BROSSA: CIVISME I RIQUESA

Potser un dels problemes més importants que tenen en l’actualitat les ciutats és el dels residus que generen els ciutadans, la “brossa” en termes col·loquials. Però la pregunta ix immediatament: ¿és brossa tota la brossa? Dit d’una altra manera: ¿és completament rebutjable tot el que ens “sobra”? Evidentment, no. La brossa pot ser font de riquesa, si es reorienta la recollida cap la correcta separació i, al mateix temps, es fan les inversions adequades.

En les reunions sobre les Ordenances de la brossa, ja vam proposar algunes iniciatives, que no van ser tingudes en compte perquè –van dir els responsables– no eren tema d’ordenances, però que les tindrien en compte. Han passat molts mesos, i no sembla que hi haja cap moviment en aquest sentit. De fet en els pressuposts per a l’any 2008 no es preveu cap partida per a impulsar alguna de les propostes o activitats que vam formular al seu moment. En recordem algunes a continuació.

1. Restes orgàniques i compost. El sistema actual –el contenidor verd, on va tot el que no és vidre, paper o envasos– no permet obtenir compost de qualitat, que s’obté de les restes orgàniques, i que és perfectament utilitzable en agricultura o jardineria. I és una llàstima perquè se’n poden obtenir a la nostra ciutat molts quilos procedents del de les cases, de les parades o botigues de verdures, de restes de jardins públics o de les casetes. La nostra proposta concreta és que s’incentive aquesta recollida selectiva (almenys els darrers), i que es promoga i facilite la creació d’algun tipus d’empresa –de joves preferiblement– encarregada de recollir aquest tipus de restes, transformar-les en compost i comercialitzar el producte final. Es pot, fins i tot, premiar els establiments per tal que puguen gaudir d’una rebaixa en la taxa si arriben a un determinat volum, que es reconeixeria mitjançant bons o xecs.

2. Més reaprofitaments. En aquesta línia de gestió i reutilització de residus, també hi ha la possibilitat d’impulsar des de l’administració –propietària dels residus, com diu l’article 26– activitats dirigides al reaprofitament de molts tipus de residus: a més dels orgànics que hem indicat, es podrien dedicar a recollir i reciclar ferro vell, restes d’enderrocs… o fins i tot disposar de “bancs” de subproductes reaprofitables tal qual –o quasi–, com paletes de fusta, aparells o similars, i que alguna empresa ho gestionara.

3. Altres sectors. També hem de tenir en compte, en aquest sentit, els sectors que més brossa generen, com els comerços, bars, restaurants i professionals diversos, la col·laboració dels quals pot ser molt important per a possibilitar el reciclatge i la reutilització de molts dels seus productes. Per a aquests casos caldrà tant donar-los informació correcta i facilitats perquè separen bé, així com possibles premis a la bona gestió en forma de xecs o bonificacions indicats. Podem suggerir diversos camps d’acció. A més, clar està, de les inspeccions corresponents per vigilar que el civisme també està en el sector.

4. La imprescindible col·laboració veïnal. Hi ha tres contenidors que generen beneficis per al municipi, com són els envasos, el paper/cartó i el vidre. Doncs bé. Caldria explicar –i comprometre’s– que si l’Ajuntament arriba a un nivell determinat d’ingressos —gràcies, evidentment, a la col·laboració i participació ciutadana—, es podria o bé congelar o rebaixar i tot la taxa com a premi o compensació. Lògicament s’hauria de ser totalment transparent en la gestió d’aquest compromís, tant per part del municipi com de l’empresa concessionària. Es tractaria, doncs, de premiar el civisme més que de castigar l’incivisme, que sembla, de vegades, ser l’objectiu principal de les ordenances. La coresponsabilitat veïnal és imprescindible, però cal donar incentius i oportunitats al comportament cívic.

5. Llista de productes. Des que s’ha modificat la recollida de la brossa, hem insistit que moltes persones no tenen clar on van certs productes, sobretot les persones majors (però no exclusivament), i que, per tant, cal donar difusió a una llista exhaustiva de productes per tal d’indicar a quin contenidor va. Però encara no s’ha elaborat. Aquesta llista, expressada de forma clara i senzilla d’entendre, hauria d’estar en totes les cases d’Alcoi, i hauria d’anar acompanyada d’una campanya seriosa de difusió dels avantatges del civisme i la col·laboració veïnal, més que de les sancions que poden recaure per incomplir les ordenances (que també farà falta, és clar!).

6. L’empresa recol·lectora. No sempre l’empresa concessionària compleix escrupolosament les seus obligacions. I els veïns ho saben i ho veuen. És ben difícil, per tant, exigir als ciutadans un comportament exemplar quan, de vegades, puntualment, l’empresa concessionària -que actua en nom de l’administració- no compleix les seus tasques de recollir quan toca, complir el horaris, mantenir nets els llocs de recollida, netejar periòdicament els contenidors, etc.

7. Conclusió. Entre tots podem fer d’Alcoi una ciutat neta, capdavantera en la reutilització dels residus, i exemplar en el comportament cívic dels ciutadans. Però ho haurem de fer entre tots. I, com afirma la dita castellana, “nobleza obliga”, i l’administració és el primer responsable i el primer que ha de donar exemple. A treballar, doncs!