EL BLOC EXIGEIX QUE ES RESPECTE EN EL PROPI CENTRE  L’OPCIÓ DE LÍNIA EN VALENCIÀ A TOTS ELS ALUMNES DE BATXILLERAT D’ALCOI

Paco Blay: “Des de fa un temps, els grups de batxillerat de línia en valencià estan disminuint en tot el país per decisió político-administrativa. Els motius que s’hi addueixen, l’optimització dels grups, és una trampa subtil per tal d’anar reduint les línies en valencià”

El regidor del Bloc a l’Ajuntament d’Alcoi, Paco Blay, ha manifestat la seua solidaritat amb els alumnes i pares afectats d’Alcoi als quals se’ls pretén traslladar de Centre per sol·licitar  línia en valencià en Batxillerat, quan la realitat és que en són un grup bastant nombrós (disset) com per a constituir un grup complet en el mateix Centre que han triat, com tantes vegades s’ha fet.

El regidor del BLOC recorda que la situació no és nova, i ve produint-se els darrers anys. Sembla que per ordre de la Conselleria, i baix el pretext d’optimitzar recursos i constituir grups homogenis, està produint-se un reagrupament d’alumnes per optatives i no per la llengua amb la qual han sol·licitat ser escolaritzats.

Aquesta vegada la situació que s’ha produït a Alcoi és més subtil: els agrupen per opció lingüística, però els adverteixen que si volen línia en valencià han de canviar de Centre, o integrar-se en altres grups on algunes matèries –les comuns, per exemple- potser es donen en valencià, però sense cap garantia. “Amb la qual cosa acaben també perjudicats a l’obligar-los a canviar de Centre, cosa que no ocorre en altre opcions, com la religió o altres matèries de menor implantació: se’ls atén en el mateix centre”.

Aquest criteri a l’hora de formar els grups provoca una situació tan paradoxal com injusta a l’ajuntar en un mateix grup a alumnes que han triat l’ensenyament totalment en valencià (P.E.V.) i alumnes que han elegit el programa d’incorporació progressiva del valencià (P.I.P), mal anomenades “línies en castellà”. Aquesta situació, per al portaveu del BLOC, dona com a resultat que a algun grup d’alumnes no se li dona resposta satisfactòria a les seues preferències, sent la majoria dels casos els perjudicats els alumnes de PEV, que es troben que molts dels professors opten per aplicar-los el model de PIP i no el de PEV.“Sempre es trenca la corda pel costat de la línia en valencià; mai per les de castellà; quan no s’hauria de trencar per cap costat i l’administració hauria d’atendre com cal els drets de tots per igual”.

Per altre costat, i en aquest sentit, Blay considera que “els drets lingüístics dels alumnes no poden dependre de la bolsa de professors.”.  Hauria de ser a l’inrevés: Caldria exigir que almenys els professors que hagen d’impartir eixes matèries saberen que són places d’ensenyament en valencià, i que no depenen de l’opció del professorat, sinó que és un dret de l’alumne

El regidor del BLOC observa que si es produïra una desatenció a l’opció triada pels alumnes i pares, “seria un greu atemptat als drets lingüístics dels alumnes que han demanat cursar el batxillerat en valencià, i més si tenim en compte que en aquest cas no n’hi ha raons ºd’ordre organitzatiu, ja que en són prou com per a constituir un grup complet. En altres èpoques es respectava molt més l’opció lingüística, i amb menys alumnes es constituïa un grup de valencià”.

Per al portaveu del BLOC, aquests criteris no solament perjudiquen acadèmicament l’alumnat, que es troba escolaritzat en grups més nombrosos, sinó que també causen una disminució progressiva de l’ús vehicular de la llengua pròpia i històrica dels valencians. En qualsevol cas, aquesta pràctica està en contradicció amb quatre documents normatius fonamentals:

·         l’article 3.3. de la Constitució quan afirma que “la riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”;

·         l’article 6.1. de l’Estatut d’Autonomia quan afirma que “la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià”, i el 6.5, que afirma que “s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”;

·          l’esperit i la lletra de la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià quan defineix al valencià com a “llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar senya d’identitat”, i senyala així mateix en l’article 1.2.b) que un dels seus objectius consisteix en “protegir la seua recuperació i garantir l l’ús normal i oficial”;

·         i l’esperit de la Llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua quan en el seu preàmbul, que arreplega literalment el dictamen del Consell Valencià de Cultura, denuncia precisament “una situació de desafecció lingüística, amb un empobriment i una castellanització de la parla quotidiana francament alarmants” i proposa un “reforçament de l’ensenyament del valencià i en valencià en tots els nivells educatius”.

Acaba el seu escrit el portaveu del BLOC denunciant que “la nova forma d’organitzar els grups de Batxillerat fa que vagen progressivament minvant els grups escolaritzats en valencià i que milers d’estudiants de Secundària no tinguen la possibilitat d’estudiar en línia en valencià que han sol·licitat, amb la qual cosa se’ls conculca un dret bàsic. Pràctica aquesta que va exactament en la direcció contrària del que indica l’esperit i la lletra de l’ordenament vigent, la qual deixa patent quina és la política lingüística del govern del PP: frenar i entrebancar la normalització de la llengua pròpia dels valencians”.

Paco Blay. Portaveu del Bloc a l’Ajuntament d’Alcoi.