ImageGUIÓ DEBAT SOBRE LA CRISI A ALCOI  INTERVENCIÓ DEL BLOC (Ple del 11-11-2009) 

 Intentarem ser clars i didàctics: per això dividirem en tres parts la nostra intervenció: primer, intentarem explicar què ha passat al món i a Alcoi per a aprendre del errors; després a analitzarem què ha fet el govern municipal o la mateixa Generalitat –avancem ja que al nostre criteri molt poc-; per a mostrar, en tercer lloc, les possibilitats –moltes-  o propostes que des del BLOC pensem que es poden aprofitar per tal d’ajudar a eixir de i paràlisi actuals.

GUIÓ-RESUM-ESQUEMA

1. QUÈ HA PASSAT? PER QUÈ HI HA CRISI?

a) Al mon:

·       La culpa de la crisi: El model neoliberal (privatitzacions, desregulació dels mercats, aprimar l’estat), que ha propiciat l’especulació i cobdícia  financera i urbanística darwinisme social: s’han carregat l’estat de benestar keynesià més pobresa i desigualtats socials.

·        Efectes de la crisi: espiral diabòlica (falta de liquidesa, repatriació de capitals, fre a l’activitat productiva, atur, crisi social…), la catàstrofe perfecta desautoritza l’actual model neoliberal, únic responsable (bancs i entitats financeres han etat uns irresponsables: ho reconeix el G20). Hem passat de cases sense gent,  a gent sense cases.

·        Paradoxa/contradicció/hipocresia: els que volien “aprimar” l’estat, ara exigeixen la seua intervenció per a salvar el sistema financer (el cas de Bush)    socialisme per als rics, i capitalisme salvatge (i depredador) per als pobres.

b) A Alcoi:

·       Han aplicat el mateix model de gestió neoliberal: privatitzacions de serveis públics (aigua, broosa, tecera edat, jardins, semàfors, tetares…) i afavorir empreses privades, amb nul·les iniciatives o projectes propis.

·       Reducció brusca de l’activitat econòmica, del consum i de la inversió.

·       L’atur ha pujat des del 2007: s’ha duplicat a Alcoi (de 3.400 a quasi 7.000, i 15.000 a la comarca) i triplicat a la Generalitat. És el més ens preocupa al BLOC: els efectes socials, la desocupació.

·       Algunes famílies estan en límit de pobresa: no poden pagar rebuts, viuen amb els avis, per la paga (única que disposen)… Sobresforç de serveis Socials, esgotats, Cáritas desbordada.

2. QUÈ HA FET EL PP FINS ARA? (a més de culpar de tot a Zapatero) PARÀLISI

·       Idea central: paràlisi quasi total, inactivitat; per contra, balafiament de recursos en favor d’empreses amigues (la retjola, la Generala, Subús, Fomento…). Solament han aportat titulars buits de contingut, gestos cara  la “galeria”. Solament ha venut fum. Exemples concrets:

·       a) Les privatitzacions i els sobrecosts:  Percepció que tenim en el BLOC: el PP, en plena crisi,  està regalant molts milions a empreses particulars i forasteres (entre 5 i 7 milions d’euros: Calderón, Generala, Retjola…; i més de 6 milions del Pla E), mentre Serveis Socials estan desatesos. Endeutament i balafiament de recursos propis en anys bons, no en inversions productives. Per què premien a la Generala amb projectes de quasi 2 milions d’euros? Ara estem sols, econòmicament: estem al límit de l’endeutament (més del 100%). Privatitzacions: ni totes dolentes, ni totes bones.

·       b) Reunions comarcals: Convocades perquè estàvem aïllats. Però fins ara són poc operatives, hi ha pocs acords i es veu escassa voluntat de fer res, a remolc del pobles. Gestos i poc més: balanç molt pobre en quasi un any. Per què no fan la Mancomunitat?

·       c) Reunions amb els agents socials: Dos solament (busquen titular sols), sense contingut, ni acords, ni compromisos, ni agenda… i sense comptar amb l’oposició. Por de l’oposició? És indigne cridar a agents socials per fer-se la foto i res mes.

·       d) Paralització del Pla Estratègic de la Cambra de Comerç: Si aquest bon punt partida es paralitza, la credibilitat del PP per a consensuar res en matèria econòmica és nul·la. Ha estat una llàstima que aquest moment de diàleg obert i sincer es trencara per la part municipal, quedara en no res.

·       e) No creació de sòl industrial: Malgrat la demanda insistent, el PP no ha creat un sol metre de sòl industrial en 9 anys de govern (ni SEPES, ni SEPIVA, ni Conselleria…). “Canal o res” ha estat un fracàs: una forma d’enganyar, perquè fins ara ha estat “res” (ni plànols, ni model econòmic, ni projecte, ni memòria…). I a més  resulta que els terrenys (2 milions dd metres) és propietat d’un grup promotor de la Vega Baixa, Santa Pola i Murcia, que sembla perillós per al medi ambient (té diverses sancions administratives i queixes de compradors): es dediquen a urbanitzacions i camps de golf. Per què ho van comprar en desembre del 2003, si no (especulació)? Prec sobre la Canal: deixe-ho córrer.

·       CONCLUSIÓ: No hi ha projecte de ciutat, ni fulla de ruta, ni definició d’objectius. Semblen cremat, esgotats, “sense pols”, com deia Silvela, en el moment que més se’ls necessita per a liderar algun tipus d’acords bàsics, i consensuats.

3. QUÈ ES POT FER?

PROPOSTES DE FUTUR: EL PROJECTE DE CIUTAT DEL BLOC

·       Paper dels ajuntaments en la globalització (segons Borja-Castells): molt important (facilitats administratives, espais, recursos humans, formació, comunicacions, comerç…).

·       El nostre projecte de ciutat: Alcoifutur, entre tots, i amb sis línies estratègiques (econòmiques, socials i culturals). A disposició de la ciutat (el regalem).

·       Pautes que s’haurien de seguir:

·       1) Coordinació en l’anàlisi i lideratge: ho ha de fer l’Ajuntament i l’alacalde.

·       2) Arribar a acords generals: tot per consens, i tots els agents participen .

·       3) Redefinir objectius: prioritat, crear llocs de treball i atendre els més febles (l’únic  patrimoni dels pobres són els serveis públics, no els rebaixem en pressuposts).

·       4) Donar exemple: Austeritat, ni “fastos”, ni vermuts… Per augmentar la despesa social.

·       La nostra decepció: El govern del PP ha dit NO a quasi tot el que hem proposat per a ajudar en la crisi (assessoria, fraccionament tributs, rebaixes ICIO, Consell econòmic…).

·       Propostes/possibilitats d’Alcoi (i possibles llocs de treball):

·           Propiciar la creació de noves empreses locals i ajudar les actuals: podrien eixir més de 100 llocs de treball (càlcul aproximat, clar).

·           Gestió pública d’habitatges: lògicament els de protecció oficial i rehabilitació, recuperació i d’edificis del centre urbà; projectes de renovació urbana. (més de 100)

·           Impulsar nous jaciments de treball: social (dependència, atenció a la tercera edat..: més de 500), medi ambient, educatives, cultura, artesania… (més de 300)

·           Pla de recol·locació d’aturats: amb programes prioritaris d’autoocupació,  formació, ajut financer. Cal augmentar la dotació dels Centres de FP. (més de 300)

·            Afavorir determinats sectors econòmics: estratègics sobretot, com noves tecnologies, societat del coneixement…, escoles-taller, guies turístics… (més de 200)

·           Atenció especial mereix l’agricultura: potenciar els productes propis (vi, oli, fruiters…) i conreus relacionats amb la biomedicina, cosmètics… (més de 300).

·           Oferiment de sòl industrial: mancomunat, reutilització de naus buides,… cedir el dret de superfície a aquelles empreses que vulguen instal·lar-se o ampliar.

·           Infraestructures: Ja n’hi ha prou de declaracions, ni el PP ni el PSOE han resolt el problema del tren Alcoi-Xàtiva; difícilment ens l’allargaran fins Alacant. Plantem-nos tots: ens trobarà al seu costat si pega un cop de puny seriosament damunt la taula.

·       I acabem amb la proposta d’un projecte de futur: l’illa de Rodes

·       Centre dinamitzador de l’economia: tecnològic, assessories, laboratoris, seveis avançats, biotecnologia, naus-bressol, bioagricultura…

·       Seu o subseu de l’IMPIVA: col·laboració de la Gneralitat i la Universitat. Caben entre 20.000 i 30.000 metres. Al servei del nostre clúster industrial.

·       Avantatges afegides: és municipal, dinamitzarà el barri, es pot ampliar pel voltants… i es pot fer aparcament soterrani per a usuaris i el barri.

·       Cal implicar a la Generalitat i a la Diputació: fins ara ens han marginat dels seus plans estratègics; es pot donar entrada a empreses privades.

************

TEXT DESENVOLUPAT

1. QUÈ HA PASSAT? INTRODUCCIÓ (ASPECTES GENERALS )

És ja un fet acceptat per tothom que la crisi actual es va desencadenar en ambients financers, i es va escampar pel món entre finals del 2007 i principis del 2008, tot i que en realitat el problema va començar molt abans, quan des del anys 70 i 80 anà imposant-se en el món la ideologia neo o ultraliberal, seguint els dictàmens dels teòrics formats en l’escola monetarista de Chicago (Hayek i Friedman, sobretot), que polítics com Nixon, Suharto, Pinochet, Reagan, Thatcher s’encarregarien d’aplicar. Quina és la seua filosofia? Molt clara: l’estat no ha d’intervenir en l’economia, l’estat ha d’abandonar moltes funcions, el paper de l’estat s’ha reduir, aprimar… perquè el mercat  s’encarregarà de regular-ho tot.

Regular tot? En realitat ho trastocarà tot. Comença així una llarga etapa de desregulació de l’economia, de múltiples privatitzacions, d’individualisme en l’economia, de negocis ràpids i sense ètica, d’especulació i cobdícia en matèria urbanística… i, el pitjor de tot, de darwinisme social. Tot açò lògicament amb la tolerància i complicitat –culpable en molts casos- dels diferents governs…

Estaven carregant-se els principis keynesians d’intervenció estatal econòmica i social de l’estat, estaven minant els principis fonamentals en els quals es van basar els preceptes o receptes que superaren la crisi del 29 i crearen l’estat de Benestar. Quin són els efectes? Són ben evident: no solament la brutal crisi que estem patint, sinó sobretot l’accentuació de les desigualtats econòmiques –inclús en els moments millors de no-crisi–, tant entre ciutadans com entre països: els pobres són més pobres, i els rics són molts més rics.

Amb altre paraules …”Aquellos polvos, trajeron estos lodos”. La crisi actual és senzillament la desautorització i el fracás d’un model econòmic: el neoliberal, amb les fortes privatitzacions bàsicament de serveis públics i l’especulació immobiliària i financera que ha propiciat gran fortunes… però també moltes desigualtats, i aquest és el seu balanç mes esgarrifant: la disminució de l’activitat productiva i l’augment de l’atur i la pobresa al mon (si hi ha riquesa, està en mans de ben pocs).

Doncs bé. Aquest neoliberalisme que ha defensat el valor suprem de lo privat, del mercat  desregulat, de  la reducció de les funcions de l’estat fins deixar-lo quasi sense contingut… ara paradoxalment –i de forma cínica- reclama intervenció estatal per a resoldre el problema financer del món, la falta de liquidesa en els bancs i exigeix major intervenció en l’economia. És a dir, aquells s’han enriquit sense escrúpols amb les innumerables privatitzacions i especulant en un mercat desregulat, cometent tots els excessos possibles… ara reclamen com a salvador la  intervenció de l’estat -al qual tant han combatut- per a salvar un sistema financer que ells, i solament ells, han conduit al caos actual.

Excessos aquests que reconegué el G20 en la seua darrera reunió en Pittsburg, en la qual  afirma en el punt 16: “Ja que la conducta temerària i una falta de responsabilitat portaren a la crisi, no anem a permetre un retorn al que la banca venia fent”. És dir, el G20 es planteja clarament “passar la  pàgina d’una era d’irresponsabilitat” (preàmbul).

Aquests excessos inicien una espiral diabòlica de conseqüències dramàtiques per a l’economia mundial: crisi de les finances, repatriació de capitals, falta de liquidesa, expansió de la crisi, crisi sector immobiliari –la més afectada pels excessos i la cobdícia-, atur brutal de l’activitat, crisi industrial… i, finalment el més greu de tot, crisi social… que afectarà els cinc continents. Segons un llibre recent de Ignacio Ramonet, serà la catàstrofe (tormenta) perfecta. El crac va fer desaparèixer d’una sola vegada, 14 bilions d’euros.

On més clarament s’ha  pogut apreciar aquesta irresponsabilitat i excessos ha estat en el sector immobiliari, amb una construcció excessiva i especulativa, i que ara deixa en el carrer, sense faena ni ingressos, a moltes famílies, les més vulnerables. De forma gràfica podem dir, que hem passat de cases sense gent,  a gent sense cases.

Que han fet els governs mentrestant? Bastant per salvar els bancs… però molt poc per ajudar els pobres. L’esmentat Ignacio Ramonet ho resumeix d’aquesta manera tan gràfica (pag. 29): “Per salvar els bancs, els caps d’estat dels països més rics han estat capaços d’organitzar vàries cimeres en pocs mesos i de mobilitzar més de 2’3 bilions d’euros. Però, què s’ha fet per salvar a la meitat de la humanitat que viu en la pobresa? Pràcticament res. Tanmateix, segons les Nacions Unides, amb un quantitat cinquanta vegades menor [uns 40.000 milions de dòlars], es podria abastir d’aigua potable, alimentació equilibrada, serveis de salut i educació elemental a cada habitant del nostre planeta”.

 Amb un exemple serà suficient: Bush es va negar a signar en la primavera del 2008 una llei que oferia cobertura mèdica per a 9 milions de xiquets pobres per 6.000 milions d’euros l’any. “Una despesa inútil”, va dir. Sis mesos després tot li pareixia poc per  sal var els “banksters” (banquers gàngsters): fins 1,2 bilions d’euros ha posat ja el govern americà per a aquest objectiu. És el món al revés: socialisme per als rics, i capitalisme salvatge (i depredador) per als pobres.

I passem a Alcoi. Com ha afectat la crisi a la nostra ciutat? Alcoi, malgrat estar entre muntanyes, no està aïllat, i l’ha afectat com a totes les ciutats: davallada brusca de la construcció –un dels sectors que més van  augmentar en els darrers anys la seua activitat (la “bombolla”)-, hipoteques i crèdits amb “contagotes”, impagats de tot tipus, disminució notable del consum en pràcticament tots els camps, restricció de crèdits –sens els quals l’economia no funciona-… i, sobretot –el pitjor de tot, augment important de l’atur: més de 15.000 persones en la comarca (i prop de 7.000 a Alcoi), amb l’agreujant que és una zona molt castigada per la peculiar estructura industrial, i de serveis (per ser cap de comarca). El nivell d’activitat econòmica i de confiança empresarial està sofrint una greu davallada.

Però no és solament la crisi. Des que governa el PP, tant a la Generalitat com a Alcoi, l’atur no ha fet més que pujar: en xifres rodones, s’ha triplicat des del 2005 a nivell de País (de 176.000 a 564.000, el 22%), i a Alcoi s’ha duplicat (de 3.600 a quasi 7.000). El País Valencià té una de les taxes més elevades d’increment de l’atur entre 2003 i 2009: el 10’6% (solament ens passen Canàries i Ceuta-Melilla). En tot anem per damunt de l’estat; no són parats de Zapatero, són sobretot aturats del PP. [Mostrar Gràfiques i retalls de premsa]

La dimensió social és, en aquest moment, potser un dels aspectes més preocupants: la principal preocupació per al BLOC són precisament les conseqüències socials, i per damunt de tot l’atur, la desocupació. L’augment vertiginós del número d’aturats registrats als nostres pobles  és la conseqüència de la reducció de l’activitat econòmica, del consum i de la inversió. I els seus efectes són dramàtics: han entrat en el límit de la pobresa famílies que abans no tenien cap problema econòmic perquè tenien faena més o menys estable, i ara no poden pagar la hipoteca (i han de deixar l’habitatge que han comprat) o el rebut de la llum; un bon grapat de persones han esgotat les prestacions socials per la llarga durada de la crisi –i les perspectives no són falagueres-; estan donant-se molts casos de famílies que han de retornar a viure amb els pares/avis per a viure tots de la minsa pensió dels majors; persones que no tenen els queviures mínims per a  menjar…  De fet, el departament de Serveis Socials ha esgotat tot el pressupost de l’any en poc més de mig any, i Cáritas constata un augment notable de persones que acudeixen a demanar ajuda.

2. QUÈ S’HA FET FINS ARA?  LA CRISI A ALCOI (PARÀLISI)

Al nostre criteri, la política seguida pel govern del PP a Alcoi reflecteix molt bé aquesta política neoliberal, individualista i desregulada.

·       Per un costat els darrers deu anys han estat de contínues privatitzacions de serveis públics –que van començar en el 1999- com mana el canon neoliberal (convertir en negoci tot allò públic que es puga privatitzar, però sense millorar el servei); fem memòria solament: l’Hospital d’Oliver;  el servei d’aigua i de transport urbà, recollida de brossa, neteja viària i de col·legis; manteniment de parcs i jardins; manteniment d’enllumenat públic i xarxa semafòrica; gestió de la piscina de l’Escorxador i dels Teatres Principal i  Calderón; construcció de l’aparcament de la Rosaleda i la Uixola;… És cert que no totes són dolentes, però també és cert que no totes són bones i funcionen bé.

·       Per l’altre ha hagut coherència amb el dogma neoliberal, curiosament: no fer res; si alguna característica hauríem de destacar de l’actuació del govern municipal en matèria de promoció econòmica seria precisament aquesta: paràlisi, absència total d’iniciatives dirigides tant a la promoció d’activitats econòmiques com a ajudar a les famílies amb més problemes.

·      En definitiva, solament hem vist gestos de cara a la galeria, anuncis de projectes sense cap aportació real o finançament,  “a salto de mata”, s’han buscat titulars de premsa buits de contingut…. Es veu que no hi ha programa, ni projecte de ciutat… i si el tenen  que ens el passen. Com es diu vulgarment, de forment ni un gra. Quasi tot fum.

 Einstein deia que “no podem pretendre que les coses canvien si seguim fent el mateix”. En el casa d’Alcoi podríem reformular la frase d’una altra manera, no per cruel menys real: “¿com podem canviar les coses si no fem res?”. Aquest és un dels problemes més greus que ara i ací tenim: la inactivitat del govern municipal per resoldre problemes, la falta de lideratge, la falta d’una autèntica fulla de ruta per als moments actuals. En realitat el que falta és un autèntic projecte de ciutat; nosaltres, la gent del BLOC el tenim, i volem sumar, i construir. Què vol el govern del PP, de debò? No ho sabem realment. Però no és justa aquesta crítica: no és veritat que no s’ha fet res; alguna cosa s’ha fet; però el que s’ha fet, almenys al nostre criteri, ha estat en contra dels interessos dels alcoians.

Analitzem breument el que fins ara ha fet el govern del PP en matèria econòmica en 5 epígrafs, per allò de la claredat:

a)     Les privatitzacions i els sobrecosts:  (Tesis) La percepció que tenim en el BLOC és que el PP, en plena crisi,  està regalant molts milions a empreses particulars i forasteres. Molts milions dels alcoians se’n van per eixes privatitzacions, que no sempre milloren el servei –com es pot veure en Oliver, el transport públic o el Calderón-; o pels sobrecosts sense justificació adient de moltes obres, i per tractes favorables a contractes d’empreses forasteres. Fem un repàs resumit: el Calderón (més de 2 milions d’euros), la Retjola (prop d’un milió d’euros), la Generala (prop de 2 milions), Subús, Etra,  FCC, sense massa control Si afegim els contractes del Pla E, veurem que els millor contractes –i alguns són caríssims- se’ls han emportat empreses de fora: de 29 projectes que sumen 10’7 milions, 12 que sumen 6’6 se n’ha anat a empreses de fora; exactament el 60%; i la majoria amb gent contractada de fora

·       I tot açò és molt fort: algunes de les empreses que treballen a Alcoi –no totes, afortunadament- no tenen cap escrúpol en incrementar costos de l’erari públic, malgrat lo malament que ho estan passant tots. I el govern ho tolera, i de vegades ho premia, com ho ocorregut amb la Generala a la qual se li donen projectes caríssims (quasi els més cars del PLaE: el Centre de Majors i el Viaducte (1,2 milions d’euros, sense saber a més si anirà el pont per ahí), i també té la Casa de Gil Albert (més de 600.000 euros).

·       I, el pitjor, tot açò amb una gestió més que dubtosa: amb un fort endeutament de les arques municipals que no han estat per a inversions creadores d’activitat productiva: de 33 milions d’euros en 2004, hem passat a 43 –o 47- en 2009 (quasi un 30%), en anys de bonança econòmica i de bons ingressos. Com s’han balafiat tants diners? I no s’ha creat res de productiu (espais industrials, escoletes…); solament despesa i res més.

b)     Reunions comarcals: (tesis) Poc operatives, pocs acords, escasa voluntat de fer res. Mentre els ajuntaments de la comarca s’han mobilitzat pel seu compte (Muro-Cocentaina, d’una banda, i la Foia de Castalla per la seua), Alcoi estava aïllat, paralitzat. Davant d’açò Alcoi ha hagut de fer alguna cosa, però sempre a remolc dels altres ajuntaments. S’han iniciat contactes, però pocs (dos o tres) i d’escàs resultat, almenys fins ara; sembla que Alcoi haja posat el fre. Des de febrer, solament ha hagut acord en el pla comarcal d’ocupació, mostrar les entrades a l’Hospital… i poc més en quasi un any. L’alcalde ha buscat la foto, i prou. Ens han enganyat a tots. Encara estem esperant la reunió amb el portaveus d’Alcoi per a les entrades de l’Hospital, com van prometre als alcaldes; els alcaldes les han vist, nosaltres encara no. Possiblement no estiguen tan clares com han donat a entendre, i les obres del Viaducte semblen mostrar que ja està tot decidit, malgrat els esllavissaments que cada vegada són més evidents.

c) Reunions amb els agents socials: (tesis) És indigne cridar a agents socials per fer-se la foto i res mes. L’únic gest que ha tingut l’Ajuntament d’Alcoi ha estat fer un parell de reunions amb agents socials, però sembla que ha estat un més dels que venim anunciant: simples gestos, “per a què no es diga”, però sense contingut, ni orde del dia, ni compromisos, ni propostes, ni acords. I, el pitjor de tot, sense comptar amb els grups de l’oposició. La qual cosa mostra ja el tarannà o les intencions del govern municipal de cara a formar un ample consens sobre els temes fonamentals de la ciutat: ben escàs. Per això desconfiem que, després de més de 9 anys de govern del PP, aquest debat servesca per a alguna cosa de profit: si fins ara no ha servit de res –o de ben poc– les propostes en positiu que hem fet, no pensem que avui les coses canviaran.

·       Un exemple: malgrat haver estat Alcoi “ciudad digital”, encara estem en els nivells més baixos d’accés a Internet de ciutats majors de 50.000 habitants, i els polígons industrials tenen moltes deficiències en matèria de noves tecnologies.

·       I ens preguntem: tractant-se d’un tema tan importants com la crisi, que afecta a milers de famílies i és el tema clau en aquesta darrers anys, per quins motius no ens han convidat als grups de l’oposició a eixes reunions, que volem aportar coses i contribuir a resoldre problemes? Segurament no volien que hi fórem presents per dues raons: perquè no es vera la innanitat del seu projecte –si és que n’hi ha-, i per la por a veure que des de l’oposició es poden tenir idees i propostes francament interessants per a la ciutat, però que el PP no està disposat a portar endavant, com s’ha demostrat amb la resposta negativa que han donat a la majoria de propostes que des del BLOC hem fet per tal d’ajudar a la crisi. 

d) Paralització del Pla Estratègic de la Cambra de Comerç: (tesis) Si aquest bon punt partida es paralitza, la credibilitat del PP per a consensuar res en matèria econòmica és nul·la. Ha estat el PP qui ha paralitzat el Pla Estratègic que es va confeccionar des de la Cambra de Comerç, amb un ample consens, i era un bon punt de partida… però que mai  Sedano n’ha volgut saber res. La participació democràtica –encara que siga una tautologia- no la tenen gens clara ni estan còmodes amb ella, malgrat ser avui per avui la millor manera d’encarar la majoria dels assumptes de la vida pública.

e) No creació de sòl industrial: (tesis) Malgrat la demanda insistent, el PP no ha creat un sol metre de sòl industrial en 9 anys de govern. Els metres que hi ha ja estaven quan entaren a governar. El Clérigo, que tan nomenen, és d’iniciativa privada, i està paralizat. Per quins motius? Però hem de recordar que hi ha quasi un centenar de naus buides que poden ser reaprofitades, i servir d’arranc de moltes empreses. Solament recorden la Canal, i ja sabem que la majoria de les activitats actuals no hi poden anar; ni tan sols les activitats logístiques, perquè queden prohibits els dipòsits de gas, gas-oil, gasolina, pintures… Aleshores, què pensen fer amb la Canal.

·   I damunt ara ens arriben les notícies de qui són els propietaris dels terrenys: un grup immobiliari format per un conglomerat d’empreses dedicat bàsicament a urbanitzacions i camps de golf. Perillós, realment (recorden allò de la “segona línia de costa”), i més si tenim en compte que és un conglomerat empresarial amb moltes prevencions com per a contractar amb ells: Montecid, Mazarrón, Rojales… En qualsevol cas, per a què si no van comprar en desembre del 2003 2 milions de metres, després de la victòria del PP? Per indicació de qui? Amb quines garanties? Què pensaven construir en la millor zona de la Canal des del punt de vista d’entorn natural?

·   Per això li fem prec formal  sobre la Canal: deixe-ho córrer, senyor alcalde. No enganye més ningú. La Canal no és la solució dels problemes d’Alcoi. Ni hi ha projecte encara (què es vol posar, quins objectius, quin model econòmic, quina gestió….), ni està clar que la Conselleria l’autoritze, ni els propietaris –el Grup Masa- són de fiar (potser per a vostés ho són massa i tot). Al marge que ho van comprar amb un interès clarament especulatiu –per a què si no- esperant segurament fer alguna urbanització o camps de golf, que es a lo que s’han dedicat tota la vida, tenen temes pendents: queixes en la urbanització Montecid (sense clavegueram, sense aigua –o del transvasament del Tajo-, sense llum…) o en Mazarrón, i ara ha estat sancionada una empresa del grup amb 300.000 euros per temes d’aigua en un camp de golf (per no tenir la concessió administrativa) o en Múrcia oer una desaladora (per posar-la en funcionament sense disposar de la Declaració Favorable d’Impacte Ambiental. Són els que hi estan Santa Pola, Torrevieja, Rojales, Múrcia… I ara volen aquesta perla que és la nostra comarca, segurament com a segona “línia de costa”. Senyor alcalde, si s’estima el seu poble, no els deixe fer res ací. S’ho carregaran tot. Si són ells qui han de fer un polígon mediambientalment exquisit, estem apanyats…!

La CONCLUSIÓ que des del BLOC traguem és molt clara: al PP no l’interessen els vertaders problemes del poble i la seua possible solució, vinga d’on vinga i tinga el color polític que tinga, sinó que està més preocupat per la “politiqueta” de cantonada, la del dia a dia, la dels titulars que donen –o pretenen donar- bona imatge… o, encara pitjor, la d’afavorir empreses més o menys afins.

Però sense visió de futur, sense el compromís per a les futures generacions. Com venim dient no hi ha de debò un autèntic projecte de ciutat o, almenys, una modesta fulla de ruta per als moments delicats que estem travessant. Per molt que l’alcalde diga que li preocupen els parats, que es deixarà la pell… i moltes més frases de les que tant li agraden, la veritat és que ha fet ben poc per aquest col·lectiu. Més aviat ha estat al contrari: contractes amb empreses forasteres, la majoria de les quals porten els seus treballadors, tolerància amb les empreses concessionàries de serveis, etc. Vaja, un autèntic espoli de les arques municipals.

La pèrdua de Cuba i Filipines en 1898 deixà paralitzada la societat espanyola. El polític Silvela va publicar un article que definia molt bé els ànims del moment: “Sin pulso”. Així veiem nosaltres el govern municipal en els moments que més se’l necessita: sense pols, sense ànim, absent, esgotat, cremat… Fa la impressió que té els dies contats, i que desitja que acabe aquesta legislatura el més aviat possible.

3. QUÈ ES POT FER?

PROPOSTES DE FUTUR: EL PROJECTE DE CIUTAT DEL BLOC

(veure entrevista amb I. Ramonet)

Els ciutadans que ho estan passant mal –tant treballadors com empresaris– estan esperant que fem coses, que prenguem mesures, que els hi donem una mica d’esperança, que no es barallem tant i arribem a acords, que posem imaginació i voluntat… I que potenciem els serveis socials, els ajuts a les famílies més desafavorides…

És cert que la macroeconomia no depèn dels ajuntaments. Ho hem dit en més d’una ocasió. Però també hem insistit que els experts en el tema de deixen de reconèixer les possibilitats que els ajuntaments per a influir en l’economia del seu entorn més immediat. En qualsevol cas, com a administració més propera al ciutadans, és la primera instància que hi deu preocupar-se pel benestar dels seus ciutadans.

L’urbanista Jordi Borja i el sociòleg Manuel Castells consideren que els municipis disposen d’instruments i competències suficients per a influir positivament en les activitats econòmiques de les seues àrees respectives i que cal fer-ne ús: equipaments, infraestructures, gestió de l’hàbitat, serveis bàsics, comunicacions, recursos humans, formació, relacions amb l’empresa privada, facilitats administratives, autoocupació, delimitació d’àrees industrials o comercials, polítiques mediambientals, etc.

A més a més, els ajuntaments disposen d’altres avantatges: la proximitat i el coneixement real de la realitat econòmica del seu municipi, de les seues empreses i dels seus treballadors, així com la possibilitat de millorar la qualitat de vida de les famílies amb problemes mitjançant prestacions de serveis de tot tipus (socials, bàsicament). En aquest sentit, les corporacions locals possiblement són les administracions amb un major poder de resposta, ràpida i efectiva, a una situació de crisi.

Des del BLOC, fa tres anys ja vam presentar per escrit a tota la societat alcoiana el nostre projecte de ciutat, Alcoifutur, amb les línies estratègiques econòmiques, socials i culturals que caldria desenvolupar, sempre per consens, entre tots déiem, i marcàvem quines eren les àrees que farien d’Alcoi una ciutat pròspera, saludable, sostenible, culta i cohesionada socialment. Seguim pensant que el projecte segueix tenint vigència, ja que apostàvem per la indústria com a sector vertebrador –és la nostra tradició-, però modernitzada i diversificada, acompanyada complementàriament per serveis avançats, un urbanisme de consens i cohesió social, transversalitzat toto per l’educació i la cultura.

En el cas concret d’ara i ací, i davant la crisi, què podria fer -o haver fet- l’Ajuntament? Quines actuacions podria emprendre -o haver mamprés- amb urgència si és que realment hi vol fer front? (Per descomptat que des del BLOC s’oferim a aportar tot el que faça falta, i expliquem el que faríem si tinguérem responsabilitat de govern, com sempre hem fet).

1. Coordinació en l’anàlisi i lideratge. En primer lloc, el nostre Govern municipal hauria de liderar la detecció d’aquells àmbits i sectors en els quals cal incidir, i ho ha de fer de forma coordinada amb els diferents agents socials: empresaris, sindicats i la Cambra de Comerç. L’impuls primer ha de venir de l’Ajuntament.

2. Arribar a acords generals. Les actuacions a emprendre haurien de ser de comú acord entre tots. Cap part hauria de veure’s despenjada de les actuacions a portar endavant. La part social ha de tindre les suficients garanties que els treballadors alcoians són el focus principal d’atenció; i la part empresarial ha de tindre també garantida la seua futura continuïtat així com totes les facilitats administratives i iniciatives necessàries. La participació en els pressuposts és més necessària que mai.

3. Redefinir objectius. L’Ajuntament hauria de redefinir els seus objectius en funció de la nova situació econòmica de crisi. Les prioritats han de passar per la potenciació de la creació de llocs de treball, el manteniment de les empreses actuals i l’atenció als més necessitats. S’ha de deixar de banda qualsevol projecte o inversió ostentós, innecessari o inútil. El patrimoni dels pobres són els serveis públics: aquest no es poden rebaixar, si es rebaixen els llevem l’únic que el hi queda. Els propers pressuposts haurien d’anar en aquesta línia.

4. Donar exemple. L’austeritat en els pressupostos propis i les despeses; encara que sempre hauria d’estar present, ara s’hauria d’accentuar. En plena època de crisi no són presentables determinats fastos, ni inauguracions, ni vermuts… Un ajuntament exemplar és la millor invitació a concentrar els esforços en allò que realment és urgent i necessari. La despesa social (xiquets, malalts, discapacitats, aturats, majors…) hauria de ser l’objectiu prioritari.

En definitiva, pensem que l’Ajuntament d’Alcoi ha d’assumir la seua part de responsabilitat per tal de minimitzar l’impacte de la crisi i contribuir a la recuperació econòmica de la ciutat i dels seus habitants, independentment del que puguen fer les altres administracions implicades.

Des el BLOC manifestem la nostra decepció perquè el govern de Sedano, sense proposar res millor ni alternatiu, ha dit NO sistemàticament a les moltes propostes que, en la línia indicada, hem anat fent des del BLOC per ajudar a fer front a les dificultats actuals (fraccionament d’impostos i tributs, agilitat en les llicències d’obertura, creació de cooperatives de vivendes, rebaixes de l’ICIO, assessorament de famílies, impuls a la diversificació productiva, creació d’un Consell Econòmic i Social, participació en reunions amb els agents socials…).

Però encara hi ha moltes més possibilitats que no veiem que el govern municipal estiga disposat a emprendre, malgrat que l’alcalde ja ha assumit personalment la regidoria de “promoció econòmica” (?). Fem una llista molt ràpida (però no exhaustiva):

·           Propiciar la creació de noves empreses locals i ajudar les actuals (assessorament, finançament, simplificació de burocràcia, fomentar l’esperit d’empresa i l’autoocupació…): podrien eixir més de 100 llocs de treball (càlcul aproximat, clar) i dotar-les de les noves tecnologies…

·           Gestió pública d’habitatges: lògicament els de protecció oficial i rehabilitació, recuperació i d’edificis del centre urbà; projectes de renovació urbana. (més de 100)

·           Impulsar nous jaciments de treball: social (dependència, atenció a la tercera edat, discapacitats, malalts, rehabilitació: més de 500), medi ambient (empreses locals de reciclatge i reutilització, de “segona mà”: uns 50), educatives (noves escoletes), cultura, artesania (unes 50)…

·           Pla de recol·locació d’aturats: amb programes prioritaris d’autoocupació,  formació, ajut financer. Cal augmentar la dotació dels Centres de FP. (més de 300)

·            Afavorir determinats sectors econòmics: estratègics sobretot, com noves tecnologies, societat del coneixement…, a més de rehabilitació d’habitatges, escoles-taller d’oficis tradicionals, guies turístics… (més de 200)

·           Atenció especial mereix l’agricultura: cal potenciar els millors productes propis (vi, oli, fruiters…) i incorporant-se a conreus relacionats amb la biomedicina, cosmètics… (més de 300).

·           Oferiment de sòl industrial: mancomunat i sense cap risc mediambiental (oblidem-nos de la Canal), naus buides, parcel·les lliures… En qualsevol cas, cal que l’Ajuntament dispose de sòl industrial en propietat per a poder cedir el dret de superfície a aquelles empreses que vulguen instal·lar-se o ampliar els seus establiments.

·           Infraestructures: Ja n’hi ha prou de declaracions, ni el PP ni el PSOE han resolt el problema del tren Alcoi-Xàtiva; difícilment ens l’allargaran fins Alacant. Plantem-nos tots: ens trobarà al seu costat si pega un cop de puny seriosament damunt la taula.

I acabem amb la proposta d’un projecte de futur: l’illa de Rodes, que fa tres anys vam considerar prioritària i clau per al desenvolupament econòmic, científic i tecnològic de la ciutat. Podria ser el nostre singular Parc Tecnològic.

·       Ha de ser com a centre dinamitzador de l’economia d’Alcoi i de la comarca: caben assessories de tot tipus, laboratoris, serveis avançats, biotecnologia i bioagricultura… en col·laboració amb la Universitat i altres instàncies privades que podrien unir-se al projecte. Amb aparcament soterrani per al complex i per al barri.

·       S’ha de demanar que hi vinga a Alcoi una seu –o subseu- de l’IMPIVA: El nostre clúster industrial (Alcoià-Comtat-Valld’Albaida-Foia de Castalla) necessita unes instal·lacions com aquesta; l’edifici que ja es propietat pública i poden eixir entre 20.000 a 30.000 metres seguint els paràmetres urbanístics actuals. Solament cal fer el projecte. Demanarem a les Corts finançament. Podrien crear-se entre 300 i 600 llocs de treball.

·       Avantatges afegides: és propietat municipal (no necessita cap compravenda, ni permuta); està al cor de la ciutat i pot dinamitzar urbanísticament un barri; si fa falta ampliar l’espai, hi ha al voltant un bon grapat de naus buides, que poden recuperar la seua funció econòmica però canviant l’activitat, i fins i tot es pot baixar fins el riu.

·       Per això s’ha d’implicar a la Generalitat i a la Diputació per a exigir les inversions necessàries. Les propostes “estratègiques” de la Diputació i de la Generalitat, “venudes” amb bombo i platerets ens deixen fora de quasi tot: del corredor mediterrani, de la innovació, de les inversions… I l’ajuntament (l’alcalde en realitat) ha de liderar les exigències i reivindicacions… però recolzades per tots per a un projecte consensuat, no amb demandes al sol (o a la lluna).

PACO BLAY, regidor i portaveu del BLOC.