PER A HOTEL, EL SALT
Construir un hotel a la Font Roja és la pitjor manera de preservar el futur del nostre principal i més estimat paratge natural: posa en perill el fràgil equilibri mediambiental del lloc i privatitza un immemorial espai públic que és de tots els alcoians. Raons més que suficients per a oposar-s’hi. Per sentit comú (açò al marge del projecte final, que segurament privatitzarà molt més espai del que sembla i transformarà –o destrossarà– molt el paratge que tots coneixem).
Construir un hotel a la Font Roja és la pitjor manera de preservar el futur del nostre principal i més estimat paratge natural: posa en perill el fràgil equilibri mediambiental del lloc i privatitza un immemorial espai públic que és de tots els alcoians. Raons més que suficients per a oposar-s’hi. Per sentit comú (açò al marge del projecte final, que segurament privatitzarà molt més espai del que sembla i transformarà –o destrossarà– molt el paratge que tots coneixem).
Però és que hi ha més. L’estudi de viabilitat econòmica del PP, inalterable des del 2005, és molt fluixet: utilitza dades aleatòries, gens justificades, i en cap moment demostra l’impacte positiu excepcional –ni la necessitat- que podria justificar el sacrifici col·lectiu de construir un hotel en el mateix cor del Parc Natural. (observació: si el PP vol Congressos de més de 300 persones, no caben tampoc en l’Hotel de la Font Roja. Aleshores…?).
Però des del BLOC mai no ens hem oposat al creixement de la ciutat, ni que s’amplie el nombre de places hoteleres. Al contrari. Per això sempre procurem pensar sempre en positiu i hem plantejat alternatives. Sempre hem pensat que hi ha llocs molt millors d’ubicació que el de la Font Roja, en tots els sentits. De fet, en el Ple de febrer del 2004 ja vam plantejar públicament una proposta novedosa, per a un hotel. La negativa, o fins i tot la fredor, del PP a contemplar-la, ens va sobtar. Llàstima.
La proposta era la d’un Complex Turisticocultural al Salt, que seguim considerant factible, novedosa, original, imaginativa i raonable. Digna almenys de ser considerada o almenys, com a mínim, digna de ser tinguda en compte.
Amb el Complex Turisticocultural del Salt, l’Ajuntament d’Alcoi preservaria un dels principals conjunts patrimonials de la ciutat, alhora que mostraria la seua voluntat de promocionar, en un únic paquet, el turisme i la cultura, l’oci i l’estudi divulgatiu. La proposta és al nostre criteri tan completa, que resulta lamentable que el PP la rebutjara i mai més la considera. La proposta té, podria integrar almenys, els següents elements:
L’hotel. Podria ubicar-se en l’antiga casa de la família Brutinel, i disposar d’un nombre suficient d’habitacions, restaurant-cafeteria, sala d’esbargiment i recepció. El jardí –romàntic, del segle XIX- i l’hivernacle, a disposició dels visitants, per la seua estructura, distribució i espècies vegetals que conté, facilitaria l’esplai assossegat i el passeig. Estades d’un dia, o de varis (per Congressos, per exemple). L’adaptació arquitectònica a una pendent és modèlica i singular.
El museu-fàbrica de paper de Brutinel. Podria ser visitable independentment de les instal·lacions de l’hotel, i mostraria un bon exemple de l’arquitectura industrial de la zona relacionada amb l’energia hidràulica (i complementaríem el conjunt del Molinar). Un Museu Paperer-Museu d’Arqueologia Industrial es podria convertir en un autèntic centre de difusió i estudi, per a experts i escolars, de l’activitat fabril històrica d’Alcoi.
La casa de Juan Gil-Albert. Reconvertida en centre d’estudi i difusió de la figura i l’obra del nostre insigne escriptor, podria disposar també d’habitacions per a estades, sales d’exposicions (permanent i temporal), sala de conferències, cafeteria i recepció. Al jardí del xalet, a disposició dels visitants, a banda de la seua interessant distribució i vegetació, hi podem trobar un jaciment paleolític neanderthal, una gruta natural i una petita ermita.
El jaciment paleolític. Els Neanderthals, de moda en la paleontologia actual gràcies en gran part a les investigacions d’Atapuerca, seria un atractiu complementari. I tindríem una oportunitat educativa singular que abastaria des del paleolític fins la indústria a partir de l’energia hidràulica.
Els elements “colaterals”. La cava de Cortés, un antic pou on s’hi acumulava la neu dels voltants per a poder fer gel. El mirador, un balconet des d’on s’hi podria gaudir d’unes vistes espectaculars. El mateix xorro del Salt, un impressionant salt d’aigua (quan hi xorra) de bellesa inigualable. El microclima de la zona del Salt. La geologia del paratge. Els ponts de la línia Alcoi-Alacant. Etc.
Què més volem? El Salt ho té tot: a prop del centre urbà d’Alcoi; sense problemes d’accessibilitat, ni de subministrament d’aigüa i energia, ni d’evacuació d’aigües residuals; amb possibilitat de rutes senderistes; a mig camí dels parcs naturals de la Font Roja i Mariola, però fora de tots dos… a més de poder contribuir a la recuperació del patrimoni arquitectònic i cultural d’Alcoi.
Les estades turístiques de famílies, les celebracions de congressos i jornades, les visites concertades de col·legis i grups culturals… convertirien el Complex Turisticocultural del Salt en tot un referent, a nivell valencià i més enllà, de les possibilitats que encarna una adequada combinació, com poques, de turisme, cultura i patrimoni històric. Cap indret del País Valencià reuneix tantes coses. Per què no ho intentem? Per què no se centrem en el Salt, i deixem la Font Roja tranquil·la, com fins ara?
P.D.- Tot açò ho hem dit repetides vegades. Segons Fernando Pastor deuen ser veritat, perquè nosaltres no diem mentides.
Francesc-X. Blay – Rafel Carbonell,
Regidors del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi