POSICIÓ DEL BLOC EN EL TEMA DEL PROJECTE URBANÍSTIC DEL SOLAR DE L'ESTAMBRERA

Paco Blay: "El projecte urbanístic que volen fer en el solar de l’Estambrera no és el nostre; el PP no ha complit el compromís de consensuar el disseny urbanístic, i a més vam al·legar al seu moment "

En la reunió de l’Executiva Local del BLOC en la qual es va acordar que el BLOC s’abstindria en el Ple que tractaria el problema de la possible resolució del Conveni a proposta del PSOE, per les raons ja fetes públiques, també es va estudiar el projecte urbanístic que l’empresa Miragolf vol portar endavant, ja rectificat respecte al primer projecte (el de la “muralla/edifici”), tan contestat per la societat i també pel BLOC, que va presentar al seu moment les oportunes al·legacions.

Després d’estudiar tots els detalls del nou projecte, i analitzat tot el procediment seguit fins ara, la posició de l’Executiva Local va ser molt clara: el BLOC n’està en contra, com ho va estar respecte al primer projecte. Les raons són les següents:

1.- La fonamental és que no s’ha consensuat el projecte urbanístic malgrat haver acceptat el govern municipal del PP, en reiterades ocasions, el compromís de què el disseny es consensuaria amb els grups de l’oposició. Compromís que va ser demanat pel BLOC en el Plens corresponents de 30-09-2005 i 28-12-2005 i que el PP no ha complit: sempre han donat els projectes fets, tancats, i mai ha hagut cap reunió per a veure de consensuar el projecte o, almenys, els criteris generals que haurien d’inspirar el projecte.

El govern de Sedano sempre ha actuat com el portaveu de l’empresa, i mai com l’interlocutor entre la ciutat i la promotora, ni com a harmonitzador entre els interessos ciutadans i empresarials. En conclusió, doncs, considerem que el projecte urbanístic actual no és el projecte del BLOC.

2.- En el seu moment el BLOC va al·legar, entre altres coses, que les compensacions urbanístiques previstes en el primer projecte (1.000 metres de zona verda baix del pont) eren insuficients, i a més no complia la clàusula tercera del Conveni que afirma literalment: “Los terrenos no ocupados por la edificación se destinarán a viales, zonas verdes y espacios libres, en especial que sirvan de conexión con las obras de encauzamiento del Río Barxell”.

Amb el nou projecte res no ha canviat en aquest sentit, i segueix amb les mateixes minses compensacions urbanístiques per a la ciutat, tot i que estan recollides en la clàusula Cinquena del Conveni. Aquesta situació, per tant, s’allunya bastant de l’esperit de l’article 47 de la Constitució espanyola quan afirma que “la comunitat participarà en les plusvàlues que genere l’acció urbanística de les entitats públiques”.

3.- El procés de participació ciutadana que es va portar a terme al seu moment, l’enquesta ubicada en l’entrada de l’Ajuntament, no ha estat precisament un model de participació, i el BLOC el va criticar d’immediat, tant per les preguntes capcioses que s’hi feien com per la informació cartogràfica deficient i el problema de la privacitat de les dades; a més a més no quedava clar qui estava fent la consulta a la ciutadania, si l’empresa o el propi Ajuntament.

Tanmateix, cal valorar positivament que la promotora se n’haja fet ressò de les observacions i opinions sorgits en la consulta, especialment pel que a l’impacte paisatgístic sobre la ciutat, especialment sobre el pont de Sant Jordi -que el BLOC ja va advertir en les al·legacions-, i que en el primer projecte (el de l’edifici/muralla) no es tenia en compte.

4.- Tot i que els tècnics municipals consideren que no cal un nou procediment administratiu (admissió a tràmit, exposició pública, període d’al·legacions…), seria molt convenient -per salut democràtica- que s’obrira almenys un nou període d’exposició, i no considerar que és suficient un parell de reunions amb un grup de veïns, ja que el projecte actual és bastant diferent del primer, i pot presentar altres tipus de problemes.

 El nou període d’exposició podria ser una mica més breu, però més oberta en la consulta, i podria constituir una nova oportunitat d’arreplegar alguna observació d’interès.

5.- No s’han contemplat totes les possibilitats urbanístiques, com per exemple -i no seria l’única- obrir (i/o ampliar) el carrer Anselm Aracil fins el riu -que milloraria moltíssim la visual del casc antic- traslladant la façana protegida a un dels edificis projectats, o inclús reproduint-ne un a cada costat del carrer, en el dos edificis del carrer Balmes.

I sobre aquesta solució/variable, encara caben altres projectes o formes de redistribuir els espais. Hagués estat una bona oportunitat per a la ciutat, obrir un concurs d’idees entre arquitectes joves, i premiar el millor projecte o disseny.

6.- El nou projecte potser eleve encara massa l’altura dels edificis. Els veïns afirmen que les quatre torres de vora riu rebassarà el pont en més dels 1’5 metres que afirmen els informes de la promotora (el pont no es totalment horitzontal): fins 4 o 5 metres per la part més baixa. I si afegim les torretes dels ascensors que porten els edificis, encara rebassarà el pont en molts més metres, per allò de l’impacte visual i paisatgístic. Per això caldria exigir que s’incorporara al projecte arquitectònic formes de disminuir l’altura de les torretes, que avui en dia ja es fa en molts llocs i la tecnologia actual permet.

Paco Blay. Portaveu del Bloc a l’Ajuntament d’Alcoi.