El civisme és un tema transversal. Abasta molts camps: la neteja de la ciutat, el respecte al mobiliari urbà, la utilització correcta dels contenidors de brossa, no fer soroll, la utilitzaciódels espais comuns de forma adient…, entre molts altres. Però tot i ser importants aquests aspectes, no deixen de ser manifestacions “externes” d’una actitud o valors que haurien de ser molt més importants perquè aquells en depenen d’aquests. Una “bona” actitud dels ciutadans propicia un ambient urbà més agradable. Amb altres paraules, el civisme no pretén solament que tothom puga gaudir dels avantatges d’una ciutat més amable i agradable en els seus elements materials (mobiliari, parcs, voreres, netedat…), sinó també –si és possible, clar– que les persones conformen el seu comportament i la seua forma de ser –“ethos” en deien els grecs– a les condicions que exigeix la vida en comú.

 

 

 

És fonamental, per tant, que els ciutadans accepten uns nous valors que van més enllà de la neteja o les reparacions i que són fonamentals per a vertebrar i ordenar una bona i equilibrada convivència. Aquest valors, que omplen de contingut i enriqueixen el concepte de civisme són, al nostre criteri, els valors de la solidaritat, la tolerància i la responsabilitat.

Solidaritat. És la manera de fer que una societat siga més justa i tinga menys desequilibris, fa el possible perquè aquests minven i, a més, no impedeix que altres intenten millorar la condició dels que viuen pitjor. Seria l’expressió moderna de l’antiga “caritat”. En civisme significaria posar-se en el lloc dels altres per no agreujar les situacions ni causar situacions desagradables.

Tolerància. És un valor fonamental per a la democràcia. Consisteix a acceptar i respectar al que és “diferent”, al discrepant, no manifestant neguit per la seua presència. En civisme es traduirà actuant amb educació amb tots, fins i tot amb els que ens disgusten o ens desagraden.

Responsabilitat. Aquesta qualitat (o virtut) en realitat engloba les altres dues perquè pertany al ciutadà que no s’inhibeix dels problemes comunitaris sinó que els assoleix com a propis. Un ciutadà responsable és un ciutadà actiu, participatiu, que se sent compromès amb els interessos generals i el benestar col•lectiu.

En definitiva, es tracta de recuperar el sentit de les “virtuts” –en sentit clàssic, no religiós–, per fomentar la formació de bons ciutadans en la línia que assenyalava el filòsof escossés Alasdair MacIntyre. En qualsevol cas, podria resumir-se tot en la regla d’or de la moralitat que, des de Confuci, diu clarament que “el que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú”. Lamentablement aquesta regla tan senzilla de formular –i d’entendre– és cada vegada més ignorada per un bon grapat de ciutadans. El civisme és, per tant, una manera de recordar-la contínuament i d’advertir que una bona convivència no es pot construir sense el compromís “virtuós” dels ciutadans, i que cal fer un esforç contra l’individualisme consumista –i egoista– que atomitza la societat i debilita perillosament qualsevol plantejament comunitarista.

És cert que les societats han d’estar dotades d’un sistema sancionador per a actuacions incíviques dels ciutadans poc responsables, i que aquests sistema ha d’actuar quan es produesquen actes incívics en contra del benestar general. Però fa falta alguna cosa més si volem que la convivència respectuosa, tolerant i solidària siga permanent, duradora, i no solament un simple moviment reactiu de por davant la sanció.

En conclusió, com afirma la professora Victòria Camps, “el civisme és, per damunt de tot, la cultura de la convivència pacífica i solidària, del compromís amb la ciutat i amb les persones que en ella conviuen”, més enllà –afegim nosaltres– de l’estat físic i material de la ciutat.

P.D.- Fa dos mesos vam presentar el Pla de Civisme. Als assistents els hi vam lliurar el text de l’esborrany a discutir (com a punt de partida), i a més estava penjat al web de l’Ajuntament. Vam donar dos mesos perquè els col•lectius i particulars s’ho miraren, es reuniren i en feren aportacions. Doncs bé: comencen aquest SEGONA FASE i obrim la porta a les aportacions. Estem disposats a acudir on se’ns requeresca per rebre suggeriments.

 

Francesc-X. Blay,

Regidor d’Espais Comuns i Qualitat Urbana