ImageEL BLOC PROPOSA MESURES PER AL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DELS NOSTRES POBLES D’INTERIOR

Paco Blay: “La despoblació de les nostres comarques respon més a raons de caràcter econòmic i social -falta de mitjans dignes de vida, entre altres-, que a raons estrictament demogràfiques. Els plans de la Conselleria d’Agricultura són una cortina de fum que no aborda el problema de fons”

El regidor del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi, Paco Blay, denuncia la campanya de cortina de fum que la Conselleria ha iniciat sobre el problema de la despoblació en els pobles menuts de l’interior del País Valencià. La campanya per a fer una crida inclús a estrangers per a què vinguen a repoblar els nostres pobles no aborda el problema de fons, que és sobretot la falta d’una política econòmica seriosa que permeta desenvolupar i rellançar totes les enormes possibilitats de desenvolupament que els nostres pobles tenen.

Per al portaveu del BLOC, aquesta preocupació s’equivoca en les arrels del problema, que no és tant l’envelliment de la població, perquè els joves se’n va a viure i treballar a altres municipis, quan la falta de recursos econòmics i d’inversions que permeta una vida digna i satisfactòria en aquests municipis. El problema està bàsicament en què els joves se’n van per falta de llocs de treball, baixes rendes i pobres possibilitats de guanyar-se dignament la vida. El que cal per tant és senzillament canviar la tendència.

Blay considera que no ha hagut una autèntica política econòmica de potenciar i desenvolupar les possibilitats de rellançament real d’aquests municipis, abandonats durant massa anys per l’administració. Blay recorda que portem massa temps amb una política d’insuficients inversions públiques estratègiques i, sobretot, de preus agrícoles de misèria. La comercialització del productes agraris dels pobles de l’interior està pràcticament monopolitzada per les grans distribuïdores, arruïnant paulatinament els agricultors, que veuen com any rere any els seus beneficis van disminuint al pagar-los preus ruïnosos en el camp. Si s’analitza l’evolució de les rendes agràries, es pot observar que els descens és vertiginós en comparació a altres sectors.

Per al portaveu del BLOC, els pobles de l’interior valencià tenen moltes possibilitats de crear riquesa i llocs de treball amb una política agrària més innovadora i decidida que passaria almenys pels següents camps d’actuació:

a) Promocionar productes d’una gran qualitat però que no tenen les inversions, la promoció i la distribució adequades per falta de voluntat dels responsables del sector. Així doncs productes com l’oli, la fruita, les plantes aromàtiques i les infusions, entre altres, podrien suposar molts llocs de treball -i riquesa, per suposat- si els preus en el camp foren més alts, cosa que es podria aconseguir si des de l’administració es potenciara la marca de “qualitat” o “ecològica” que cada vegada tenen més mercat en Europa.

b) Així mateix, i relacionat amb açò, caldria potenciar la creació d’indústries agroalimentàries relacionades amb el gruix de la producció de cada comarca (envasadores d’oli i derivats, melmelades, conserves, etc.). Però açò no ho pot fer solament l’agricultor, i no ens consta que la Conselleria tinga estudis ni projectes al respecte.

c) Per altre costat, Blay insisteix que la riquesa del seu paisatge natural és una gran possibilitat de crear llocs de treball mitjançant una activitat turística i mediambiental que cada vegada és més apreciada. No es tracta solament de crear “cases rurals” -algunes no són competitives ni atractives- sinó de potenciar tota una xarxa relacionada amb el que es pot considerar un autèntic turisme d’interior (monitors o guies, rutes, cadenes de restauració, material didàctic, etc.).

d) A més a més caldria també fomentar la recuperació i foment de les activitats artesanals tradicionals de gran valor afegit, tan apreciada avui en este món globalitzat i impersonal, i que formen part de la nostra entranyable cultura popular.

e) En fi, els paisatges i paratges naturals, i els ecosistemes de les nostres comarques han de ser preservats per damunt de qualsevol altra prioritat, i ser considerat una font de riquesa abans que un obstacle, i per tant caldrà invertir en eixe aspecte; i res millor que potenciar la seua preservació creant i/o potenciant una activitat agrària, turística i educativa relacionada amb el tema. Amb la col·laboració per suposat de l’administració: general, autonòmica i local (la de menys possibilitats econòmiques). És el millor valor que tenen els nostres pobles d’interior. I amb aquestes potencialitat, es podran crear més llocs de treball i molts joves disposaran d’oportunitats de quedar-se en els seus pobles -o atraure’n d’altres pobles- i no marxar-se a buscar-se la vida en altres indrets. Amb la qual cosa atenem a dos fronts necessaris: la custodia del territori i, alhora, el seu aprofitament en activitats conservacionistes. Relacionat amb açò es poden crear brigades de neteja de boscos, de vigilància o de prevenció d’incendis, recuperar alguns conreus i activitats ramaderes, formar en aquesta línia els agricultors -vells i nous-, etc.

Acaba Blay el seu escrit afirmant amb rotunditat que “o s’aposta pel desenvolupament seriós i real dels pobles de l’interior -no és suficient ‘repoblar’ amb estrangers-, o en poc de temps seran pobles fantasma. Més encara, els propietaris agrícoles no podran resistir la temptació dels preus que poden oferir pels seus camps les promotores d’urbanitzacions i camps de golf. ¿És això el que es pretén amb la política de no fer res o de fer poc? Hem de recordar que les urbanitzacions que estan projectant-se fins ara, a més de fomentar el poblament difús o dispers -contrari a la tradició urbana mediterrània (més “compacta”)-, són ‘pa per a avui i fam per a demà’ per als municipis i propietaris de bancals, però riquesa solament per als seus promotors”.

Paco Blay. Portaveu del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi.