EL PP D’ALCOI I LES VÍCTIMES DELS BOMBARDEJOS
Alcoi va sofrir entre el 20 de setembre de 1938 i el 12 de febrer de 1939 set bombardejos de l’aviació italiana, aliada de Franco. Van morir més de seixanta persones entre xiquets, dones i treballadors; en definitiva, civils innocents, conciutadans i familiars nostres, sense color polític.
Per recordar aquells esdeveniments, fer un homenatge a aquelles víctimes i, sobretot, per tal de fomentar la cultura de la pau, els dos Instituts de Secundària d’Alcoi pertanyents a les anomenades “Escoles UNESCO”, “l’Andreu Sempere” i el “Pare Vitòria”, han organitzat un conjunt d’activitats.
Doncs bé, el govern del PP d’Alcoi s’ha tancat en banda a acceptar dues de les iniciatives que els organitzadors consideraven emblemàtiques i d’una gran càrrega simbòlica: celebrar l’acte central d’homenatge en el Saló de Plens de l’Ajuntament, la casa de tots, i fer sonar durant uns segons la sirena que anunciava la presència d’avions italians.
Amb la utilització del Saló de Plens es pretenia que l’acte tinguera la solemnitat que un homenatge i recordatori com eixos requerien, tot i tenir un aforament reduït. I amb el so de la sirena es buscava, tant servir de remembrança als que la sentiren i encara se’n recorden, com per ensenyar a les noves generacions l’ambient que es crea en una ciutat sota els efectes dels bombardejos per tal de, per contrast, fomentar l’esperit de pau i tolerància.
No ha estat possible. El govern de Sedano els ha enviat per a celebrar-ho a un local “menor” des del punt de vista institucional, i ha negat el so de la sirena. Hem de recordar que el PP d’Alcoi, quan vol fer presentacions preelectorals de projectes –de partit– no va al local que han assignat als organitzadors, sinó que utilitza precisament el Saló de Plens. I el mateix cal dir d’altres actes de menor importància com subhastes, o reunions de tot tipus. Però per a recordar i homenatjar seixanta víctimes alcoianes de la violència bèl·lica, el Saló de Plens els sembla excessiu.
Fa tres mesos, el PP va voler recordar les víctimes del terrorisme, donant el nom de “Víctimes del terrorisme” a una plaça d’Alcoi, i ho vam recolzar tots el grups, malgrat que no va acceptar una proposta del BLOC d’erigir un monument “Per la Pau” a les víctimes de tot tipus de violència. Però els morts alcoians –amb noms i cognoms– per les bombes italianes no mereixen tant per al PP: ni monument, ni carrer, i ni tan sols dues coses tan senzilles com el Saló de Plens durant un parell d’hores i fer sonar la sirena. Pel que es veu, per al govern de Sedano són simplement víctimes de segona fila, que molesten, i quan més per damunt d’elles es passe i més discreta quede la cosa, millor; no vol que les recordem com mereixen.
Els mitjans de comunicació local han fet la seua aportació més que generosa a la remembrança. Del govern local no podem dir el mateix. No crec que les persones majors que encara tenen memòria d’aquells horrors i els familiars de les víctimes obliden les dificultats i la “cicateria” que han trobat per part del PP d’Alcoi per a rememorar com calia els 70 anys d’aquells fets tan luctuosos. No esperaven que s’abocaren en la commemoració; però que l’entrebancaren, tampoc.
P.D. – Encara estem esperant que un dels actes de solidaritat internacional més interessant i bonic de la passada Guerra Civil, i que va tenir com escenari i municipi afavorit la ciutat d’Alcoi, l’Hospital Sueco-Noruego, tinga un carrer. I conste que darrerament se n’han donat molts, de noms de carrer, la majoria dels quals de menor rellevància.
Francesc-X. Blay
Regidor del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi