, la Regidoria d’Esports paga una alta quantitat d’euros en concepte de lloguer a una immobiliària. Aquests fets apareixen uns dies després en un mitjà de comunicació local i la resposta del regidor d’Esports no és un altra que afirmar que abans hi estaven molt pitjor. És aquesta la sensibilitat que ha de mostrar el responsable local de l’àrea esportiva cap a un col·lectiu de la ciutat que any darrere any treballa per formar nous esportistes? És aquesta la seua resposta a una modalitat que necessita de molts sacrificis perquè els resultats hi arriben?

 Fer referència a governs o èpoques anteriors no és la millor carta de presentació d’una política esportiva. Mostra la seua mancança de recursos a l’hora de presentar solucions o resoldre problemes. Què hi ha de la promesa d’una segona fase de les instal·lacions esportives de l’antic escorxador on hi hauria espai per al col·lectiu de la gimnàstica? Quan temps hauran d’esperar aquests joves per a poder entrenar-se en un lloc que tinga les condicions necessàries?

Unes setmanes abans un conegut responsable esportiu de la ciutat li va comentar a un veterà dirigent d’aquest club que si la natació havia esperat més de trenta anys per a veure la piscina climatitzada, ell hauria d’esperar trenta anys més per a poder gaudir d’un gimnàs ben equipat. El desig del món de l’esport alcoià no és, òbviament aquest, però malauradament la mediocritat de la Regidoria d’Esport no ens permet ser optimistes al respecte.

Jaume Abad i Llinares

Representant del BLOC a la Comissió de Seguiment de la Regidoria d’Esports