David Abad, Portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi

 En el passat Ple, Compromís presentàvem una proposta per a què els grups de l’oposició foren membres de ple dret de les Meses de Contractació, com ocorre a Muro (Compromís), Petrer (PP) o reclama el PSOE d’Elx.

El govern municipal del PSOE i de EU ens va dir que no. Que a partir d’ara ens convidarien com a oients, tot al·legant que les Meses de Contractació havien de ser exclusivament tècniques.

Des de Compromís pensem que les contractacions que fa l’Ajuntament tenen un component important de gestió dels béns públics, i no solament és una qüestió tècnica. I per a mostra un botó:

(documents en un enllaç a l’interior de l’article)

-No és tècnica la decisió d’adjudicar el Teatre Calderon i la programació cultural d’Alcoi a una empresa a canvi d’un milió d’euros, tal com va fer el PP.

-No és tècnica la decisió de fer un únic macro-contracte de neteja d’edificis municipals i de carrers, perquè solament se’l podrà quedar alguna gran empresa, d’aquelles que inverteixen a les Caiman, i no es donarà oportunitat a les empreses locals.

-No és tècnica la decisió de d’incloure clàusules socials a les condicions dels contractes municipals (amb criteris d’Economia del Bé Comú, Comerç Just, foment de cooperatives, etc.)

Les baremacions i les qüestions administratives sí que les fan els tècnics, i per això en les Meses normalment no se sol votar res. Però fer creure a la ciutadania que els contractes de l’Ajuntament són merament tècnics és una fal·làcia a les que ens tenen acostumats l’alcalde i els seus lloctinents.

Si no hi ha res a amagar, per què amagar-ho? Esperem, per tant, que es publiquen les convocatòries, els membres i les actes de les reunions de contractacions al web, com ja fan molts ajuntaments.

I és que si qualsevol contracte públic ha de ser motiu de transparència, perquè s’està jugant amb els diners del poble, hi ha uns contractes en concret, per la sensibilitat que tenen, amb els quals cal ser molt escrupolós: els de publicitat institucional en els mitjans de comunicació.

Després de les confessions de molts periodistes de Canal 9 de com han patit censura i manipulació, hi ha una sensibilitat especial amb la relació entre el poder públic-polític i els mitjans de comunicació.

Des de Compromís ja vam proposar en el nostre pressupost alternatiu per a 2013 que aquestes dades de diners que es destinen a publicitat foren transparents, perquè estem parlant de més de 200.000 € anuals. Però el govern del PSOE i EU no ho van acceptar.

La publicitat a l’Ajuntament d’Alcoi es gestiona directament des del Gabinet d’Alcaldia, ja des de l’època del PP. No és una mala decisió perquè és en Alcaldia on hui per hui es concentra l’agenda d’actes i permet decidir sobre quins actes cal informar i sobre quins no. El que no està clar és que des d’Alcaldia es decidisca com i a quins mitjans es reparteixen eixos 200.000 euros, sense cap unitat de mesura objectiva sobre l’impacte dels missatges o les prioritats municipals. I sobretot, sense cap transparència.

Aquesta no és una preocupació nova. Quan Compromís formava part del govern municipal ja vam plantejar que calia revisar el tema de la publicitat. De fet, en una conversa privada amb l’alcalde, preparant pressupostos, allà per abril-maig de 2012, li vaig manifestar la meua disconformitat que a un únic mitjà de comunicació se li contractara publicitat per un import major a la suma de totes les subvencions a entitats i associacions de Benestar Social. Se’m va al·legar que aquests diners també servien per a mantindre els llocs dels treballadors del mitjà. I com es diu popularment “donde manda patrón no manda marinero”… Però me’n vaig tornar al despatx pensant: “quants treballadors contractarien les entitats de Benestar Social si se’ls duplicara la subvenció?”

Vaig ser el primer regidor d’Hisenda de l’Ajuntament d’Alcoi a publicar al web municipal els pressupostos aprovats, i continuarem demanant transparència. La ciutadania ha de poder saber com i en què es volen realment gastar els diners. I per això en el pròxim Ple presentem una moció, perquè es millore la transparència i l’objectivitat en la gestió de la publicitat institucional. Amb un tema tan sensible és necessària una claredat absoluta.

Menys paraules i més fets.