Li van preguntar a una beduïna, carregada de fills, a quin de tots estimava més. Respongué sense dubtar: “Al malalt, fins que es cure; al xicotet fins que cresca; i al viatger fins que torne”. Sàvia resposta.
Si fem un paral·lelisme entre la paràbola i l’actuació de l’alcalde Sedano en el sistema del transport universitari (STU), el resultat és evident perquè ha mostrat clarament quines són les seues preferències: recolzar al gran en contra del xicotet.
El transport universitari ha funcionat fins ara a satisfacció dels seus usuaris, i l’empresa que l’ha desenvolupat és a més una empresa alcoiana, més petita que Subús. Motiu aquest que hauria de ser tingut en compte perquè l’Ajuntament no solament no participara en les guerres mercantils que per tal eliminar a la “competència” solen plantejar-se en el món empresarial, sinó que hauria de treballar per defensar els interessos generals dels ciutadans i procurar, en tot cas, harmonitzar interessos enfrontats; però mai hauria de decantar-se per una part, i menys encara si aquesta és més gran o poderosa.
Diu la dita popular que el peix gran es menja el xicotet; però no sempre. En el món de la mar –i de l’empresa– també es donen aquestes lluites, tot i que de vegades no es compleix totalment aquesta regla. Però el que no és ètic és que el que detenta l’autoritat, el que té capacitat de decisió, el que ha vetllar pels interessos de tots, sense distinció, Sedano en aquest cas, facilite l’operació al posar el peix menut en la boca del peix gran perquè se l’engolisca còmodament, en compte de procurar que tots visquen el millor possible.
Al marge dels problemes jurídics, administratius i contractuals del problema, l’actuació del PP d’Alcoi en aquest tema del STU està perjudicant al col·lectiu dels estudiants i les seues famílies, sobretot a les més modestes. Sedano-Sanus han d’aprendre de la beduïna. En el fons, tot aquest enrenou és una lliçó, però a l’inrevés: exemple del que no ha de fer mai un governant.
Francesc-X. Blay.
Regidor del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi