ImagePACO BLAY IMPARTEIX UNA CONFERÈNCIA SOBRE MONARQUIA I NACIONALISMES PERIFÈRICS A LA UNIVERSITAT D’ALACANT

 El passat 3 de març, el regidor i portaveu del BLOC a Alcoi, Paco Blay, va impartir una conferència en la Universitat d’Alacant sobre el tema “Monarquia i nacionalismes perifèrics”. La xerrada formava part d’un cicle que va organitzar el departament d’Humanitats Contemporànies per la primera quinzena de març i que tenia com a objectiu centrar-se en l’anàlisi del paper desenvolupat per la Monarquia en el procés de construcció de la identitat nacional en l’Espanya contemporània.

Els temes previstos en el cicle són, a més de l’esmentat de Paco Blay, “Monarquia e imaginario españolista en la España del siglo XX”, a càrrec de Javier Moreno Luzón, professor d’Història del Pensament i dels Moviments Socials i Polítics en la Universitat Complutense de Madrid; “Els descenso de lo reyes a la nación moral: las ventajas comparativas de la feminidad”, a càrrec d’Isabel Burdiel, profesora d’Història Contemporània de la Universitat de València; i “La representació de la Monarquia en el celuloide”, a càrrec de Rosa Ana Gutièrrez, Alicia Mira i Mónica Moreno, profesores d’Història Contemporània de la Universitat d’Alacant.

El regidor del BLOC va plantejar la xerrada “Monarquia i nacionalismes perifèrics” en tres parts. En la primera va fer una introducció historiogràfica al problema i va explicar els avanços de la investigació històrica sobre el nacionalisme  i problemes identitaris a Espanya així com l’apertura de noves línies de treball que s’havien portat a terme en els darrers 30 anys, tot recordant que Joan Fuster ja trobava aquesta mancança en 1975.

En la segona part, Blay va fer un recorregut històric pels testimonis que durant els segles XVIII al XXI s’han produït –i encara es produeixen- d’incomprensions mútues, d’intoleràncies i tensions que s’han produït entre el nacionalisme espanyol-castellà i els nacionalismes perifèrics, destacant com la Transició va deixar sense resoldre una autèntica pedagogia histórico-política sobre la diversitat de pobles, regions i nacionalitats existents a Espanya.

En la tercera part, el nucli central de la xerrada, el regidor va fer un recorregut històric des de les Corts de Cadis fins la Segona República analitzant el paper i funció que la Monarquia va desenvolupar en el problema de la integració dels nacionalismes perifèrics en projecte comú. La conclusió a la qual va arribar Blay és molt clara: la Monarquia no ha estat a l’alçada que els temps requerien, i des de la perifèria sempre s’ha tingut el sentiment –i la realitat- de l’exclusió dels grups que defensaven un model polític més “horitzontal” i integrador. Aquesta situació d’estat uniforme front a les diferències regionals, es va donar al llarg de tota la història contemporània: tant a les Corts de Cadis, on es va imposar el model de “nació única” i centralista, com en el regnat d’Isabel II, on les aspiracions regionalistes dels territoris més dinàmics com Catalunya i el País Basc no van trobar acollida malgrat mantenir una doble fidelitat (a la “pàtria” i a la “nació”), i també –sobretot- en l’època de la Restauració, on el règim canovista va configurar un sistema polític excloent per a altres opcions que no foren les dinàstiques. La crisi del 98 i al impermeabilitat del sistema provocaria l’abandonament fins i tot de sectors moderats catalans, els es posarien en mans de la Lliga de Cambó. Blay va recuperar part de les memòries d’aquest polític, que considera que Alfons XIII el va enganys tres vegades.

Paco Blay. Portaveu del Bloc a l’Ajuntament d’Alcoi.