ALCOI CAPITAL: QUALITAT DE VIDA i URBANISME

Article d'opinió de Francesc X. Blay 

Heus ací un dels objectius bàsics de tota política, pràcticament per damunt de qualsevol altra consideració: la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans.

Molts ajuntaments estan obsessionats a augmentar el nombre d’habitants perquè això és símbol de creixement, sense pensar que de vegades un creixement excessiu o desordenat pot afectar negativament al benestar de tots. Des del nostre punt de vista l’enfocament ha de ser diferent: la prioritat d’un municipi no ha de ser tant augmentar el nombre d’habitants sinó posar les condicions per a garantir la qualitat de vida dels habitants existents. Si s’aconsegueixen altes quotes de benestar, serà motiu d’atracció per a nous pobladors; però en qualsevol cas sempre estarà garantida des del principi la qualitat de vida dels residents i dels que hi vinguen.

I què vol dir qualitat de vida, en què consisteix? Sempre s’han associat les polítiques de benestar al fet que els ciutadans puguen disposar d’un bon conjunt de serveis de qualitat (sanitat, educació, seguretat, transport urbà, habitatge, espais adaptats, llocs per a esport i lleure, places dignes i assequibles per a la tercera edat, etc.); i és cert. És responsabilitat de l’administració i dels poders públics garantir unes prestacions de qualitat bàsiques, moltes de les quals fins i tot estan reconegudes en la Constitució com a drets fonamentals.

Però en el BLOC pensem que cal ser més exigent encara i que, per tant, s’han d’afegir als esmentats, seguint les tendències urbanístiques actuals més progressistes, altres factors importants que també poden contribuir a millorar la qualitat de vida dels habitants d’una ciutat, i que, per tant, també haurien de ser objecte d’atenció preferent per part dels responsables polítics. Estem referint-nos, en concret, a la protecció del paisatge urbà i del medi ambient, al foment dels espais públics i de la convivència, i a unes bones pràctiques urbanístiques (com les que ha elaborat el sociòleg i urbanista Jordi Borja), a més d’altres relacionats amb la sostenibilitat, la comoditat, el “viure millor” i l’“estar a gust” en el propi municipi. Totes les intervencions públiques que es duguen a terme en qualsevol ciutat (obres públiques, creació de serveis, PGOUs, inversions…) haurien de tenir com a orientació bàsica o inspiració els objectius esmentats. La ciutat és de tots, tots l’han de poder gaudir i utilitzar, i a tots ha d’afavorir.

En aquesta línia, l’urbanista i economista Ferran Ferrer afirmava molt clarament que “els valors de les ciutats que han de sobreviure al segle XXI són la comoditat, la tranquil·litat, la sociabilitat i la sostenibilitat. (…) La ciutat és l’escenari on s’ha de manifestar el conjunt de les necessitats individuals i col·lectives. L’estructura física urbana condiciona la satisfacció d’aquestes necessitats, alhora que pot servir d’instrument de transformació social. La consecució de l’objectiu bàsic d’una ciutat per viure millor, depén en gran manera de la qualitat dels espais ciutadans”. I en el mateix sentit insisteixen l’arquitecta Zaida Muxí i l’urbanista Jordi Borja quan afirmen que “fer ciutat és, abans que res, reconèixer el dret a la ciutat per a tothom, [S’ha de considerar] els espais públics com a element ordenador i constructor de la ciutat”.

En el projecte de ciutat del BLOC, AlcoiFutur, apostem per un Alcoi del segle XXI que dispose de les millors condicions de benestar per a tots els seus habitants, i proposem les mesures per a assolir-ho. Però pocs d’aquests principis i orientacions hem trobat en el nou PGOU. I en el futur edifici de l’Estambrera encara menys