Article opinió: Parlem de feminisme

Ara que parlem de feminisme, intentem buscar el perquè aquest tema, que no tracta més que d’igualtats i drets humans, posa tant nerviós a un ampli sector de la societat.

Si donem per fet que buscar la igualtat és un dret bàsic i una necessitat primordial, estem afirmant que hi ha un percentatge de la població que no té accés a eixe reconeixement de drets bàsic, per tant no son considerats “humans” com a tals. I no és intranscendent aquesta afirmació, durant milers d’anys les dones no hem tingut l’estatus d’éssers humans, ara be, fins i tot dins d’aquest “subgènere” al que se’ns relega, hi trobem més divisions i estrats.

Parlem de l’estrat més baix. Fa uns anys El País afirmava que Espanya era el segon l’estat Europeu amb més prostitució, i la cosa em va deixar gelada, però es que aquesta setmana a Feminicidio.net s’afirma que ja hem aconseguit la primera posició. Bravo, som genials! Som l’Estat que més violacions socialment acceptades fa de tota Europa. La prostituta ha sigut marginada, negada, invisibilitzada durant tota la vida, son una mena de pseudo-dones que no importen, no ens donen pena, son putes, es mereixen totes les vexacions, humiliacions i martiris que viuen cada dia, elles no son persones. I ara els “moderns” afirmen que moltes ho fan perquè volen, que son diners fàcils… be, només una reflexió que una dona que var ser objecte de la tracta de persones durant 3 anys va fer: “no he conegut cap prostituta que volgués jubilar-se com a tal”. Si la vostra consciència es queda més tranquil·la pensant que elles fan el que volen; perfecte, si vos agrada pagar per sexe; genial, esteu contribuint a la tracta d’éssers humans, i no té cap altre nom, ni més matisos. Si has de pagar per un si, vol dir que és un NO.

Per altra banda, recordem que la immensa majoria d’aquestes dones venen de països pobres i enganyades (per tant es demostra que és una feina que cap dona amb una vida “normal” i certa estabilitat econòmica, tria com a objectiu laboral), em direu que altres no, la veritat és que fins i tot les que saben que exerciran la prostitució no saben fins al punt que seran maltractades, vexades i deshumanitzades. Una dada curiosa és que quan les veus que clamen pels immigrants que lleven la feina als autòctons, no veuen a les prostitutes com a possibles competidores.

I ara si volem canviem la llei de l’avortament. L’avortament és un dret que tenim les dones, som aquelles que hem de córrer el risc, si risc, perquè hi ha riscos físics i psíquics, som nosaltres les que experimentem els canvis al nostre cos, les que podem morir al part. Però no obstant això, continuen sent els homes el que regulen les lleis que ens afecten a nosaltres, i sols a nosaltres, directament. Una llei que s’ha “venut” com una mena d’elecció frívola mitjançant la qual, dones amb una vida mes o menys promiscua, avorten de forma regular i sense cap tipus de moralitat, ja que el sexe s’ha convertit en un passatemps divertit que es pot practicar sense cap mena de protecció. A veure, l’avortament s’evita amb educació, i no només l’avortament, també moltes malalties. Tot i això pensem ara en persones no standard, pensem en una xiqueta de setze anys que pertany a una comunitat molt religiosa, o molt masclista, si eixa xiqueta ho comenta amb els seus pares, algú ha pensat amb les conseqüències? Igual ha de tindre un fill que no vol, o es obligada a casar-se amb una persona que no vol, o en el millor dels casos, direu, que done el nadó en adopció, algú ha pensat les conseqüències psíquiques que això tindrà? Per altra banda, no ens equivoquem, els avortaments seguiran, de fet l’accés a l’avortament no fa que puge el nombre d’estos, el que fa es que baixe el nombre de morts a mans de pseudo-metges que practiquen avortaments de forma il·legal. Les riques viuran, les pobres moriran per no poder pagar una bona clínica. Les estadístiques de morts per avortament abans de la llei actual no estan clares, van des de les 1000 fins les 4000 morts anuals, però clar, la majoria son pobres, son dones que fins i tot no estan censades. Recordeu eixos bars de llumetes que veieu a les carreteres? Eixos bars que ningú visita però que al 2007 es va estimar que facturaven en negre 50 milions d’euros al dia? Be, eixos bars estan plens de dones i xiquetes de catorze i setze anys que no estan censades, que legalment no existeixen, que no importen. Però sobretot recordem que podríem ser qualsevol de nosaltres, son filles, netes, amigues, mares d’algú que les vol i les troba a faltar. Per tant, sí sabem què portem als nostres ventres (i senyor Casado, no és una persona, encara no, però la dona sí que ho és), coneixem els riscos, i sobretot coneixem els nostres drets!

Ara està de moda parlar també de la “maternitat subrogada”, comunment coneguda com els ventres de lloguer, però que moltes feministes han nomenat úters de lloguer, perquè senyors, els homes i les dones tenim ventre, però el nadó es gesta a l’úter, i això només en tenim les dones. Be, una altra forma de mercantilitzar els nostres cossos, d’esdevindre en fornets de xiquets, perquè resulta que hi ha gent que no pot tindre fills propis però, tot i voler un fill/a desesperadament no vol adoptar. Diuen que no es pagarà, que serà de forma altruista. Clar que sí, de forma altruista les dones pobres gestaran nadons per a famílies riques. Coneixeu una dona amb una estabilitat econòmica que vullga parir els fill/es d’altres? Sabeu què son els diners negres no? Be, ja sabeu com es farà, no cal donar-li moltes mes voltes, compra de xiquets per encàrrec a dones pobres, no té cap altre nom, o si; Feminisme liberal.

El feminisme no és una moda, és una necessitat, i no hem de parlar de Feminisme, sinó de feminismes, de moltes vessants; del sostre de vidre, de models de comportament, de maltractes, d’assassinats, de violacions, de vexacions, d’esclavisme. 975 dones assassinades des que hi ha registres, parlem de dones només, ens hem deixat l’assassinat de xiquets a mans del masclisme. ETA va assassinar 858 persones durant tota l’època de terror, el terrorisme islàmic ha assassinat 284 al nostre Estat, si sumem les dones i xiquets assassinats pel masclisme, supera les xifres del terrorisme, les dades parlen elles soles; el masclisme MATA.

Vivim la quarta onada feminista, ja no parlem de dones no valorades, és un feminisme inclusiu que travessa fronteres, no és un moviment de dones, és un moviment social, ha d’incloure també als homes, sense la vostra conscienciació li contarà més avançar. Perquè una cosa hem de tindre clara, no es pot parar. Ara som tots/es nosaltres els que hem de decidir de quina banda estem.

Kuqui Guillem

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *