CALLAR O NO CALLAR: EIXA ÉS LA QÜESTIÓ
És molt trist constatar com molts pobles semblants al nostre –o fins i tot més petits– van aprovant propostes engrescadores, enllestint iniciatives capdavanteres i aconseguint inversions de futur…, i, per contra, al nostre municipi van passant els anys i no arriba a penes finançament per a projectes que la ciutat necessita i que no pot pagar-se: ni per a construir més places per la tercera edat, ni per a la modernització de la línia Alcoi-Xàtiva, ni –encara menys!- per a la connexió ferroviària Alcoi-Alacant…, ni tampoc per als nous jutjats, ni per al bulevard, ni per a un nou hospital. (Fem una excepció perquè no s’enfaden els del PSOE: l’autovia. Els dos centres escolars que el PP està fent, han tardat deu anys a posar-los en marxa).
Si busquem en el món de la parèmia una definició de l’actitud del nostre govern municipal, en trobarem una perfecta per al cas que ens ocupa: “a buen callar llaman Sancho”, que definiria la “prudència” –o, pitjor, inactivitat– del nostre alcalde per evitar enfrontar-se als caps del seu partit. Les conseqüències d’aquest silenci còmplice són ben evidents: els alcoians som els autèntics marginats dels vertaders projectes de futur i ens quedem sense les actuacions estratègiques que altres municipis sí obtenen. En el BLOC, en canvi, preferim que s’actue des d’Alcoi seguint la filosofia d’un altre refrany, molt col·loquial i conegut, però no menys real: “qui no plora no mama”, el qual voldria significar que sense demanar o exigir a les administracions allò que és bo i necessari per als nostres ciutadans, mai no s’aconseguirà obtenir les inversions a les quals els alcoians tenim dret.
És evident que fins ara tant la societat civil (agents socials, institucions públiques i privades, etc.) com el govern local de l’alcalde Sedano han seguit els criteris del primer refrany: callar. I així ens ha anat. Les gran inversions de futur en matèria d’indústria, de tecnologia, d’infraestructures, d’innovació –si és que es porten a terme-… se n’aniran pràcticament totes a la costa, a la zona d’Alacant-Elx. I aquestes comarques d’interior, que en altres temps han mostrat un gran dinamisme econòmic i han contribuït de forma notòria a la riquesa comunitària, ara es troben fora dels circuits estratègics que els experts dissenyen per al futur. No comptem per a res. I callem.
Per això des del BLOC vam proposar fer un front comú de tota la comarca per a poder eixir de l’oblit en què l’administració autonòmica ens ha deixat des de fa anys. Ajuntaments, agents socials i entitats de tota mena no hauríem d’estar mai més callats. No podem decebre els nostres conciutadans ni trair les seues il·lusions i les seues esperances. Com diu la dita popular, “no podem perdre més passades”.
En conclusió, si el títol de l’article es un manlleu agosarat –però modest– de Shakespeare, hem de recordar-ne un altre de Quevedo, no menys modest però més proactiu, quan denunciava davant el comte-duc d’Olivares la decadència espanyola:
"No he de callar, por más que con el dedo,
ya tocando los labios, ya la frente,
silencio avises o amenaces miedo.
¿No ha de haber un espíritu valiente?
¿Siempre se han de perder las partidas?
¿Nunca se ha de decir lo que se siente?
Pues quedaron las gentes mal regidas,
las alcodianas siempre bien dispuestas,
y esperanzas en humo convertidas.”
Francesc-X. Blay.
Regidor del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi