General

 

És ben actual el debat sobre la racionalitat de les funcions de l’Administració pública. Encara que, tot siga dit, la majoria dels opinants apunten cap a un mateix objectiu: la recentralització, a partir de l’eliminació de competències autonòmiques.

Madrid, alfa i omega. Crec que, amb eixa nova polèmica, el que alguns estan buscant no és tant l’eficàcia dels serveis públics, sinó la plasmació d’unes idees preconcebudes: tornar al centralisme uniformador i centrípet. És a dir, que estaríem davant d’un debat viciat per la ideologia; tornar a l’Espanya una, grande y libre, però en versió moderna (en el cas del PP), i en alguns casos vestida de progressisme (en el cas del PSOE).

Anem a pams i analitzem cada plantejament, perquè les conclusions poden resultar diametralment oposades a les trobades d’entrada.

¿Hi ha duplicitat o solapament de funcions entre administracions? Evidentment que sí. Però el que s’ha de fer és una reducció per dalt i no per baix. Per exemple, si les competències de sanitat, educació, serveis socials, cultura, etc. han estat transferides a les comunitats autònomes, el que caldria és la supressió dels respectius ministeris, que ja no disposen de cap funció primordial. Amb una coordinació i cooperació entre autonomies, en igualtat de condicions, ja n’hi hauria prou.

¿Hi ha nivells administratius que sobren? Evidentment que sí. El cas més clar són les diputacions. Són opaques i poc democràtiques: els seus responsables polítics no són votats directament pels ciutadans. Són irrellevants i sobreres: gestionen àmbits perfectament assumibles per les comunitats autònomes o pels ajuntaments. Una dada claríssima: les comunitats autònomes uniprovincials no disposen de diputacions, i ningú les troba a faltar.

¿Hi ha administracions infravalorades? Evidentment que sí. Els ajuntaments, sobretot. Són el germà pobre de l’administració, però curiosament són l’administració més propera al ciutadà. Necessiten una atribució de competències major, reconeixent els nous serveis que exerceixen i poden exercir. Necessiten un millor finançament, sense dependre de les transferències d’altres administracions superiors. Els ajuntaments són l’administració més pròpia, més propera i més democràtica que tenim.

En definitiva, que posats a reformar l’Administració pública, el que hauríem d’aplicar no és la ideologia partidista de cadascú, sinó la racionalitat objectiva. I el sentit comú ens indica que es pot funcionar millor amb les següents premises:

Subsidiarietat i eficàcia. Allò que puga gestionar una administració més propera al ciutadà, que no ho gestione una de superior. Millor un ajuntament que una comunitat autònoma. Millor una comunitat autònoma que l’Estat central. Per proximitat, per coneixement de la realitat, per control democràtic.

Identificació i tradició. Cada administració ha d’identificar-se amb un nivell adequat de representació dels ciutadans. El primer, els ajuntaments, en l’àmbit més proper, volgut i estimat: el poble o la ciutat. Després, les comunitats autònomes, plasmació d’identitats històriques, nacionals, culturals i lingüístiques, col·lectives. Finalment, l’Estat central, amb funcions de propiciar la coordinació i cooperació entre territoris.

Conclusió. Davant d’un problema X dels alcoians, des de Madrid, amb una hipotètica recentralització, el més normal és que es reaccione tard i mal (exemples històrics de falta de sensibilitat n’hi ha a muntó), des de València es pot reaccionar un poc millor (moltes voltes, a mitges) i des d’Alcoi es pot reaccionar ràpid i bé (si es vol o es pot), perquè sabem la solució.

I no estic parlant de la gestió dels partits amb responsabilitats de govern en cada cas, sinó de la capacitat de resposta de cada administració davant de cada problemàtica, de la capacitat de reacció en funció de les seues atribucions/possibilitats/coneixements.

I qui no vulga entendre-ho és que, o té una ideologia (territorial/nacional) concreta, o té interessos creats (partidistes). Més pròxim és millor, ho mirem com ho mirem, vulguem o no.

Rafa Carbonell i Armero,

Regidor i Portaveu del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi