Article d’opinió de Francesc-X. Blay, Regidor d’Espais Comuns i Qualitat Urbana 
Que la situació dels espais públics o comuns de la ciutat és millorable, no és cap secret per a ningú. Excrements de gossos sense arreplegar, fanals i jocs infantils trencats, puntes de cigarrets a la porta dels bars, sorolls excessius, grafits per les parets, bicicletes per les voreres, etc. És cert. Les queixes són contínues i amb raó. Però no és menys cert que la majoria procedeixen de conductes incíviques dels ciutadans: és a dir, que es podrien evitar amb bona voluntat i col·laboració per part dels afectats (amos dels gossos, dels bars, de les bicicletes…). Alguna cosa s’ha fet ja des del govern municipal. Però encara se’n poden fer més.
Una de les que volem dur a terme des del govern de progrés és precisament apel·lar a una nova ètica urbana i recordar que els ciutadà no és un “client” de la ciutat, ni un simple “usuari”, sinó un constructor de la ciutat, coresponsable del benestar de tots. El “dret a la ciutat” ha d’anar acompanyat del “deure amb la ciutat”. Qualsevol cosa que fem als espais comuns, repercuteix en els altres d’habitants. No hi pot haver qualitat urbana sinó la fem entre tots. El carrer és una prolongació dels domicilis, i ens hem de comportar com si estiguérem a casa. En tots el sentits.
A esta nova actitud, per a uns tan arrelada, i malauradament per a altres totalment absent, en la majoria dels municipis espanyols li diuen “civisme” (del llatí “civis”, ciutadà). I fa anys que molts municipis han enllestit campanyes profitoses en aquest sentit, apel·lant a un canvi d’actitud en els ciutadans que propicie una ciutat més amable, més neta, més “de tots”. Civisme que defensa els valors bàsics de la seguretat, el respecte, la cohesió social i la participació. Civisme que el comencen per l’escola. Civisme que hem de construir “de baix cap a dalt”. Entre tots. Aquesta forma de civisme és la que vam proposar al gener de 2004 al govern del PP, i la va rebutjar. I tampoc no ha fet res sobre això des d’aleshores.
Estic sorprés que quan encara no hem fet públic el document de treball bàsic sobre el Pla de Civisme, ni l’hem presentat oficialment als col·lectius de ciutadans, alguns ja el critiquen fixant-se solament en els possibles voluntaris que puguen servir d’informadors o de col·laboradors per tal de tenir una ciutat més neta, amable i sostenible (“de fil de vint”). El nucli de la proposta és el Civisme, la participació, la conscienciació dels ciutadans, no si es posaran, o no, voluntaris cívics (que tampoc no estaria malament).
Qui critica alguna cosa, ha d’estar disposat a transformar-la. I si no, per què la critica? És evident que no hi ha prou amb sancionar. La pregunta és, per tant: estan disposats els que es queixen de l’estat de la ciutat a col·laborar per transformar-la, per millorar-la? Nosaltres sí que ho estem: volem que es generalitze el sentit de la responsabilitat i el respecte als espais comuns; volem augmentar les conductes cíviques, positives, proactives, i reduir les incíviques. Ja ho estàvem en el 2004, quan vam presentar al govern del PP un Pla de Civisme, com ja estaven portant a cap molts municipis espanyols, però —ho hem dit— incomprensiblement va ser rebutjat. I no era un “Pla Quinquennal” que tant sembla molestar a alguns, poc disposats a escoltar la ciutadania, sinó un document de treball obert i flexible. Com el que volem que es debatisca.
La proposta del Pla de Civisme és solament un punt de partida; el d’arribada el decidirem entre tots els que vulguem participar-hi.
Francesc-X. Blay
Regidor d’Espais Comuns i Qualitat Urbana