EL DRET CIVIL VALENCIÀ I EL PSOE
Com que al voltant del Dret Civil Valencià, per part del PSOE d’Alcoi, s’han dit algunes inexactituds o fins i tot falsetats, arran de la moció del BLOC al Ple del 29 de juliol que demanava la retirada del recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià presentat pel Govern de l’Estat, caldria aclarir alguns conceptes i fer algunes observacions.
1) La perspectiva històrica. Abans de la Guerra de Successió, a tots els regnes de la Corona d’Aragó regia un dret privat propi i específic, que incloïa el règim matrimonial de separació de béns. En 1707, pels Decrets de Nova Planta, els valencians vam veure suprimit el nostre dret privat. Catalunya no va perdre eixe dret, i Aragó i les Illes Balears el recuperaren pocs anys després; els valencians mai. I així fins ara. Calia, doncs, acabar amb aquest tracte denigrant.
2) L’aspecte legislatiu. Les Corts Valencianes, 300 anys després de la seua supressió, acorden recuperar –adaptant-lo als temps actuals i a la Constitució vigent– part d’eixe dret foral amb la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, que inclou la separació de béns com a règim general. La restitució del nostre dret civil està previst i emana del propi Estatut d’Autonomia, aprovat pel PSOE a València i a Madrid.
3) L’aspecte jurídico-constitucional. El Govern de l’Estat recorre al Tribunal Constitucional la totalitat de l’esmentada llei i demana la suspensió cautelar, en un intent claríssim d’impedir -o desautoritzar- que la Generalitat Valenciana puga legislar en matèria de dret civil. El recurs constitueix una negació a l’autogovern dels valencians, i una contradicció amb el que van aprovar en el mateix Estatut d’Autonomia. Prèviament, el govern de Zapatero solament havia manifestat discrepàncies sobre 11 articles, entre els quals no s’incloïa la separació de bens; però el recurs ha estat a la totalitat. El problema es converteix així en més polític que jurídic, i la imatge d’una Segona Nova Planta es fa inevitable.
4) La dimensió social i econòmica. La separació de béns millora la posició de la dona ja que sanciona, afavoreix i propicia una realitat: la igualtat davant la llei, la igualtat laboral, la igualtat de drets i deures i la llibertat civil entre els cònjuges. Hui en dia, en la majoria de matrimonis valencians, treballen els dos. Tots dos aporten rendes a la comunitat matrimonial, i tots dos disposen de drets i deures derivats. I tots dos són responsables de les càrregues matrimonials i de compensacions justes en cas de separació. L’igualitarisme és progressista.
5) La dimensió professional. Els col·lectius d’advocats han estat els principals impulsors d’eixa llei (“Manifest pel Dret Civil Valencià”, 1992). El Consell Valencià de Col·legis d’Advocats, reunit precisament a Alcoi el dia 11 d’abril d’enguany, va aprovar una moció que demanava la retirada del recurs d’inconstitucionalitat, en el cas que aquest es fundara en negar la competència dels valencians en matèria de legislació civil.
6) La dimensió política. Coherentment amb la seua voluntat d’aprofundir en l’autogovern i en recuperar la nostra identitat i tradició històriques, el BLOC demana en conseqüència la retirada del recurs d’inconstitucionalitat. I no sols el BLOC, el PSOE d’Ontinyent o de Sueca també. El PSOE alcoià, en canvi, sembla que solament obeeix al que diga Madrid.
7) La realitat actual valenciana. Des de l’any 2003 fins ara, el 75% de les parelles valencianes que es van casar acudiren a la notaria per a acollir-se al règim de separació de béns. A tres quartes parts dels nous matrimonis valencians la llei els evita la burocràcia –i les despeses- de les capitulacions matrimonials en la notaria. La llei els afavoreix.
8) La realitat actual d’altres territoris. A la majoria de països desenvolupats del nostre entorn regeix la separació de béns. I també a Catalunya, Illes Balears i Aragó (governades pel PSOE), i a Navarra i part del País Basc. Estem davant d’uns territoris retrògrads i reaccionaris? Als governs autònoms dels catalans, balears i aragonesos (del PSOE) sí que se’ls permet (?), disculpa (?) o es fa la vista grossa (?), però si ho mamprenem els propis valencians no?
En definitiva: la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià representa un avanç progressista, recull una realitat actual i és una mostra de la voluntat d’autogovern dels valencians. És per això que no entenem algunes afirmacions procedents del PSOE local. Estan fora de lloc, són molt agressives i gens coherents amb el que PSOE d’altres municipis i comunitats autònomes practica, accepta i afirma. I més quan el debat del Ple havia transcorregut pels camins de la correcció i del debat civilitzat.
Francesc-X. Blay
Regidor del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi