ON VAN ELS DINERS DELS ALCOIANS?
La tesi que pretenem (de)mostrar en aquestes ratlles és ben clara: des que governa el PP a Alcoi s’ha produït un autèntic espoli de les riqueses de la ciutat, tant en forma de venda de patrimoni com, sobretot, en contractació d’empreses (forasteres) que s’han quedat amb els millors projectes i els contractes més cars; molts d’ells, i eixe és un dels punts clau, amb una tolerància incomprensible per part del govern municipal (del PP) davant evidents incompliments o sobrecosts de difícil justificació. En comptes de defensar els interessos dels ciutadans, l’alcalde Sedano s’ha plegat als de l’empreses amb excessiva i sospitosa complaença. Per això, alguns amics m’han suggerit un títol més fort: “el saqueig de les arques d’Alcoi”. No he volgut. Deixem-ho com està.
Tanmateix, i abans d’entrar en matèria, haig de fer dues observacions prèvies que considerem matisacions necessàries. La primera consisteix a reconèixer i acceptar que no tots els projectes que han portat a terme a Alcoi empreses forànies podien ser executats per empreses locals i/o comarcals (per raons tècniques, perquè no hi ha d’eixe sector, etc.); res a dir, per tant, d’aquestes obres, en principi. La segona, que no defensem un “racisme local” que excloga de qualsevol iniciativa a totes les empreses no alcoianes, tot obviant els procediments habituals de contractació en la legislació espanyola, en els quals hi ha prevists diferents barems, qualitats, puntuacions…; i se li adjudica a qui corresponga. Les lleis s’han de complir, i l’Ajuntament ha de ser el primer a donar exemple.
Des del BLOC, però, constatem un fet que a nosaltres ens sembla evident, a saber: que, dins de l’adjudicació de contractes (o concessions de serveis) i de la vigilància que s’ha de fer del seu compliment, hi ha una tendència general a adjudicar-los a empreses que fins ara no havien fet acte d’aparició per Alcoi, però que des que governa el PP estan trobant en el govern local molta més receptivitat (o tolerància) que per a altres. I el mateix hem de dir quant a facilitar el seus negocis o activitats. Amb uns exemples, que intentarem descriure el més breument possible, s’entendrà el que volem defensar. Solament incloem els més cridaners, però n’hi ha més.
LA RETJOLA (empresa d’Elx, diuen). Va ser el primer cas escandalós. Aquesta promotora va comprar uns 30 habitatges quasi en ruïna en el casc antic (per a què els volia?), que va permutar a l’Ajuntament per la millor parcel·la que tenia (per a què volia l’Ajuntament els 30 habitatges?): la coneguda com P5, davant d’Eroski, on s’ha construït l’edifici “Porta d’Alcoi”. Recordem que, en un primer moment, el preu dels habitatges del casc antic estava sobrevalorat en la permuta, i el de la P5 infravalorat. Davant les queixes de l’oposició i l’escàndol en la premsa, es va corregir una mica; però sols una mica; de fet, alguns promotors hagueren comprat la parcel·la per més del que es va permutar. La diferència de 500000 euros favorable a l’Ajuntament en la permuta, no la pagaria la Retjola amb diners sinó en especie: faria obres per al municipi en els propers dos anys. Contractació a priori, doncs, per valor de quasi 100 milions de pessetes (és legal, açò?). Negoci redó per a la Retjola.
LA GENERALA (empresa de Múrcia, segur). Segon cas escandalós. Aquesta empresa és molt coneguda a Múrcia per les seus vinculacions al PP, i en tota la província d’Alacant per utilitzar sempre el mateix sistema: es queda obres o concessions, i argumenta després, sistemàticament, sobrecosts molt elevats (Xàbia, Santa Pola, Mutxamel, Ibi…, i ara Alcoi). Doncs bé. Malgrat aquesta “fama que le precede”, a Alcoi té la concessió del manteniment de parcs i jardins (més de 200000 euros anuals) –que el ciutadà jutge com estan–, i en un moment determinat va proposar a l’Ajuntament la construcció d’un aparcament a la Uixola (qui li ho va dir, o com es va assabentar que es podia fer?). Es va quedar l’adjudicació de la construcció per una quantitat (poc més de 3 milions d’euros, a canvi de la seua posterior explotació), i al poc temps decideix abandonar l’obra mentre l’Ajuntament no li reconega un sobrecost d’un milió d’euros –vaga empresarial– amb les consegüents molèsties per al veïns del barri i per al trànsit de la ciutat. Malgrat tot açò, l’Ajuntament del PP no solament no penalitza l’empresa pels endarreriments unilaterals i no justificats, sinó que tolera que introduïsca modificacions en el projecte sense autorització prèvia, i li accepta un sobrecost de més de 400000 euros, que li serà compensat, i li permet construir 30 places d’aparcament més de les previstes (també construïdes sense autorització prèvia). Atenció: el sobrecost que reconeix l’Ajuntament ve donat solament per un motiu, l’augment del nivell freàtic segons els informes de la Generala; però eixos informes estan fets en els anys més secs de la dècada (!!!). Més encara: quan l’Ajuntament autoritza i aprova les modificacions, ja estan totes fetes; les ha fet sense autorització prèvia. Malgrat aquesta manera d’actuar, la Generala no solament no és castigada tot denunciant-la als jutjats per incompliment de contracte i/o, a més a més, no se li deixa de donar més projectes, sinó que encara la premien en atorgar-li a Alcoi almenys dos projectes més de gran volum econòmic: el Centre Majors de la Zona Alta per més de 600000 euros (l’estructura està feta ja; i la rehabilitació de la Casa de Gil-Albert per prop de 600000 euros (també la casa està feta). M’han dit que ha hagut ampliació del projecte de la casa de Gil-Albert (sobrecost, per tant). Empreses locals segurament hagueren fet tots dos projectes per molt menys diners; açò al marge, per als majors hi ha llocs buits, més barats i accessibles, al Camí 40. Per a un ciutadà del carrer, aquesta actuació del PP local amb la Generala és incomprensible si no hi ha unes altres compensacions.
EL CALDERÓN (construït per Ortiz, d’Alacant). Aquest teatre hauria d’haver estat construït per la mateixa Generalitat, com ha fet en uns altres municipis, o almenys finançar el 75%. Però són les arques municipals les que han hagut d’avançar els diners mitjançant un préstec hipotecari –els interessos els pagarà Alcoi–, del qual solament es recuperarà el 65% al 2013 (?). Però és que hi ha hagut també un sobrecost d’uns 2,3 milions d’euros, i mai no ha estat explicat satisfactòriament aquest, ni si s’ha produït alguna modificació de millora del projecte inicial. Per altre costat, la gestió del teatre ha estat concedida per quasi un milió d’euros l’any a una UTE (Electro Valencia-Licanus), en la proposta de la qual considerava que solament el manteniment de les instal·lacions –es programaren activitats o no– era ja de més de 400.000 euros, quantitat semblant a la que percebia la mateixa empresa pel manteniment integral d’un complex hoteler a Benidorm, amb més de 400 habitacions, 2 camps de golf, restaurants, etc. Arredoneix aquesta visió el fet que un dels caps de Electro Valencia és cosí de Miguel Peralta, exalcalde d’Alcoi i diputat del PP.
SUBÚS (d’Alacant, i absorbeix l’empresa pública local TUASA). Quan es va quedar –o li van atorgar– la concessió del servei públic de transport d’Alcoi, l’aportació municipal estava en poc menys de 700000 euros. Després de vàries i insistents reclamacions per part de l’empresa d’augmentar l’aportació municipal, amb l’argument que ha baixat el nombre de viatgers, té moltes pèrdues i ha fet reordenació de línies, el govern del PP ha acceptat anar pujant la subvenció fins els 1,8 milions actuals. És a dir, quasi un 300% més en menys de 10 anys. Augment que es produeix amb una forta polèmica amb l’oposició, i sense voler controlar el govern local de veritat si hi ha o no pèrdua de viatgers, ni exigir total transparència a l’empresa… L’auditoria que es va fer, no va entrar en la gestió econòmica ni en la comptabilitat de l’empresa (perquè no se li va demanar). A petició –o exigència– de l’empresa s’ha canviat el contracte dues vegades: al 2005 i al 2009, i s’ha augmentat sempre l’aportació municipal amb molt poques contrapartides compensatòries per part de Subús. Els ciutadans d’Alcoi, dels quals ixen tots els diners, sabran si aquesta pujada espectacular, excessiva al nostre criteri –també dels tècnics municipals–, està justificada en la millora del servei. Podem preguntar-ho d’una altra manera: s’ha multiplicat per tres la millora del servei i la seua qualitat?
FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS (FCC: de Madrid). Aquesta empresa no solament és l’encarregada de la recollida i transport de residus sòlids urbans –la “brossa”– sinó també de la neteja viària (i de les escoles, i del CEMACAM…); i tot s’ho cobra bé: més de 5 milions d’euros l’any. De la recollida de brossa, a banda els problemes dels criteris sobre quina separació és la millor, i a banda també que hi ha ciutadans incívics que no obeeixen criteris establerts (l’Ordenança, posem per cas), és cert que hi ha descontent pel servei. I tampoc no veiem l’empresa amb ganes d’innovar en la línia que hem suggerit de millor separació, ni tampoc a ajudar a millorar la gestió amb una campanya informativa adient. I el mateix hem de dir de la neteja viària. És cert que els treballadors que hi té fan la seua faena: en els barris els veiem a la tasca des de bon matí. Res a dir, per tant, d’ells. Però és cert que ni els contenidors es netegen amb la freqüència que caldria i està acordada, ni tampoc els albellons (imbornals) dels carrers es netegen quasi mai, i és obligació de FCC. I cal recordar que en temps de pluges intenses, si els albellons no treballen, la ciutat sofreix les incomoditats dels nombrosos basals que s’hi formen. No coneixem cap enfrontament entre FCC i el govern municipal.
ELECTRONIC TRAFIC (ETRA, d’Alacant). Aquesta empresa té la concessió del manteniment dels semàfors i enllumenat públic d’Alcoi per quasi 250000 euros l’any. I ara, en el “Plan-E” se li ha encarregat també el canvi de làmpades halògenes de tota la xarxa semafòrica pel sistema LED, i algun semàfor sonor per a invidents –proposats pel BLOC fa 6 anys!–, que ha costat quasi 600000 euros, quan les llums LED ja es tenien de forma gratuïta perquè es van demanar a l’IDAE –també a proposta del BLOC—. ETRA pràcticament tan sols ha hagut de posar mà d’obra, i algun aparell regulador/centralitzador que tampoc no valen tants diners. Preguntat a professionals (però que no volen significar-se) ens han dit que és una barbaritat el pressupost, que a Alcoi hi ha empreses que ho hagueren fet molt més barat.
PLAN E. En fi, i per acabar, un comentari sobre el “Plan-E” o Pla-Zapatero. Tot i ser beneficiós per a la ciutat perquè ha permés millores que hagueren trigat anys a enllestir-se, ha propiciat també més d’un balafiament, la majoria en mans d’empreses forasteres (com els esmentats), i les que són locals, solen ser –no totes– les que habitualment es queden la majoria de les obres. També en algun cas es detecten pressuposts desmesurats, projectes precipitats i execucions d’obra deficients. Però aquesta és una altra història, la de la gestió del govern del PP, que té també molts punts obscurs, com la forma de privatitzar molts serveis (sense a penes control). Ho deixem per a una altra ocasió.
Que el ciutadà pose nom a aquesta forma de gestionar els diners de tots els alcoians: “espoli”, “balafiament”, “saqueig”, “amiguisme”, “clientelisme”, “gestió dolenta”, “malversació”, “tirar els diners”, “escurabutxaques”…; al seu criteri. Si continua governant el PP, la ruïna d’Alcoi solament serà qüestió de (poc de) temps.
Francesc-X. Blay,
Portaveu del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi