BULEVARD: ÈTICA I POLÍTICA
En el BLOC ho tenim clar: “Bulevard sí, però no així”. “Sí” perquè, amb les correccions escaients i utilitzant criteris urbanístics integradors i estratègics, pot ser un projecte útil per al conjunt de la ciutat i els diferents col·lectius socials (no solament per al trànsit).
“Però no així”. En el BLOC considerem una autèntica temeritat financera comprometre els diners de tots els alcoians per a pagar a l’empresa constructora durant vint anys 27 milions d’euros (4.500 milions de pessetes, suma de la construcció, manteniment i interessos), a raó milió i mig d’euros cada anualitat (250 milions de pessetes). És, senzillament, un “endeutament insostenible” en els temps actuals de crisi (ha baixat, i molt, la recaptació; aleshores…?)
A més a més, convé que els ciutadans sàpiguen QUE:
el govern local del PP ha provocat un deute total de l’Ajuntament de 43 milions d’euros (en el 2000, quan entren a governar, era de 26 milions), que sumats als 27 del bulevard el situaria en 70 milions d’euros (més d’11.000 milions de pessetes, quasi 200.000 per cada ciutadà!);
o pagarem a l’empresa concessionària –la mateixa que ha fet la Rosaleda i el Calderón, el qual ha tingut més de 2,5 milions de sobrecost!– un interès de 2,5 punts per damunt de l’euríbor (un banc cobraria bastant menys!);
o solament de despeses de manteniment de l’obra del bulevard pagarem cada any entre 15 i 30 milions de pessetes (si és obra nova, poc manteniment tindrà, no?);
o l’obra del bulevar no arribarà a Batoi, com va anunciar el govern del PP, sinó que es quedarà més aviat curt: solament arribarà fins la rotonda del Collao;
o les dues fases en les quals es dividirà l’obra són discontínues, per tant no és probable que solament se’n faça una sols, com va anunciar el govern del PP que es podria fer en el cas de dificultats econòmiques (quedaria l’obra inacabada, i l’“empastre” seria intolerable);
o el compromís econòmic no està tancat, deixa una clàusula oberta a la revisió dels termes contractuals (i ja sabem que sempre és a l’alça i a favor de l’empresa: recordem el Calderón, la Uxola…);
o després d’inaugurada la variant de l’autovia, ja no és tan urgent la infraestructura del bulevard i, en tot cas, caldria refer el projecte pensant més en un espai públic per a tots els ciutadans, més que per als cotxes;
o no hi ha cap compromís de finançament – ni de part, ni del total– per part de la Generalitat ni de la Diputació (molt més útil és aquest projecte que el de l’Hotel de la Font Roja);
o fa més de dos anys, la Unió Europea va obrir un capítol de subvencions per a aquest tipus d’obres, i el govern local del PP no va voler sol·licitar-les (¿estava ja preparant el “negociet” privat en què s’ha convertit açò?);
o vint anys agafarà vàries legislatures, i no sabem qui governarà durant eixos anys (no és correcte deixar el “morrió” als que vinguen “darrere”);
o en fi, el futur de la ciutat no depèn, ni molt menys, d’aquest projecte, raó per la qual no és prudent endeutar-se tant (si ho fóra, com per exemple, per a un gran polígon o infraestructura amb efectes multiplicadors sobre l’economia, ens ho pensaríem).
En conclusió, en el BLOC considerem que tots aquests motius són raons més que suficients per a desistir del projecte i renunciar-hi de moment; sobretot si pensem que la crisi actual ha situat l’economia espanyola en una gran incertesa i no sabem com pot acabar tot i. En aquest moments el que cal és la prudència responsable, i no la despesa irresponsable i innecessària. Per això és incomprensible l’actitud actual de tossuderia (“encabotament”) del govern del PP, amb el senyor Sedano al seu capdavant, de llençar-se a aquesta aventura insensata que compromet el pressupost municipal durant vint anys a canvi de ben poc.
Fa uns anys, el mestre de mestres José Luis. L. Aranguren va publicar un lluminós llibre titulat precisament “Ética y Política”. En ell afirma que l’ètica, la moral, no afectava solament el nivell de l’esfera personal, sinó que havia de transcendir l’àmbit individual per a impregnar i transversalitzar les institucions i la mateixa organització social. Deia concretament: “la moralización social ha de efectuarse, a la vez, por modo personal y por modo institucional. (…) Pero las personas individuales son impotentes frente al Leviatán del estado y frente a los poderosos grupos de presión, que están tras él; y, por eso, la moralidad ha de inscribirse, institucionándola hasta donde se pueda, en la estructura misma del aparato político-social”.
Més clar, aigua. Pot ser que el procediment administratiu i contractual seguit en el tema del bulevard siga correcte. Els informe jurídics encarregats al despatx de Garrigues, malgrat disposar l’ajuntament de professionals competents, tenen 144 fulls el primer (el d’avaluació prèvia sobre la modalitat del contracte) i 65 el segon (sobre l’adjudicació definitiva); no sabem encara el que han costat. Pot ser siga jurídicament impecable, però moralment, èticament, i per les raons esmentades, és més que dubtós per comprometre (i jugar-se) tan alegrement el futur i els diners de tots els alcoians en un projecte que no és ni prioritari ni urgent.
Francesc-X. Blay.
Regidor del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi