La Rosaleda, o David contra Goliat

ImageLA ROSALEDA, O DAVID CONTRA GOLIAT

S’ha acabat. La sentència del TSJ és ferma: la superfície de la plaça de la Rosaleda ha de tornar al la seua situació original. El govern del PP ha perdut el pleIt –no tenia raó, segons els jutges– , i els demandants (La Carrasca) l’han guanyat –tenien raó, per tant. Al PP local li ha resultat una rosaleda amb “moltes espines” per la seua exclusiva gestió, il·legal, arrogant i dolenta.

El tema es presta a fer moltes reflexions i consideracions, però des del BLOC  ara mateix i de moment en fem tres solament, amb les seues lliçons corresponents: el valor simbòlic que té la sentència, la gestió que ha fet el PP de la crisi, i el problema de les responsabilitats i/o dels “fets consumats”.

1.- Valor simbòlic. No és el primer cas a Espanya ni, malauradament, serà l’últim, però podem resumir-lo en una imatge bíblica: David ha guanyat a Goliat una vegada més. Un col·lectiu (La Carrasca) modest pels recursos econòmics –però poderós per la competència, impuls i capacitat de treball–, li ha guanyat la partida a una prepotent administració que no ha regatejat en despeses d’advocats, contractant fins i tot a catedràtics d’Universitat. És cert que La Carrasca ha tingut bons assessors: és la “fona” de David. Ramon Climent ho ha formulat de forma encertada: s’ha imposat l’estat de dret, al poder se li pot guanyar per la via legal. M’ho deia un antic alumne: els jutges sols els únics que poden parar els peus als polítics.

Lliçó a aprendre: és una “avís per a navegants”, sobretot per al PP, molt donat a actes autoritaris i imposicions sense atendre arguments. I és escaient recordar que encara queden a Alcoi molts temes complexos i discutibles: el golf, la Canal, l’Hotel de la Font Roja, el Partidor, el PGOU, el Pont del Viaducte…

2.- Gestió de la crisi. Ha estat molt dolenta. El govern local del PP ha buscat mil martingales legals per a evitar el compliment de la sentència; de tot menys intentar una solució consensuada amb els demandants. El govern de Sedano mai no ha volgut reunir-se amb La Carrasca per veure com eixir de la situació. Almenys per a intentar-ho. Quines reformes hagués acceptat la Carrasca, no ho sabem. Però hauria mostrat “cintura” política almenys; ni això. Li ha sobrat orgull i arrogància, i li ha faltat  humilitat per a reconèixer que ho havien fet molt malament, en portar a terme una obra declarada il·legal.

Lliçó a aprendre: cal ser més humil, reconèixer quan u s’ha equivocat, rectificar a temps i buscar eixides més consensuades. La arrogància i la prepotència no són bones conselleres i, tard o d’hora, reben el seu càstig. La participació ciutadana no és un obstacle, una frase o un tòpic; és una necessitat. I els interessos generals dels ciutadans estan per damunt de personalismes i de tossuderies innecessàries.

3.- Les responsabilitats. De forma deshonesta, i per tal de tenir el mínim cost polític –electoral, clar–, el PP vol ara carregar sobre la Carrasca les ires dels ciutadans, la culpabilitza de les despeses possibles que generarà el compliment de la sentència, i les exagera a posta per si de cas, però sense saber de debò què van a fer; i això que ha tingut quasi tres anys per a preparar projectes alternatius, segons fora la resposta del TSJ als seus requeriments! La política del “fets consumats”, a partir de la idea senzilla del  “ara que ja està fet…!”, pretén eludir la seua única i exclusiva responsabilitat. Els únics culpables/responsables són els que ho han aprovat i ho han gestionat: el PP d’Alcoi. Caldria reformar la legislació espanyola per tal d’exigir que els causants de situacions com aquesta, d’alguna manera en foren també responsables políticament i econòmicament, i no es carregaren les conseqüències dels seus errors sobre les arques municipals, diners de tots els alcoians al cap i a la fi. Per molt menys han dimitit altres polítics.

Lliçò a aprendre: Algunes decisions, especialment les referents a inversions i urbanisme, s’han de meditar molt abans de prendre qualsevol determinació. Algú ha d’assumir i carregar amb les conseqüències negatives de gestions dolentes –il·legals en aquest cas. La política dels fets consumats no serveix, caldria  penalitzar-la.

NOTA FINAL: l’espectacle del darrer Ple, argumentant el govern del PP que la culpa de tot la té la contradicció de dos preceptes del PGOU sobre zones verdes, és poc seriosa (per no dir vergonyosa o per a riure): ni  els jutges l’han vista, ni el PP fins ara tampoc, ja que el PGOU porta 20 anys vigent, el PP 9 governant, i fins ara no n’havien dit res de res. A més que permetria massa discrecionalitat sobre el tema, possiblement la que vol Sedano  per governar.

                                                                                                                                                        Francesc-X. Blay,
                                                                                                                                                                                                  Portaveu del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *