2007: CANVI O LIQUIDACIÓ
Els canvis d’any són moments que ens recorden que el temps passa i que les coses no poden quedar pendents indefinidament. Així, en finalitzar l’any a les empreses es fa balanç i es valora bàsicament el creixement, la rendibilitat i l’endeutament. És el moment de la satisfacció per haver-hi abastat els objectius fixats a principis d’any o el de plantejament de canvis immediats que eviten la desaparició del negoci, cas d’una evolució negativa. Doncs bé, el mateix trobe que cal fer respecte de la gestió econòmica del govern de la Generalitat. Analitzar l’evolució del PIB i l’ocupació a l’economia valenciana, les inversions en infrastructures, el finançament i la liquidació dels pressupostos de la Generalitat, l’endeutament de l’administració i de les seues empreses, etc. Fer balanç i plantejaments estratègics ambiciosos més que ofertes anecdòtiques i parcials.
El primer gran repte de qualsevol govern és aconseguir un creixement econòmic que millore el nivell de renda dels ciutadans i, a més a més, amb estabilitat, sense grans oscil·lacions. L’economia valenciana creix, però ho fa menys que la mitjana espanyola, amb la qual cosa la renda per capita dels valencians se situa en 19.057 euros, aproximadament 1.800 euros inferior per habitant que la mitjana espanyola i 8.200 euros inferior per habitant que un madrileny. Conseqüència d’un creixement del PIB valencià inferior a l’obtés per la mitjana de l’economia espanyola l’any 2005. Així des de 1986 el pes del PIB valencià és manté invariable en el 9’6 % sobre el total espanyol i els darrers 6 anys, des de l’any 2000 fins al 2005, el creixement de l’economia valenciana ha estat igual que la mitjana espanyola (3’23 %) lluny del creixement registrat per Múrcia (3’83 %), Andalusia (3’68 %), Extremadura (3’51%) i Madrid (3’43%). En conclusió, la renda per capita dels valencians encara se situa molt lluny de la dels ciutadans de les comunitats autònomes líders com ara Madrid, País Basc, Navarra i Catalunya, amb les que mantenim diferències d’entre 26 i 38 punts. Ens agradaria escoltar plantejaments ambiciosos del govern valencià del PP al respecte per a acostar ràpidament la renda dels valencians al nivell de les comunitats autònomes líders.
L’ocupació és una de les principals preocupacions dels ciutadans, i el seu augment hi hauria d’estar el principal repte dels responsables polítics. Doncs bé, les xifres d’atur enregistrat el passat mes de desembre (augment de 4994 persones) situen al País Valencià com la comunitat autònoma amb pitjor comportament. També som líders en contractació temporal, ja que el 38’1 % dels ocupats tenen contracte temporal (la mitjana espanyola és del 36’3 % i l’europea el 12’8 %). I per finalitzar, també som la comunitat autònoma líder pel que fa a la proporció de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació. En definitiva un panorama prou negatiu que reclama actuacions immediates per a reorientar el model de creixement de l’economia valenciana.
El Col·legi d’Economistes valencians després de realitzar una enquesta entre els seus membres ha conclòs, recentment, que els principals problemes de l’economia valenciana són la reduïda dimensió i estructura de l’empresa valenciana, el dèficit d’infrastructures i comunicacions i l’insuficient abastiment d’aigua. El primer és un repte de la iniciativa privada, però el dèficit d’infrastructures és responsabilitat de les administracions públiques. Si després de vint anys rebent importants fons de la Unió Europea per ser regió objectiu 1 i després d’haver endeutat a la Generalitat en més de 10.000 milions d’euros, encara no tenim una acceptable dotació d’infrastructures, ¿en què ha invertit el govern valencià estos diners?. A la vista dels resultats, la gestió pressupostaria del govern valencià no ha estat gens eficient. Però encara més, la Sindicatura de Comptes li exigix que elimine ingressos pressupostats, però efectivament no cobrats per 686 milions d’euros, però també que reconega obligacions de pagament per 1129 milions d’euros corresponents a factures pendents de pagament amagades al calaix de la Conselleria de Sanitat. A tot este desficaci encara cal afegir l’endeutament de les empreses públiques de la Generalitat (Ciutat de les Arts i les Ciències, Projectes Temàtics, Canal 9, Ciegsa, etc.), 3.929 milions d’euros, que en pura ortodòxia financera caldria afegir a l’endeutament públic, amb la qual cosa al govern valencià no li queda cap capacitat financera per a afrontar el dèficit d’infrastructures que denuncien els economistes valencians. A la vista de tot açò podem concloure que l’assignació dels recursos públics per part del govern valencià del PP no ha estat molt eficient, però damunt té que afrontar el repte de la reducció dels fons europeus (4.415 milions d’euros els propers sis anys) i la impossibilitat d’augmentar la pressió fiscal.
El balanç és poc positiu, ja que el model de creixement econòmic defensat pel govern valencià del PP no facilita la convergència de la nostra renda per capita amb les comunitats autònomes líders. L’augment de la construcció i el consum intern no han possibilitat que el PIB valencià guanyara pes al conjunt de l’Estat, i així la taxa d’ocupació seguix reduïda, la contractació temporal és excessivament elevada i la destrucció d’ocupació pels expedients de regulació molt important. L’actitud del PP al govern valencià ha estat la de deixar fer als especuladors urbanístics i facilitar que els diners es dirigiren a estes activitats, en lloc de promoure una política industrial activa que transformara informació en coneixement, éste en innovació i aquesta en creixement. Però este procés sols era possible invertint decididament en infrastructures físiques i en tecnologies de la informació i el coneixement. I ací també la gestió pressupostaria del govern valencià del PP també ha fracassat, ja que l’assignació dels fons s’ha realitzat atenent criteris que poc tenien a veure amb el suport a l’economia productiva valenciana i el desenvolupament d’un model de creixement estable, sinó més bé, amb actuacions faraòniques d’un manteniment molt costos.
Un balanç que reclama canvis immediats, que si no s’enceten ràpidament entrarem, com qualsevol negoci que no funciona, en una fase de liquidació. Són molts anys del PP en majoria absoluta a la Generalitat i la impressió de molts ciutadans és que el govern valencià discutix de qüestions que per a ells no són les més importants. També hem passat molt de temps reclamant-li canvis d’orientació a la política econòmica i sols hem rebut desqualificacions i manifestacions triomfalistes, per la qual cosa el PP ja no es creïble com a partit de govern. Definitivament, l’únic canvi possible és un nou govern progressista i valencianista per a la Generalitat a partir de maig de 2007. Este país es mereix una política millor.
Rafael Beneyto Cabanes
Secretari de Política Econòmica del BLOC