On ha quedat la política dia de hui? És una reflexió que fa un temps que porte pastant i meditant fortament. I és que quan parlem de “política” o “els polítics” molta gent es tira les mans al cap al crit d’“eixa gent no val per a res!”, “només volen la cadireta”, i un llarg etcètera. Que coses que molts dels que van voler eliminar la “cadireta” hui en dia estan ben còmodes en aquestes, i rodejats per 52 coleguetes.
Però, anem per parts. Que va ser la política abans? En els seus inicis, algú dedicat a la política era només una persona que es preocupa per la situació del seu poble (malauradament tots homes en aquell moment). Hui en dia, tècnicament dones i homes treballen per fer del seu poble, comunitat, estat, el millor. I no és per a res la realitat. I ara és quan parlem de pitos o xiulets, com a metàfora, ja que els arguments de hui en dia de les diferents formacions polítiques té menys substància que la melodia que pots fer amb un xiulet.
Per una banda tenim el trienni de la festa. Tres germans que ploren i peguen pataletes sense cap sentit, i on els seus arguments es basen a inventar-se un respecte i una sobirania unitària al seu interés (neoliberal, evidentment). Quan parlem en l’àmbit nacional, això és un canyaret, la dansa d’arguments purament reaccionaris, ineptes e incendiaris… Tot allò en una bona dosis d’odi i crispació (Però ull!, que després ells són els que no fan res de mal).
Que més puc dir, si dels tres germans, un es creu que el colp del 36 no va existir, que va ser un invent de “la izquierda”, que volíeu… ¿Festa sorpresa d’aniversari? Fastigós. Dels altres dos ni comentar, un en la seua línia i l’altre en els dies comptats.
Però per l’altra part, no es queden curts. I és que si parlem de flors i lladres bàsicament tracta d’això. Es furten les idees els uns als altres i després es barallen per a veure qui s’endú la medalleta o la corona de flors. El cas que més em va evidenciar aquest fet, i mira que hi ha un fum, fou quan diligents d’ací, de la terreta, es vanaglorien d’eixe pacte nacional, fent ostentació que “nosaltres tirarem als blavets de la Generalitat en 2015”, que curiosament no formaren part del govern en el primer Botànic, en el segon si, i ja es veuen els reis del mambo (i això que es limiten a repetir consignes d’altres). Quant a l’altre, el peix
gros, la seua feina és clara, deixen que els altres treballen i després s’emporten el mèrit, era d’esperar parlant d’un partit en molts anys de vida, els trucs ja els coneix.
Podem assenyalar un culpable de convertir la política en un culebrón? Això ja ho deixe a lliure elecció de cada u. Jo ho tinc ben clar. De tota manera, encara podem retornar als bons fets, ser més humil, sincer i empàtic.
Carles Sansalvador
Membre de Joves de Compromís Alcoi