David Abad, Portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi
Dilluns passat vam viure un Ple a l’Ajuntament (i uns dies previs amb acusacions creuades entre PSOE i EU) digne d’una pel·lícula de Berlanga.
L’aplicació de la Llei de Reforma local de Rajoy ha obligat als Ajuntaments, del tamany d’Alcoi, a limitar a 15 el número de regidors amb dedicació exclusiva (sou i seguretat social) i també a 12 el número d’eventuals o assessors.
El 30 d’abril, a banda de donar de baixa tots els assessors pactats en les reunions prèvies, l’Alcalde del PSOE (amb el vist-i-plau d’EU) va triar que el PP mantindria el sou de tots els seus regidors i que, en canvi, Compromís en perdria un. I no va haver cap conflicte, crec que perquè PSOE, PP i EU es van quedar igual que estaven.
Però amb la dimissió de Jordi Tormo (d’EU i que no tenia dedicació exclusiva) comença el lio, perquè EU volia la dedicació exclusiva per a Estefania Blanes i el PP no volia soltar cap de les seues. I comencen negociacions.
Compromís vam fer unes observacions a la proposta feta pel PSOE, però com que no eren acceptades per cap dels altres partits, les vam retirar en ares al consens i la unanimitat.
EU tenia pressa perquè la seua regidora cobrara la dedicació exclusiva i com les negociacions no avançaven i estaven encallades, opten per dur-ho en format de moció al Ple (com si no estigueren al govern!!)
Compromís no comparteix la proposta d’EU que es basa fonamentalment en assignar el màxim de dedicacions als partits en el govern i el que els sobre ho reparteixen entre els grups de l’oposició. Considerem que el criteri fonamental a seguir hauria de ser la proporcionalitat als resultats electorals, és a dir a la representativitat ciutadana i als vots en les urnes perquè tots els grups puguen treballar pel poble amb dignitat i amb igualtat de condicions, tant si estan al govern com si estan a l’oposició. Cap grup no hauria d’estar beneficiat –o perjudicat- en quant als recursos que la llei permeta a l’Ajuntament. I per això vam presentar una proposta alternativa.
Ni la situació actual, ni la proposta d’EU respecten eixa proporcionalitat. Pretenen consagrar una sobrerrepresentació i desequilibrar la proporcionalitat en favor clarament del govern, i més encara d’EU mateixa.
Amb unes xifres potser es veurà més clar. El govern actual va obtenir el 35% dels vots dels alcoians —PSOE el 25% i 7 regidors i EU el 9,9% i 2 regidors. Amb això, gaudeixen d’un 60% dels recursos (7 dedicacions exclusives sobre 15 en el cas dels regidors, i 10 assessors o eventuals sobre 12). I si baixem més al detall veiem que el grup més beneficiat és EU, que actualment amb 2 regidors té 3 eventuals —fins fa 2 mesos en tenia quatre.
Si mirem la despesa total en 2013 de cada grup o la distribuim per regidor, les xifres encara criden més l’atenció: tenint en compte salaris bruts, sou dels assessors, assistències i seguretat social d’empresa, EU representà una despesa per a l’Ajuntament de 122.000 euros per regidor; el PSOE de 98.000 per regidor; Compromís, 46.000 €; i el PP 40.000 €.
EU justifica la seua proposta, i el gran desequilibri entre els regidors del seu grup i la resta, perquè està en el govern i considera que per això ha de disposar de més recursos. Tot i que és cert que tenen responsabilitat en la gestió, també és veritat que a l’Ajuntament d’Alcoi hi ha més de 500 funcionaris per dur endavant les tasques de govern, la qual cosa relativitza la necessitat de tindre a tots els regidors cobrant sou complet.
La proposta de Compromís no va ser acceptada per cap grup, i això que preteníem acabar amb aquesta desproporció entre representació política ciutadana i disponibilitat de recursos per a desenvolupar la tasca que els correspon i els ciutadans els han encarregat. També pensàvem en resoldre el problema per a legislatures successives, ja que haguera pogut integrar-se en el reglament orgànic que l’Ajuntament d’Alcoi hauria de tindre.
Però el que em va semblar més greu del Ple és que les preguntes sobre les declaracions que PSOE i EU havien fet no tingueren resposta.
EU no va dir contestar dient qui havia sigut el que li havia fet xantatges personals ni en si anava a denunciar-ho al jutjat. Ni tampoc en per què va aprovar el Pressupost municipal si sabia que, segons ells, havia estat pactat pel PSOE amb el PP.
El PSOE tampoc no va contestar el perquè havia triat mantindre els sous dels regidors del PP, i ni PSOE ni EU van contestar a si confiaven l’un en l’altre.
En definitiva, que una volta més s’han posat en evidència les desavinences del govern municipal. Durant uns dies els dos socis del (des)govern han patit incontinència verbal i s’han creuat acusacions molt serioses en els mitjans de comunicació. Amb eixes actituds dels partits del (des)govern és molt difícil tindre un projecte comú de govern i fer que Alcoi reflote i puga ser una ciutat on ens done goig viure a tots. I Alcoi està demanant a crits un destí cap al que caminar.