El portaveu i regidor del Bloc a l’Ajuntament d’Alcoi, Paco Blay, ha manifestat la necessitat  que es forme a la nostra ciutat un front comú per a exigir a qui corresponga la construcció de les infrastructures que la ciutat i la comarca necessiten per a afrontar el futur amb garanties. Per això proposa que es materialitze un gran acord que permeta a tots el sectors socials de la ciutat (empresaris, polítics, sindicats, institucions cíviques, associacions de veïns, etc.) mostrar-nos units davant les autoritats responsables. El Pla Estratègic de la Cambra de Comerç indicava la necessitat de créixer la ciutat en eixa línia i considerava les infrastructures una “qüestió vital i d’estat”.

Segons Blay, “la situació actual no és massa bona. Malgrat les solemnes declaracions d’uns i altres i les bones intencions aparents de tots, la realitat és que seguim en situació d’inferioritat respecte a altres comarques. L’autovia i la circumval·lació fa més de vint-i-cinc anys que estan per acabar, tot i que ja sembla que haja canviat alguna cosa. El ferrocarril Alcoi-Xàtiva continua sense inversions. El ferrocarril Alcoi-Alacant a penes si compta en els plans de les administracions autonòmica i estatal. Les carreteres comarcals necessiten modernitzar-se, etc. És hora, per tant, que ens posem TOTS a la faena”.

Ja han passat vint-i-cinc anys sense que Alcoi dispose d’unes infrastructures tan necessàries com són una circumval·lació i una autovia en condicions, una línia ferroviària que ens connecte dignament amb Alacant i amb València, i unes carreteres comarcals que dinamitzen els intercanvis. I vint-i-cinc anys són massa anys. Les conseqüències negatives d’aquest endarreriment les hem patit, les estem patint i, pel que es veu, encara les patirem durant uns quants anys més.
 
Sembla que la circumval·lació d’Alcoi ja ha començat i el tram del Barranc de la Batalla ha estat aprovat pel Consell de Ministres. Tot i ser dues bones notícies, cal no adormir-se i pensar en tot el que falta per a completar l’autovia. El seu pas per la nostra comarca encara és un projecte: és l’últim tram inacabat d’una via de comunicació cabdal per a vertebrar el País Valencià per l’interior, per a connectar Alacant i València (i enllaçar-nos cap al nord i cap al sud de forma directa). I el mateix cal dir del ferrocarril a Xàtiva i a Alacant. Per a les poblacions de l’Alcoià i el Comtat totes dues (autovia i ferrocarril) són fonamentals per tal d’eliminar el nostre secular aïllament comunicatiu i superar les nostres condicions deficients en matèria de comunicacions.
 
Com a conseqüència de tot això, Alcoi és l’única ciutat de més de 50.000 habitants de tot l’Estat espanyol que disposa d’un ferrocarril quasi marginal i on encara passa una carretera general per dins del seu nucli urbà. Els greus efectes que això comporta els estem veient cada dia: aïllament per via fèrria i augment considerable del pas de camions i vehicles, contaminació atmosfèrica i acústica, perill per a la seguretat dels vianants, i congestió del trànsit ramificat cap a altres carrers secundaris. En definitiva, una baixa qualitat de vida del tot injustificable i unes oportunitats de creixement molt limitades a causa del bloqueig o endarreriment en els fluxos del transport de mercaderies, dels serveis i dels desplaçaments diaris. Tothom coincideix a assenyalar com a urgent i necessari l’acabament d’aquestes obres: els empresaris, els sindicats, les associacions de veïns,… És una situació realment “insostenible”.

El portaveu del BLOC considera que “s’ha de donar un cop de puny damunt la taula i dir Prou!, que cal canviar de registre i d’actitud. Cal que el tema de les comunicacions siga un assumpte que ens unisca a tots. Que cadascú, en l’àmbit que puga, aporte tot allò que comporte un avanç en la solució del problema. Des del BLOC demanem més amplitud de mires i més unitat, pel bé d’Alcoi, pel futur de tots. Proposem, per tant, un gran acord sobre comunicacions generós, “despolititzat”, en el qual sindicats, col·lectius empresarials, partits polítics i altres organitzacions socials treballem junts i exigim a qui corresponga almenys aquests quatre punts: