Les promeses que s’obliden uns minuts després, deixen al que les ha fet en una situació de falta de credibilitat, però si a això li afegim que acaba actuant al contrari al que havia
promés, el converteix en mentider i “quasi” timador.
Una cosa semblant ha fet Rajoy: 24 hores abans de les eleccions prometia i no parava de prometre que no pujaria els impostos. Uns dies després d’assumir el govern puja IRPF, IBI, etc. i sembla que sols és “el inicio del inicio”. Potser per això ja fa tants dies que no se’l veu públicament. Tindrà vergonya?
Vergonya de justificar el “timo electoral” de pujar impostos dient què el dèficit és major del que se sabia. I “ells” ho sabien: segons si conten els deutes en gener o en desembre; ara sona a excusa o pretext.
Vergonya de pujar el IBI, saltant-se l’esperit de la norma: “Els impostos municipals els proposen els governs dels Ajuntaments”.
Vergonya de pujar el IRPF, quan tots sabem a qui afectarà més i qui pagarà els plats trencats.
Vergonya d’anunciar que les pensions pugen un 1%, quan realment, amb la pujada de l’IRPF, més de la meitat dels pensionistes (tots aquells que cobren més de 700 €) perdran poder adquisitiu. Feu números i ho veureu.
Vergonya de posar per bandera la gestió de Camps a la Generalitat Valenciana, i de veure que s’ha deixat el nostre govern autonòmic caent per un pou sense fons, en fallida brutal, per haver gastat sense parar durant anys diners que no tenien.
Si la gestió de la Generalitat és el model que seguirà Rajoy a l’Estat anem apanyats. Ja ho va advertir en el debat d’investidura el nostre diputat de Compromís, Baldo, l’únic que posà nerviós a Rajoy; ara ja sabem per què. En este cas sí que preferisc que Rajoy no complisca la promesa electoral.
I és que gastar diners que no tenim és molt fàcil, però molt poc responsable. A Alcoi, el govern de Sedano va gastar, en 2010, 4,5 milions d’€ més dels que ingressava. Es va deixar el Govern Municipal devent 9 milions d’€ a proveïdors i 37 milions d’€ als bancs. I enmig d’aquesta situació, on qualsevol persona sensata s’haguera arromangat, ells estaven obsessionats en construir el Bulevard, que ens endeutaria a totes les alcoianes i alcoians en 27 milions d’€ més.
La gestió econòmica que està fent el nou Govern de Progrés està dirigida a practicar la gestió responsable i austera. Revisar contractes, serveis, costos… per tal que l’eficiència de l’Administració local siga la major possible. I és una faena llarga i complicada, però engrescadora, perquè els resultats són patents:
Hem aconseguit que la ciutat seguisca funcionant normalment en aquests últims 6 mesos sense haver de recórrer a augmentar el dèficit. I com que moltes partides d’algunes regidories les havien deixat quasi exhaurides per poder acabar l’any, hem hagut de fer encaix de boixets amb imaginació i rigor.
Amb enginy, idees i moltes hores de faena hem aconseguit que activitats, que amb el govern del PP de Sedano costaven barbaritats d’euros, com les activitats lúdiques i culturals d’estiu (més de 130.000 € en 2007 i 50.000 € en 2010), nosaltres ho hem deixat en menys de 12.000 € i sense haver de retallar res; més bé diria que, en molts casos, hem millorat la qualitat.
I dins del procés d’intentar “netejar el deute” vam optar, com a mesura necessària, l’actualitzar taxes i impostos i posar-los al dia de l’IPC. Una mesura acceptada en general, però rebutjada per alguns sectors, entre ells el PP d’Alcoi, que rebutjava fonamentalment la pujada de l’IBI un 3%.
Des del Govern de Progrés tenim clar que les pujades d’impostos no solventen el problema de les dificultats de finançament dels Ajuntaments: per això la decisió va ser únicament actualitzar l’IPC.
Perquè realment el que fa falta als Ajuntaments és una normativa que definisca clarament quins ingressos estables per població tenen els consistoris procedents tant de l’estat com dels pressuposts autonòmics, i no per subvencions arbitràries “a projectes”, “finalistes” (que solen donar-se a amiguets). No estaria de sobres copiar l’estil d’Alemanya.
I per suposat, cal definir quines competències són municipals i quines no: no és lògic que l’Ajuntament d’Alcoi gaste 1,4 milions d’€ en el manteniment dels col·legis públics o 2,8 milions d’€ en atendre a les persones més necessitades de Serveis Socials quan l’Educació i el Benestar Social són competències de la Generalitat.
Sembla que Rajoy no ho veu així, i per solventar els problemes dels municipis, opta per pujar-nos els impostos municipals “per decret”, sense preguntar. Espere que les reaccions dels sectors que es van oposar a l’actualització de l’IPC proposada pel Govern de Progrés d’Alcoi també es manifesten ara en contra de la pujada de Rajoy. De moment no he escoltat a ningú.
David Abad Ruiz
Regidor d’Hisenda i Personal a l’Ajuntament d’Alcoi