E
ls historiadors de l’economia encara estan discutint –la polèmica té “cicles”– què haguera passat a l’Espanya del segle XIX si els escassos recursos financers que hi havia s’hagueren invertit en activitats productives (fàbriques posem per cas), en compte de derivar-los a la compra de bens desamortitzats (de l’església i dels municipis) o fins i tot a la construcció de ferrocarrils de dubtosa rendibilitat.
El mateix cal dir de l’actualitat. ¿Què haguera passat si en comptes de derivar tants recursos econòmics (financers bàsicament) cap a la construcció i l’especulació urbanística hagués anat a inversions productives? La construcció tan incontrolada com especulativa dels darrers anys, ha distorsionat l’economia espanyola i ha fet que bancs, caixes d’estalvi i particulars estiguen molt endeutats i el crèdit no arribe a qui de debò el necessita per a no parar la seua activitat. I la pregunta és: ¿per a què ha aprofitat que els bancs quasi “regalaren” els diners per a comprar habitatges? Solament perquè durant un temps alguns polítics (bàsicament del PP) tragueren pit sota la falsa la impressió d’una prosperitat que ara s’ha demostrat que era un gegant amb peus de fang. Encara recordem les “lliçons” sobre economia que l’ex-president Aznar donava a les demés potències de la zona euro. Patètic! “Aquellos polvos trajeron estos lodos”.
El pitjor està que ara, davant una crisi tan brutal i de tan negatives conseqüències per al conjunt de la societat, ningú no es fa responsable de res: ni les diferents administracions (polítics amb nom i cognoms, vaja) que estimularen l’urbanisme desaforat, depredador i especulatiu –i a sobre en feien bandera–; ni els bancs ni les caixes que prestaven de forma irresponsable uns diners que no tenien (la cobdícia i la temptació de guanys ràpids eren molt fortes); ni les agències de qualificació que donaven tres A als productes “contaminats” que venien dels Estat Units (no han demanat perdó, i ningú no s’ha atrevit a desautoritzar-les o penalitzar-les).
El PP ho té clar (i fàcil): tota la culpa és de Zapatero; però els seus dirigents no volen saber res del que ells abans van fer i que ha causat tot aquest desastre. És cert que la política divagant, insegura i contradictòria de ZP no està ajudant gens. Però el PP té tanta responsabilitat o més que ZP al practicar i imposar on ha governat un model econòmic que ara s’ha vist que no solament no funciona sinó que ens ha arrastrat a l’actual desastre.
I tornem a la pregunta del principi: ¿Què haguera passat si en comptes de derivar tants recursos econòmics (financers bàsicament) cap a la construcció i les urbanitzacions insostenibles hagués anat a inversions productives (afegim: o a donar crèdits a empreses que amb una injecció econòmica hagueren remuntat)? No ho sabem amb exactitud perquè les previsions en economia són sempre difícils, i la crisi és mundial, però segurament tindríem ara més fàbriques obertes, menys persones aturades, bancs amb menys problemes de liquidesa (i més disponibles per tant per a ajudar), un estat amb menys dèficit (i amb capacitat operativa) i una economia més equilibrada.
P.D.: Insistir tant, com fan el PPSOE, en el AVE “radial” i centralitzador, en detriment de les inversions en rodalies o de línies de mercaderies per al corredor mediterrani, pot ser un error tan greu com la construcció d’alguns ferrocarrils –també “radials”– en el segle XIX (que també van propiciar grans fortunes, negocis fàcils i l’agiotisme, sense tenir efectes multiplicadors sobre el conjunt de l’economia espanyola: p. e. el marqués de Salamanca).
Francesc-X. Blay.
Regidor del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi