Ara ja és definitiu: el PP ha aconseguit invisibilitzar les nostres comarques gràcies al tancament i la liquidació de la Radio i Televisió Valencianes.
Ara ja és definitiu. Una vintena de professionals de l’Alcoià i el Comtat, entre periodistes, tècnics, presentadors, etc., han perdut el seu lloc de treball a la RTVV. Durant aquests dies els treballadors han rebut un burofax amb l’acomiadament de l’empresa. A més, però, hi ha un bon grapat de persones que durant anys han estat periòdicament treballant per a la televisió: actors i actrius, dobladors, tècnics, productores audiovisuals i d’altres. En aquest últim cas, ni tan sols els han acomiadat perquè no hi tenien cap contracte, s’han quedat sense faena i amb algun deute pendent que mai no arribaran a cobrar. No em veig amb cor ni d’imaginar-me quina deu ser la xifra d’afectats.
He parlat amb algun extreballador de la televisió i tots ells m’han comentat que tenen la mateixa sensació: Després de molts anys de treball i de no pocs despropòsits en un ens al servei del govern, ple de manipulacions, nepotisme, enxufes , i de depuracions o marginacions per qüestions ideològiques i partidistes, ja han descansat, tenien ganes de passar pàgina. Malauradament, però, a les irregularitats en l’ERO, sembla que s’hauran d’afegir les nombroses incorreccions en les indemnitzacions als treballadors, pel que s’ha sabut. Per tant, la batalla potser haurà de continuar.
D’aquesta manera tan vil s’ha iniciat la liquidació de la societat pública de la RTVV, que és la manera que té el PP d’invisibilitzar el passat i el present dels valencians, la nostra identitat, els nostres valors i els interessos del nostre poble. En definitiva, el nostre patrimoni cultural, històric, natural, festiu…
S’imaginen vostés com se senten també els valencians i valencianes dels nostres pobles i ciutats, que ja no tenen un referent, per dolent que fóra? Una ràdio i una televisió que mostrava al món les seues històries, tradicions, festes successos, i els feia sentir que ells en formaven part. Ara tot un país s’ha quedat orfe, sense una televisió de proximitat que mostre com som i com vivim els valencians.
Un periodista que ha treballat a Canal 9 parlava de com de decebuda se sent molta gent dels pobles de l’Alcoià i el Comtat en veure que es feia negra la pantalla que durant tant de temps han vist diàriament. Ara ja no tenen ningú que els conte el que passa a la seua terra, als pobles veïns. Fins i tot, comenten que amb la desaparició de Canal 9 han notat una davallada important de visitants. Perquè eren moltes les persones que visitaven els pobles quan la televisió mostrava algun esdeveniment important, parlava de les festes, de l’oratge, etc.
Bé, i passem de parlar de casa nostra a parlar d’Europa. Ara toca, en plena campanya d’eleccions al Parlament Europeu, que tots els partits polítics prometen que defensaran els nostres interessos a Estrasburg Però, amb quina cara es presentaran els representants del PP a Europa? Saben vostés, senyors del PP, què és la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries? És una norma legal europea, aprovada pel govern espanyol, que indica que els poders públics han de garantir la creació de ràdio i televisió en les llengües com la nostra. Per això els valencians exigim una ràdio i una televisió públiques, plurals i en valencià, que tinguen com a objectius el redreçament de la nostra llengua i de la nostra cultura i la potenciació de la nostra indústria audiovisual. Perquè no deixa de ser insultant que puguem veure la televisió d’Aràbia, però la nostra no.
Anna-Raquel Serrano,
Regidora de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi