Francesc-X. Blay,
regidor de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi
És important distingir aquestes dues accions que, amb massa freqüència, es confonen pels mateixos que les exerceixen: manar i governar. Tot i que puguen ser sinònimes, hi ha aspectes diferencials que cal deixar clars perquè ens serviran per a analitzar l’actuació de l’actual govern local d’Alcoi (PSOE-EU). Amb els matisos que calguen, serien semblants als conceptes romans de potestas i auctoritas.
Manar vol dir ordenar, fer complir unes ordres o preceptes, exigir unes respostes dels súbdits. És un acte que va lligat a l’exercici del comandament (la potestas). És la forma més fàcil d’exercir el poder, i sol recordar amb freqüència actuacions com imposició, exigència, coacció, “donar la gana” i altres. Manar ho pot fer qualsevol: és suficient amb “donar ordres”.
Governar, en canvi, no és tan senzill. Governar és dirigir, guiar, coordinar i conduir una comunitat, la qual cosa implica que s’han de prendre les decisions que es consideren més oportunes per al benestar general. És la seua responsabilitat —i honor també. És evident que per a governar no és suficient amb “manar”. S’ha de saber escoltar, tenir en compte totes les opinions, estudiar les formes d’actuació més adients, intentar aconseguir consensos, elegir les estratègies necessàries… Per a governar no tots aprofiten, perquè cal saber buscar els moments més escaients, treballar la manera d’obtenir assentiments, analitzar els millors procediments, cedir quan s’haja de cedir…, i tenir auctoritas (altura i legitimitat moral).
Què està fent l’actual govern d’Alcoi (PSOEU)? Manar o governar? Malauradament, “manar”; almenys en alguns temes delicats que s’haurien aprovar en el Ple per majoria absoluta. Per a aquests problemes, ni busca els consensos imprescindibles, ni sembla que l’interesse l’opinió dels altres regidors, ni té en compte l’opinió o sensibilitat dels grups afectats. En el fons, és un gest de menyspreu, que diu ben poc del talant de qui vol ser govern “de tots”. La imatge tan dolenta del “rodillo” de les majories absolutes és inevitable. Són “tics” autoritaris, per molt d’esquerres que es proclamen. Li va passar en la primera reforma de l’autobús, li ha passat en el referèndum sobre el calendari fester, i seguirá passant-li mentre estiga en minoria i no tracte de consensuar els temes. La gran contradicció del referèndum fester és que anuncia unilateralment que vol “consultar” el calendari amb la ciutadania, però no “consulta” abans la conveniència o els termes concrets de la consulta (que eren millorables) ni amb els altres grups polítics —representants del poble també—, ni amb els col·lectius implicats (festers, comerciants, músics, veïns…). I així els ha anat. Insistim, governar no és manar.
Des de Compromís tenim molt d’interès que el govern d’Alcoi “governe”. I que governe bé. I estem disposats a col·laborar. Com ho hem fet en tants temes en què els hem donat un clar suport que no ha estat reconegut per ningú. El govern i els seus amics només ens fan retrets —i molt durs— quan discrepem, com si no tinguérem dret a discrepar i a tenir criteri propi. I el tenim. Però en canvi no “aprecien” mai quan “col·laborem” aprovant les seues propostes, com si hi estiguérem “obligats” a seguir-los en tot. Orgull? Debilitat? Incapacitat?
Els molts temes que els hem votat a favor, molts més que en contra, donen fe del permanent esperit col·laborador i positiu de Compromís. A títol informatiu direm que, a més d’un bon grapat de mocions conjuntes, solament en l’últim any hem donat suport a: moltes modificacions i reconeixements de crèdits (alguns, factures del “caixó”), convenis amb Universitats, el Pla d’Eficiència Energètica (tot i tenir mancances, que vam advertir), el Pla de Mobilitat urgent (perquè volien una subvenció i s’acabava el termini), resolució del contracte del Bulevard, la nova reforma de l’autobús, parar l’Hotel a la Font Roja, reconduir Serelles, contenciós sobre la Canal, Teatre Calderón (reclamació a Ortiz), ordenances de la Via Verda, expedient sancionador a la UTE de la Rosaleda, nou reglament del Cementeri, Consell Econòmic i Social, i un llarg etcètera.
P.D.: Potser un altre dia expliquem les moltes vegades que el govern ha rebutjat propostes nostres, bones per al poble, i les excuses que han donat per a no aprovar-les.