Article d’opinió de Paco Blay
Es pot ensenyar el civisme? es preguntava fa uns anys la filòsofa Victòria Camps. Aquesta pregunta no té una resposta senzilla. En tot cas, i partint del fet que d’entrada hi ha consens sobre quina cosa és civisme (que hem intentat explicar en dos articles anteriors), necessita de dues preguntes més: “qui” la d’ensenyar i “com”s’ha d’ensenyar (Fem aquestes reflexions –i crida alhora– en aquest moment, quan els centres estan preparant el curs vinent, perquè ho tinguen en compte).
Pel que fa a la primera pregunta, qui l’ha d’ensenyar, la resposta pot ser doble, aparentment contradictòria, però veurem que no ho és. Si tenim en compte que el civisme, més que constituir un conjunt de formes externes (urbanitat, respecte al mobiliari urbà, no fer soroll, no embrutar, etc.), que també, és una actitud de compromís amb la ciutat, una defensa dels valors de la convivència –amb totes les seus conseqüències–, podem concloure que no hi ha “experts” en civisme; o en tot cas, que ensenyar civisme és ensenyar a conviure, i això ho poden fet tots. Més que “ensenyar” civisme des de l’escola, tots en som en el fons responsables que els valors del civisme es transmeten, s’estenguen i impregnen la societat.
Però precisament per tractar-se d’un conjunt de valors de gran contingut social i de fort impacte col·lectiu, poden ser objecte d’algun tipus de tractament docent en els centres educatius, els quals –recordem-ho– ja inclouen en el seu currículum, a més de continguts i procediments, actituds i valors a fomentar entre els estudiants. És cert que el període escolar sol ser el més fructífer per als nostres joves quant a interiorització de valors, consolidació d’hàbits i formació de la personalitat. El civisme i tot el que representa, els transversalitza tots, i per tant podria formar part de la seua formació. De fet, la millor opció en aquest sentit és començar des de la “base”, en l’etapa on els alumnes són “esponges” amb capacitat de produir aprenentatges significatius.
No es pretén, doncs, carregar els programes dels estudiants ni, menys encara, donar més faena als mestres, que ja en tenen prou en els temps que corren. Però podria col·laborar la comunitat docent assolint, de la forma que consideren escaient, la seua part de formació dels alumnes en eixa línia de fomentar també els valors de la coresponsabilitat amb el patrimoni i convivència de la col·lectivitat, de la implicació en la qualitat urbana de la ciutat. Algunes ciutats, fins i tot, l’han incorporat al seu Pla Educatiu de Ciutat.
I com s’hauria de fer? Els mestres saben de sobra com incorporar i assolir qualsevol tipus d’ensenyament, i a més cada centre té el seu propi projecte de centre, la seua PGA i altres documents que l’actual administració exigeix. Integrar d’alguna manera el civisme, com una mena de compromís amb la ciutat dels centres escolars, és una opció que correspon als centres dins l’autonomia que la llei permet. Les opcions són múltiples, tant a nivell de centre com a nivell de ciutat i l’Ajuntament pot i hi ha de col·laborar sense restriccions: organitzar jornades de reflexió o sobre algun aspecte a destacar, preparar material didàctic (que podrien complementar-se uns centres amb altres i tenir al final una mena de manual de civisme sobre Alcoi “construït” des de l’escola), dur a terme cicles de xarrades o conferències (amb “crèdits” o sense), enllestir activitats puntuals sobre algun aspecte concret (neteja, tinença d’animals, etc.), muntar campanyes, preparar “tallers”, etc.
Des de l’Ajuntament estem oberts a treballar amb els centres per tal d’assolir els objectius indicats i treballar en la línia esmentada. I la millor manera serà dur-ho a terme “de baix cap a dalt”. Tant de bo puguem, a partir de setembre, tirar endavant entre tots el tema del civisme. Per la nostra part, estem disposats a acudir on se’ns cride i a fer les reunions que calguen.
Francesc-X. Blay
Regidor d’ECiQU a l’Ajuntament d’Alcoi